Per conèixer Àlex Brendemühl com la palma de la seva mà

VIDA

Toca el fagot i el saxo.

Sí, els toco. Els tocava, més aviat. Ara no tinc temps per estudiar.

¿A la vida t'has de donar molts aires? [Riu]

Sí, sí, sí, t'has de donar aires i has de bufar molt.

És melòman, però no li agrada donar la nota.

Sóc discret. No m'agrada ser protagonista permanentment.

Es reunia amb la seva família els diumenges per interpretar música de cambra.

A casa meva tots toquem un instrument. I, en lloc d'anar al futbol [riu], tocàvem música de cambra. Era molt maco. I vaig aprendre molt. Vaig aprendre a saber que a vegades t'has de sotmetre al to general d'un conjunt.

Dos instruments, cinc idiomes.

Però això m'ha vingut donat. Són coses que no tenen mèrit. He tingut la sort o la desgràcia [riu] de tenir un pare alemany i una mare catalana. De petit parlava castellà i alemany, vaig començar amb el català més tard, la meva mare és professora d'anglès i vaig estudiar francès a l'escola.

40 anys.

Ja en tinc 40 [riu].

¿Amb crisi o sense?

Com que visc permanentment en crisi, no ho he acusat més del compte. Però sí que hi va haver un moment de cataclisme, de dir: “Això va de debò”. Ara em toca a mi donar lliçons.

Té fills, llibre...

Sí, un guió escrit, sí.

¿Arbre?

Sí, algun arbret he plantat.

¿Què li falta?

Aquesta és la crisi. Dir: “Ja ho he fet tot”. No, em falten moltes coses. Aprenc molt dels meus fills, sobretot.

Cada vegada que surt de casa, hi torna a entrar tres vegades per si es deixa alguna cosa.

Sí. Dubto moltíssim.

Ha de sortir 10 minuts abans.

Sí, sí. Cada dia arribo més puntual als llocs. Com que sóc caòtic, et poses una reserva, un marge d'error que després et sobra. M'estic tornant responsable en aquest sentit.

¿Ha madurat?

He madurat [riu]. M'he tornat un tipus molt insuls i avorrit.

¿Alguna addicció, a part de la seva Montesa Impala?

Sí. D'addiccions, totes. Sóc addictiu. Tinc molt poca força de voluntat. Em puc enganxar a qualsevol cosa. Sóc molt voluble. Per això em surten moments d'ira i ràbia contra mi mateix i contra el món.

D'addicte.

 De persona inestable. De persona ciclotímica [riu]. Li estic donant titulars a dojo [riallada].

FEINA

Diu que en la seva professió “s'ha de picar pedra”.

Sí. Sí, sí.

Vostè s'ha abaixat els pantalons.

En gairebé totes les pel·lis he hagut de sortir en pilotes. Però això no vol dir que m'hagi abaixat els pantalons. He intentat ser molt honest amb el que m'agrada, perquè sóc massa transparent. Per això he tendit a no abaixar-me gaire els pantalons. La bragueta una mica sí [riu].

Va començar de figurant a l'òpera.

Sí, al Liceu. I fa un parell d'anys hi vaig tornar per fer de dimoni ['El cazador furtivo']. Em va encantar tornar al Liceu i poder parlar [riu].

“Tots els personatges tenen alguna cosa de mi”, ha dit.

Sí, és clar, en tots intentes posar-hi alguna cosa. Tots som dimoniets, ¿no?

Vostè va triomfar com a assassí en sèrie ['Las horas del día'].

Sí, tots som assassins potencials, també. A vegades mataríem. El que et diferencia és que no ho fas.

¿És dels que mata dos pardals d'un tret?

Ehhhh. Sí.

¿Obsessiu?

Sí, sóc una mica obsessiu. Sóc voluble. Tots tenim moltes cares diferents.

El presenten com “la mirada més inquietant del cine espanyol”.

Alguna cosa s'ha de ser, ¿no?

Fins que somriu. Llavors s'assembla a Chase Gioberti [el bo de 'Falcon Crest'].

Un pringat, en definitiva. Jo era a qui pegaven al col·le. No em barallava. Sóc entre covard i diplomàtic.

AMOR

Al ser actor, alguna vegada deu haver perdut els papers.

Moltes. Sempre. Abans, sempre. Ara ja començo a no perdre'ls tant [riu].

¿Li han muntat gaires escenes?

M'han muntat bastantes escenes, sí. Sí, sí. [S'ho pensa]. Sí, de tot.

¿Algun exemple pràctic?

A vegades me n'he anat a la Cotxinxina per seguir una dona o per perdre-la de vista.

Impulsiu.

Era més impulsiu abans. Per a mi l'amor estava en primer lloc. Era molt inconscient. I em tirava a la piscina sense haver-hi aigua a vegades [riu]. Algun nyanyo m'he fet.

¿Ha protagonitzat més melodrames, comèdies romàntiques, algun 'thriller'?

Una mica de tot. He pogut canviar de gènere amb certa assiduïtat [riu]. Més comèdies romàntiques que drames. Abans era més masoquista.

¿Alguna bogeria per amor?

Moltes. Totes.

¿Per exemple?

Anar-me'n al Brasil seguint una noia. Vaig estar a punt de deixar-ho tot.

¿Ha hagut d'explicar moltes pel·lícules?

He intentat no explicar-ne gaires. A més, sóc molt transparent. Se'm veu el llautó.

Ha demanat la mà, però no hi ha manera.

No hi ha hagut sort. No he passat per l'altar, però qualsevol dia potser... La meva noia em diu que ho hem fet tot al revés [tenen dos fills i una altra nena de camí]. M'agrada no seguir els patrons establerts.

Ha estat embarassat [a 'El cazador furtivo'].

[Riu] Sí, he estat embarassat. I he tingut embarassos no desitjats també.

¿Embarassos no desitjats?

A vegades tens sorpreses, sí. No t'ho esperes i de sobte tens tres nens [riu]. Sense buscar-t'ho, sense preveure-ho, en el moment que menys t'ho esperes.

Vostè sí que sap què és la pujada del gener: es va estrenar com a pare un 1 de gener.

1 de gener, sí.

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

El seu primer Max.

Sí, sí, sí, ja tinc el meu premi Max. És el millor que pots tenir.