Claudia Bassols i Jan Cornet, entrevista degustació

Són dos actors amb taques en l'expedient. Taques de menjar.

Ella: Claudia Bassols. 33 anys. El seu GPS acumula bàsicament adreces de restaurants on vol repetir. Gastroseqüela forçosa després d'acompanyar Gwyneth Paltrow en el periple culinari de la sèrie documental 'Spain... on the road again'.

Ell: Jan Cornet. 31 anys. Exnoi Almodóvar. A la seva habitació té el Goya al millor actor revelació 2012. Li queda pendent una altra revelació amb davantal: si no hagués estat actor diu que hauria estat cuiner. “De fet, encara estic a temps”, riu. “Tal com estan les coses”.

Era de preveure que tots dos acabarien ficant-se fins a la cuina: són parella d'estovalles a 'Menú degustació', pel·lícula amb calories que firma Roger Gual. Sinopsi desconstruïda: és l'última nit al millor restaurant del món. Comèdia coral amb vistes a la Costa Brava i emplatada pels Roca, els del millor restaurant del món de veritat. Així que ningú podrà negar que Cornet i Bassols estan per menjar-se'ls. Per obrir boca, una entrevista degustació.

¿Sabor?

Claudia Bassols: Salada [riu].

Jan Cornet: Jo sóc dolç.

Ingredients bàsics: ¿tenen ous?

C. B.: Sí, en tinc.

J. C.: [Es mira l'entrecuix]. Crec que sí [diu rient].

¿Molta pasta?

C. B.: La justa.

J. C.: Sóc més d'arròs.

¿Estan reservats o els queden taules lliures?

J. C.: [Riu] Jo tinc tot el restaurant lliure [parla rient]. No ve ningú. Estem en crisi.

C. B.: Sí, reservada.

¿Com es conserven?

C. B.: A l'aire lliure.

J. C.: Bevent cervesa.

¿Estan cremats, ho tenen cru, els tenen fregits?

J. C.: Cremat, no.

C. B.: Cru, no. I jo fregida, tampoc. [Mira Jan] ¿Tu?

J. C.: No, no, no.

C. B.: Al punt.

J. C.: Estem ara mateix al punt.

¿Els donen més pa que formatge?

J. C.: I a vegades rocafort [riuen].

¿Què els sembla sucar-hi pa?

J. C.: Massa fàcil [somriu].

A la Claudia li és fàcil fer-se la sueca. [Parla suec, a part d'anglès, castellà, català, francès i italià].

C. B.: El suec m'encanta. És molt divertit.

[A Jan] ¿Pot competir amb això?

J. C.: [Riu] Jo li munto els mobles d'Ikea.

C. B.: Això és més fotut [riu].

¿Què se'ls posa malament?

J. C.: A mi se'm posa malament el que està passant amb la cultura a Espanya. Les retallades, les poques ajudes, sobretot això de l'IVA.

C. B.: Jo tinc la paranoia que se'ns estan atrofiant els sentits.

¿Per què?

C. B.: A vegades m'hi fixo i veig gent que està tot el sopar així [tecleja en un mòbil invisible] amb la Blackberry. Poques vegades es miren als ulls. Em sap greu que a poc a poc perdem la capacitat dels sentits. ¿Sap el que vull dir?

La gent està sempre en un altre lloc.

C. B.: Exacte, sempre en un altre lloc. No estar present. Crec que és més bàsic del que pensem: estar amb una persona de veritat, encara que sigui dos segons.

Tenen olfacte per a...

C. B.: Per a moltes coses. Per viure la vida més intensament.

J. C.: Ficar-me en embolics interessants.

Embolics interessants com...

J. C.: Projectes que dius: “Guau, difícil”, i després n'aprens molt.

Li agrada complicar-se la vida.

J. C.: Sí. M'agrada que sigui més difícil que fàcil.

¿Han après a tallar el bacallà?

C. B.: Estic en això [somriu].

J. C.: Jo necessito més classes.

¿Almenys ja han après a girar la truita?

J. C.: Això sí.

C. B.: Sí, jo també.

El Jan sol dir que és més de passejades que de tranquimazins.

J. C.: M'agrada passejar els nervis.

C. B.: A mi també. Caminar. I si és descalça, millor.

J. C.: [Riu] La veuràs un dia descalça a la Gran Vía.

¿A qui es troben fins a la sopa?

J. C.: A mi mateix.

¿S'atipa de si mateix?

J. C.: Tots els dies.

C. B.: Sí, comparteixo aquest sentiment.

¿Són dels que trenquen motllos?

C. B.: Espero que sí [riu].

Vostè canta, balla flamenc, ballet, claqué, jazz, toca la guitarra i el piano.

J. C.: [Parla xiuxiuejant] M'estic sentint un inútil. [Riu] Un complet inútil. Tu parles 25 idiomes, balles de tot i ¿què faig jo? [Agafa el got d'aigua, fa veure que li vol tirar al cap].

¿Els han atrapat amb les mans a la massa?

C. B.: A Los Angeles em... Els polis, quan et passes una mica de la velocitat, posen les sirenes en pla xou. Officer Kaplan, es deia. Em va quedar gravat.

¿Jan?

J. C.: Jo no. Vaig molt, molt en compte i sóc caut [somriu].

Els importa un pebrot...

J. C.: Les discussions de parella.

C. B.: Els programes en què es posen tots a cridar.

¿On estan en la seva salsa?

C. B: Envoltada de naturalesa. Per molt petitona que sigui. Veure un arbre. [Riu]. Amb música.

J. C.: Jo amb els meus amics i unes cervesetes. I música.

L'última vegada que se'ls en va anar l'olla.

C. B.: Cada dia [riu].

¿Com?

J. C.: Té seriosos problemes de... [Fa el gest de beure amb els dits. Riallada general].

C. B.: Defineixi “anar-se'n de l'olla”.

Fer alguna bogeria.

C. B.: Defineixi “fer una bogeria” [riu].

J. C.: Defineix-ho tu [riu].

C. B.: Bogeria = una cosa que s'aparta del que és normal. És clar que se'm va cada dia [riu], perquè normal no en sóc.

Defineixi “normal”.

C. B.: Exacte [riu]. Em donen atacs de posar-me a cantar molt així al cotxe, però això no és tampoc anar-se'n de l'olla.

¿Jan?

J. C.: Sóc una persona molt, molt...

C. B.: Cauta i... ¿com era més? [riu].

J. C.: Molt centrada [riu]. A vegades penso en la professió que he escollit, que em sembla una bogeria.

¿Els han enviat a fregir espàrrecs?

C. B.: Munts de persones.

¿Per què?

C. B.: Això està semblant una teràpia rotllo Woody Allen [riu]. ¿Per què? La meva germana m'envia a fregir espàrrecs si em poso en pla pesada. La família t'envia a fregir espàrrecs ràpidament [riu].

J. C.: A mi totes les meves nòvies m'han deixat.

Li volia preguntar per què, però...

J. C.: No vulgui anar...

C. B.: No vulgui anar per aquest camí. No analitzem aquests detalls [riuen].

J. C.: Sempre m'envien a fregir espàrrecs.

Es deu haver fet vegetarià.

J. C.: Sóc vegetarià [somriu]. No, no.

¿Munten molts pollastres?

J. C.: No.

C. B.: No.

Però al Jan li agrada molt l'AVE.

J. C.: [Riu] M'encanta l'AVE.

C. B.: A mi també.

¿El més difícil de pair en la seva vida?

C. B.: Quan et deixa un ésser estimat. La mort. Els atemptats sempre m'han impactat un munt. Últimament no miro ni les notícies.

J. C.: Jo no entenc les guerres. Tot és per una cosa econòmica o de poder.

¿Què els posa a punt de caramel?

J. C.: Les olors. Un perfum, una pell.

C. B.: Jo tinc una addicció a la xocolata increïble. Sé a cada ciutat on anar per aconseguir les millor postres de xocolata.

¿Són dels que paguen els plats trencats?

J. C.: Jo em faig el suec [riu]. Ja que no parlo suec, me'l faig [riu. Mira Claudia] Tu també.

C. B.: Jo estic en un altre món [riu].

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

¿Com recomanen menjar-se el món?

C. B.: Amb alegria i amb les mans.