Michael Fassbender: "La feina dels meus somnis seria ser pilot de carreres"

D'aquí uns anys, i potser no tants, semblarà una llegenda, però va ser real: Michael Fassbender (Heidelberg, Alemanya, 1977) es va presentar al Festival de Sant Sebastià del 2011 en moto, directe de Venècia amb el seu premi al millor actor per 'Shame', sense publicista i sense el seguici inseparable de qualsevol estrella de Hollywood. Només ell, la seva BMW, la seva caçadora de cuir i les seves botes, que es va treure així que va arribar a l'habitació de l'hotel María Cristina. Per allà es movia, com un peix a l'aigua, entre la premsa i els curiosos, descalç o en xancletes, presentant 'Shame' i, tot i que ja s'havia estrenat 'X-Men: Primera generación', el seu primer èxit de taquilla, encara podia passejar pel carrer sense que el molestessin els fans.Un any després, amb 'X-Men: Primera generación' com a passaport al gran públic i amb Shame com la pel·lícula que definitivament el va col·locar al lloc que es mereixia (“el millor actor de la seva generació”, segons diu Steve McQueen, que va descobrir el seu potencial a 'Hunger', el 2008), va estrenar 'Prometheus', el seu segon èxit de taquilla, i primera pel·lícula amb Ridley Scott. 

I avui, només dos anys després d'aquella entrada en moto a Sant Sebastià, tot ha canviat. O gairebé tot. L'actor protagonitza dues de les grans pel·lícules de l'any: '12 años de esclavitud', de McQueen, i 'El consejero', de Scott. Les fans que li dediquen webs, tumblrs i blogs, el van esperar emocionades primer al Festival de Toronto i després al de Nova York. En aquesta ocasió, a l'hotel de Manhattan on és l'entrevista, sí que hi ha diverses publicistes a la porta i Fassbender ja no rep descalç, però sí amb el mateix somriure enorme i la seva calidesa irlandesa. I, segurament, ha deixat la moto a prop. Encara que la seva sigui una de les carreres d'ascens més ràpid i encertat, l'actor assegura que si pot, tornarà a Sant Sebastià en moto. Ell sol. “És clar que ho faria… No sóc Brad Pitt”, i deixa anar una de les primeres riallades de l'entrevista, unes riallades que van posar nerviós David Cronenberg en el rodatge d''Un método peligroso' (“L'irritava que estigués sempre content”, confessa l'actor). “Quan Brad surt al carrer, és el caos. Reconec que a mi m'han començat a passar coses així, però com que vaig començar tan tard no he tingut l'entusiasme propi de les fans adolescents”, una altra riallada.

Aquell viatge a Sant Sebastià va ser l'última parada d'un tour de gairebé dos mesos per Europa que havia començat amb el seu pare. “Després de 'Prometheus' em vaig agafar un any sabàtic”, recorda. I de sobte es posa nostàlgic. “Va estar molt bé aquell viatge amb el meu pare, la meva mare se'ns va unir a Dubrovnik… Va ser molt especial, m'agrada passar temps amb ells, perquè sempre han treballat durament en el negoci de la restauració i jo tampoc he parat últimament. Necessitava relaxar-me, abaixar el ritme després de tres anys tan intensos”.

Aparicions fugaces

Com a gran aficionat a les motos, els cotxes i la velocitat (“En realitat, la feina dels meus somnis seria ser pilot de carreres”, reconeix durant la conversa), ell mateix havia pitjat l'accelerador en la seva carrera. Incloent-hi 'Hunger', el tret de sortida de la seva ràpida trajectòria davant la càmera, Fassbender va rodar 13 pel·lícules en tres anys. A això es refereix quan parla d'“intensitat”. Una intensitat que, per una altra banda, estava buscant des que als 17 anys es va adonar que no podia tenir un futur seriós com a guitarrista de heavy metal, la seva primera passió, i es va decantar per la interpretació. Es va passar una dècada de càsting en càsting, molts perduts (Ben Affleck el va guanyar en el de 'Pearl Harbor'), i altres amb èxit… relatiu, com el de la sèrie de Spielberg i Tom Hanks, 'Hermanos de sangre', el seu primer paper. Hi interpretava un dels soldats, es va passar nou mesos rodant, i després…: “Si pestanyeges no em veus”, riu, al·ludint a la seva brevíssima aparició en el metratge final. Pitjor va ser la seva primera i encara única pel·lícula amb Woody Allen, 'El somni de Casandra': un dia de rodatge i un cameo que va desaparèixer. No apareix ni als crèdits.

A aquesta altíssima velocitat que va Fassbender, és segur que el director novaiorquès el tornarà a cridar. Només necessitaria conèixer-lo més, saber que darrere de la complexitat dramàtica de tots els seus personatges hi ha un actor que va enervar Cronenberg amb la seva felicitat, i que va encaixar magníficament les inesgotables bromes sobre el seu nu frontal a 'Shame'. Aquest gran somriure que li va tornar a George Clooney quan aquest li va dir des de l'escenari dels Globus d'Or: “Siguem sincers, Michael, podries jugar a golf sense pal”, no li hauria quedat tan honest a qualsevol. Bé, potser a Clooney... si algun dia s'atreveix al que es va atrevir Fassbender. I no parlem del nu frontal, sinó de baixar als inferns de l'ànima com va fer a 'Hunger', i encara més lluny a 'Shame'. 

En aquest sentit, tot el que li demana Steve McQueen l'hi dóna. Ell riu. “És veritat, ja li he donat tot el que tinc. És com la meva família, va canviar la meva vida i hi confio cegament. Em sento en deute amb ell i vaig a cada lloc on em demani anar”. I afegeix, tornant-li el compliment. “A més, em sembla un mestre del cine”. En la seva tercera pel·lícula junts, '12 años de esclavitud', la cruíssima història de Solomon Northup (el protagonista que interpreta Chiwetel Ejiofor), Fassbender és Edwin Epps, propietari d'una plantació de cotó en què serveix Solomon. És un home extremadament cruel, un dolent ple d'arestes, matisos, grisos. “Com faig sempre, vaig intentar treure la humanitat d'Epps, relacionar-me amb ell. És un home cruel que fa coses horribles perquè està enamorat d'una de les seves esclaves, Patsy (Lupita Nyong'o), i no és prou 

intel·ligent per saber gestionar els seus sentiments, per això la maltracta”. Al final, reconeix Fassbender, va sentir “pena per Epps”.

Mètode de treball

Personatges intensos, drames extrems que el porten al límit, que es queden amb ell per sempre, després que se'ls aprèn i els coneix per repetició. És el que li agrada a Michael Fassbender. “Llegeixo el guió una vegada rere l'altra”, reconeix. “Per a '12 años de esclavitud' el meu 'coach' em va enviar gravacions amb accents del sud i els sentia moltes vegades. És avorrit, però és així com vaig entrant en el personatge”. Després li costa sortir-ne, durant el rodatge i quan acaba. “Sempre me'n queda algun rastre. Mentre rodo no m'agrada desconnectar del tot, hi segueixo pensant, sense perdre l'objectivitat i la distància per deixar cert espai al que és inesperat”.

El primer cop que va treballar amb Ridley Scott, a 'Prometheus', Fassbender va veure una vegada rere l'altra Lawrence d'Aràbia, “en bucle”. En el cas d''El consejero', ha treballat sobre el guió, llegint-lo sense parar, un llibret firmat per l'autor de la novel·la en què està basada, Cormac McCarthy, i en què l'escriptor aprofundeix en els seus temes habituals: la violència, la moral. L'actor irlandès encapçala un repartiment de primera (Brad Pitt, Penélope Cruz, Javier Bardem, Cameron Diaz) com el “conseller” del títol, un advocat que es fica en un negoci de tràfic de drogues i tot surt fatal. “És un arrogant”, explica l'actor. “Un home llest que es creu encara més llest del que és, i l'únic pur que hi ha en ell és la relació que té amb Laura (Penélope Cruz); ella el fa més humà”.

Si a '12 años de esclavitud' perd els seus dots de seductor, a 'El consejero' els recupera des del primer minut: en la primera escena, Fassbender apareix entre les cames de Penélope Cruz. Després, en un altre moment de la pel·lícula, el personatge ordinari que interpreta Javier Bardem li pregunta: “¿Saps per què li agrades a les dones?”. “¿Perquè follo bé?”, li contesta encantat el conseller Fassbender. ¿Noves bromes per al gremi? Riu. “Aquestes escenes sempre són incòmodes. Només et preocupes perquè la teva companya estigui còmoda, encara que ni tu mateix ho estiguis del tot. Amb Penélope, i amb Javier, va anar tot molt bé… encara que incòmode”.

Afalacs constants

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

Després de rodar 'Prometheus', Ridley Scott va dir de Fassbender: “Probablement és un dels tres o quatre millors actors que hi ha ara mateix”. “¡Em va dir que era el millor! ¿Qui són aquests tres o quatre?”, diu fent broma, mentre deixa anar la seva seductora riallada. Riure i fer broma són la seva forma d'encaixar els afalacs que rep constantment. Va aprendre la lliçó després de la gran campanya que va fer per aconseguir la nominació a l'Oscar per 'Shame', que tothom li assegurava que obtindria i que no va arribar mai. Per això, agraeix totes les bones paraules i assenteix quan li diuen que el seu nom podria estar en els pròxims Oscars, però res més. Aquesta vegada no farà promoció. Ni tan sols serà als EUA o disponible.

Amb diversos films pendents d'estrena ('Frank', 'X-Men: Días del futuro pasado acabado'; l'últim, sense títol, de Terrence Malick, amb Natalie Portman i Ryan Gosling; i el que està rodant actualment, 'Slow West'), Fassbender se'n va a Nova Zelanda per preparar la seva primera pel·lícula com a productor (amb l'empresa que ha muntat amb un amic): l'adaptació del videojoc 'Assassin's Creed'. Després protagonitzarà 'Macbeth', amb Marion Cotillard; 'Prometheus 2' i el drama 'Genius', amb Colin Firth. Com es pot comprovar, no deixa de pitjar l'accelerador. “Estic treballant molt perquè sé que en aquesta feina hi ha un període de productivitat on puges i puges... fins que un bon dia arriba el declivi”. ¿I quan arribi? A la carretera, una altra vegada. “Després de tot això, m'agafaré tres mesos lliures per fer un altre viatge en moto amb el meu pare, aquesta vegada per Sud-amèrica”. A seguir acumulant històries reals que algun dia semblaran llegendes. Steve McQueen ja es va adonar de qui tenia davant durant el rodatge de 'Hunger'. “En aquella època ningú sabia qui era Michael i recordo que li vaig dir a l'equip: ‘Tots els que som aquí en algun moment de la nostra vida direm: ‘Jo vaig treballar amb Michael Fassbender”.