Per conèixer Joaquín Cortés com la palma de la seva mà

PER ENDAVANT

Arrossega des de fa 20 anys l'adjectiu 'd'egòlatra'. Potser perquè tira de currículum sense la modèstia de cortesia. "Amb 22 anys em relacionava amb les 'top models', els grans de la música, com els Rolling, U2, Madonna –diu d'una tirada–, perquè vaig revolucionar la dansa a tot el món". Pot sonar a fanfàrria, però no. En ell, sona més a justificació. “He suat el que no està escrit i segueixo suant", diu acte seguit.

Joaquín Pedraja Reyes Cortés. 45 anys. Va començar a ballar amb 12. Va passar a ser 'celebrity' oficial als 22. Ha aixecat polseguera mediàtica tant pels seus 'taconeos' de fusió com pel seu rastre de víctimes com a 'latin lover'. Ha ballat en els Oscars, els Grammy, la Casa Blanca, amb Pavarotti, Jennifer Lopez. Michael Jackson li va demanar que li ensenyés uns passos. I segueix sense parlar anglès. En persona, dóna impressió d'antidivo. Hipersomriure i amabilitat aclaparadora. La mateixa proximitat que supura en el seu nou espectacle. És la seva vuitena "història", que diu ell: 'Gitano', flamenc clàssic-jazz que arrenca tots els 'oles' que un porta dins. Superproducció marca Cortés: ben acompanyada (atenció als músics i a les dues 'bailaoras'). Torna al Tívoli de Barcelona del 29 de maig a l'1 de juny.

Cortés desmenteix que es cregui Déu, tot i que en la seva companyia diuen que és omniscient. Perfeccionista. "Jo crec molt en la disciplina", confessa. En dóna fe el seu anecdotari: ha ballat 35 minuts amb un clau en el taló. Home familiar amb tendència a omplir la casa de gent. Cortés no renega de vanitat. "No hi ha cap artista que no sigui vanitós". Caparrut, passional. Presumit. "Sóc cortès, com el meu cognom". ¿Que a què té por? "Jo tinc molt respecte a la mort", confessa.

 

VIDA

¿És un dels que la balla?

Sempre dic: "Que me quiten lo bailao". Pel que he deixat ja: la meva obra va ser nomenada Patrimoni Universal de la Unesco.

Cortès. La cortesia no exlou el coratge. 

Cortès i valent. Sóc de tot o res. 

Ha de fer moltes piruetes per arribar a final de mes. 

Uf. No s’ho pot ni imaginar [riu].

¿No és milionari? 

I ara. Ja m’agradaria ser milionari i tenir un iot aquí aparcat.

Un iot no, però sí diverses cases.

No s’ho cregui.

I algun esportiu.

No. M’ho deixen tot.

¿Té l’ego tan descomunal com diuen? 

La gent que em coneix sap que sóc una persona molt senzilla. Però els mitjans a Espanya sempre m’han volgut posar de divo. Jo no sóc així. 

Li posaven entre cometes frases del tipus: "De Déu només n’hi ha un i em recolza". 

Però jo no sóc argentí. 

¿Això què significa? 

Que els argentins són amics de Déu, és el seu col·lega. Jo no em considero així. Jo sempre he lluitat per les meves coses. Tinc una carrera... No ho sé... El primer espanyol que va ballar als Oscars, als Nobel de la pau...

¿Mai ha perdut el nord? 

No. Et costa pair el que et passa. Evidentment, no és el mateix una persona amb 22 anys que amb 40. 

Un es pot divinitzar.

Sí, però si fos així, no seguiria on sóc. Fa 23 anys que estic en aquest nivell. 

¿Quantes vegades es mira al mirall al dia? 

Encara que li soni a conya, quan m’afaito, perquè no tinc més remei. I miri quina barba que porto.

Gairebé es mor. 

Més d’una vegada. Un cop vaig estar en coma cinc hores. [Es al·lèrgic a la penicil·lina].

¿Va veure un túnel amb llum? 

Sí, sí. Vaig veure un túnel. Vaig veure la llum blanca aquella, que jo me la prenia de broma. Tenia 22 anys. No vaig entrar al túnel. Vaig tornar.

No és l’únic cop que ha estat a punt de morir. 

L’últim va ser de la manera més absurda: a casa d’un amic. Em va donar un cafè i vaig començar a deformar-me com l’home elefant. La càpsula tenia algun derivat de la penicil·lina.

¿Alguna cicatriu visible, a part de les durícies dels peus? 

[Ensenya el colze]. Vaig fer un salt en pla bèstia i em vaig menjar la caixa d’un extintor. En un altre teatre vaig caure al fossat: quatre metres d’altura.

¿Cicatrius de les que no es veuen? 

No ho sé... No. 

¿Ha plorat? 

No sé exterioritzar les llàgrimes. He plorat comptades vegades i en ocasions molt dramàtiques. Familiars. Però no m’ha vist ningú. 

¿Ningú? 

No. Sóc una mica estrany.

Una vegada comptada: la mort de la seva mare. 

La mare i l’àvia materna, que també em va criar. Es va morir la meva àvia i, al cap d’un any, la meva mare. Va ser una etapa molt fosca en la meva vida. 

Es va recloure tres mesos. 

Sí. Em vaig tancar a la seva habitació. Ho vaig passar fatal. Però això va passar fa cinc anys. Encara que no ho superaré mai. 

¿Dorm d’una tirada? 

No. No dormo gaire. 

¿No té la consciència tranquil·la? 

Que jo sàpiga, sí. Fins ara [somriu]. No he robat, no he matat a ningú.

Cristià exemplar. ¿Tampoc menteix? 

No ho sé. 

A alguna dona deu haver mentit. 

[Riu] Mentides piadoses sempre. Això ho fem tots.

¿Què li falta? 

¿A la vida? Em llevo cada dia donant gràcies a Déu.

FEINA

Va dir que es retiraria als 33, com Jesucrist. 

I en fa 33. És una premonició [Riu].

Vostè va ser crucificat molt abans.

Vaig ser crucificat i m’han temptat amb pel·lícules rotllo Bíblia. Han volgut que muntés Jesucrist Superstar 200 milions de vegades.

Va morir d’èxit i va ressuscitar.

Sóc com l’au fènix, ressorgeixo de les meves cendres. 

¿No sap què és el fracàs? 

Jo noto la pressió d’"ai, a veure si ensopega ja". Si demà tinc un problema, se n’alegrarà moltíssima gent. 

¿Sí? 

No ha passat, però em pot passar. Estic preparat per a un fracàs. No crec que sigui el declivi de la teva vida. Si has tingut set èxits i tens un fracàs, després potser et ve un altre èxit. 

¿Es considera un geni? 

Nooooo. Em sento un afortunat. La vida m’ha anat bé. Evidentment, no aniré amb la falsa modèstia de "no he fet res". Perquè és mentida. 

Té un carrer. Plaça [a Estepona]. I tinc el dia de Joaquín Cortés a Miami Beach. 

¿Quin dia? 

El 9 de novembre. 

¿I què fa Joaquín Cortés al seu dia? 

Doncs no ho sé, on m’enxampi. Algun dia faré un concert a Miami al mig del carrer.

AMOR

Diuen que estima millor que balla. 

No he sigut jo qui ho ha dit [riu]. 

¿És veritat? 

No ho sé. 

Elle Macpherson li diu "sexe amb potes". ¿Alguna cosa a afegir? 

[Riu] No tinc res a afegir. 

Està segur que en una altra vida va ser un cavaller. 

Cavaller d’època.

Amb armadura.

No ho sé, perquè pesa molt. 

En l’amor sí que porta armadura.

De les bones [riu]. Tots tenim moments en què obrim el cor i ens deixem portar. 

¿S’ha deixat portar moltes vegades? 

M’he deixat portar. L’important és estimar, no ser estimat. 

¿Ara té l’armadura oberta o tancada? 

El meu pijama ja és una armadura per si mateix [riu].

¿El més boig que ha fet per amor? 

Uf. No li diré allò típic de "tanco un restaurant sencer per a tu i una platja per després banyar-nos". 

¿Ha tancat un restaurant? 

Home, alguna vegada. Quan era jove [riu]. 

Vostè és molt intens, diuen. 

Sí. 

¿Fidel? 

Ho intento. És difícil, però ho intento. 

La seva llista d’exnòvies és modèlica. 

Modèlica [repeteix somrient]. Màrqueting. 

¿Què els dóna? 

No ho sé, de veritat. Sempre m’he considerat un aneguet lleig. Des de petit. 

¿Encara li pregunten per Naomi Campbell? 

Ja no tant. Al principi, sí. Vaig acabar molt cansat. Estaves al llit, treies el cap i veies un paparazzi. ¡Deixeu-me fer l’amor tranquil!

¿En l’amor segueix tenint la negra? 

No. He viscut històries molt boniques.

Fa 20 anys va dir: "Espero tenir una família nombrosa un dia". 

Sempre ho he dit. M’encanten els nens.

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

¿Com ho porta? 

Fatal [riu]. Estic en això, en la recerca