Arriba el pedrisme

La veritat, des de fa un parell de mesos tot em va rodat. Primer l’Atlètic guanya la Lliga i ara jo arribo a la secretaria general del PSOE. Mai he sabut del tot si sóc més important com a secretari o com a general. Diuen de mi que sóc enèrgic i vehement, però que en el fons de la meva vida política hi ha algun secret que em fa especialment seductor. Em miro al mirall i el mirall em dóna la raó: efectivament, tinc força bona planta. Potser el més guapo de la lliga política. No és que em preocupi gaire, perquè presidents més aviat lletjos n’hi ha hagut bastants, però diuen els meus assessors que el vot femení, que no és tonto, sap que la cara és el mirall de l’ànima.

A mi que tant m’ha agradat des de sempre el bàsquet, em van els triples. Vaig jugar a l’Estudiantes, que és tot un símbol de no estar mai satisfet amb allò que sabem. No en va tinc dos màsters sobre política i he escrit un llibre sobre la diplomàcia econòmica espanyola que em va servir perquè en la presentació m’hi acompanyés el més granat del PSOE. A vegades, vist l’èxit d’aquests mesos, crec que n’hi ha per tornar-se boig. No en va, a l’afició de l’Estudiantes li diuen La Demència. I alguna cosa intueixo en les bases del partit i en els votants desanimats del PSOE que donaran suport a la demència de tornar a guanyar. ¿Com es pot aguantar un Rajoy i uns ministres que van retallant tot allò que es pot retallar? Senzillament, no es pot aguantar si no és amb la por i la mala premsa que traspuen les tertúlies madrilenyes. I, ves per on, que fins i tot em volen penjar que Blesa, el banquer de Caja Madrid, i jo som més o menys com els germans Dalton. A aquest Blesa quan convé se’l defensa i se’l converteix en màrtir i quan no convé se l’empala i se l’emplomalla com a qualsevol tafur del Mississipí.

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

Però no cal preocupar-se: ara hi haurà una regeneració, que és el que sempre ha fet el partit socialista quan les coses no van bé. Fins i tot Zapatero es va posar a regenerar i ens vam arribar a creure allò dels brots verds. Em va anar molt bé allò de Zapatero, perquè Solbes el va deixar plantat i gràcies a això jo vaig poder ocupar el seu escó al Congrés dels Diputats. Del que es tracta és de no fer por i al mateix temps posar-se en el lloc del cues de l’Iglesias i ficar-se a la butxaca tots els indignats.

S’ha de matar el pare, encara que el pare sigui Felipe. Massa centralitat en aquell gerro xinès. S’ha de tornar a l’esquerra i demostrar als espanyols que no només sóc un esportista guanyador, sinó que a més sé idiomes i que quedo bé a tot arreu. Això és el que al capdavall ens agrada: una demència de gent assenyada. Ara només falta que l’Atlètic continuï guanyant i que el Partit Popular es vagi estimbant sol. Amb això n’hi ha prou. I per a això em sobro.