Zoe Saldana: "A l'espai podem clavar puntades de peu al cul dels homes"

Conversar amb Zoe Saldana confirma alguns dels tòpics que sovint s’utilitzen per descriure el caràcter llatí. Extremadament formal i una mica distant mentre la conversa transcorre en anglès, aquesta actriu novaiorquesa de sang meitat porto-riquenya meitat dominicana comença a vociferar, moure els braços, fer rialles a l’aire i escopir paraules malsonants tan aviat com s’imposa el castellà. “Res del que els altres diguin de mi m’importa una merda, saps”, confessa d’entrada, i no hi ha motius per no creure-la.

Al cap i a la fi, s’ho pot permetre: ha protagonitzat 'Avatar' (2009) i la saga 'Star Trek', títols que, combinats, han recaptat més de 5.000 milions de dòlars. I sembla que li ha agafat el gust als blockbusters: aquest divendres estrena a Espanya 'Guardianes de la galaxia', en què dóna vida a Gamora, una àlien verdosa coneguda com l’assassina més letal de l’univers. “És un gènere que m’ha permès florir i expandir les meves ales com a actriu”, explica Saldana sobre l’alta presència de cine de ciència-ficció en el seu currículum. “A més, ofereix millors oportunitats per a les actrius. En els drames o les comèdies solem quedar relegades al paper de florero, però a l’espai exterior podem clavar puntades de peu al cul dels homes”.

Una extraterrestre de color verd

I és que, com també deixa clar la mortífera assassina a qui va encarnar a 'Colombiana' (2011), Saldana té predilecció pels personatges femenins forts. “Dones amb collons”, en diu ella. “El 80% dels papers que hi ha disponibles per a dones podrien perfectament ser eliminats dels guions i ningú se n’adonaria”, lamenta. “Jo no vull ser tan insignificant ni en la meva vida ni en el meu art, perquè l’art ha de ser un reflex de la vida”.

En aquest sentit, afegeix, aparèixer en pantalla convertida en un extraterrestre de color verd o blau és una manera d’enviar un missatge. “Que no vull que només em tinguin en compte per la meva imatge. La pressió que les actrius ens veiem obligades a suportar a causa del nostre aspecte físic no és justa”, opina. “Tinc 36 anys i ja m’he trobat fokin productors que em deien: ‘Tu ja estàs una mica passada’. En aquest negoci els agraden les carajitas, les fruites verdes”. Això sí, considera que a vegades la dona adopta una actitud resignada, i no té paraules gaire amables per a les que desaprofiten el seu potencial. “Les que es queixen i i ploren em treuen de polleguera. Una cosa és tenir pors i inseguretats i una altra de molt diferent ser còmoda i gandula”.

A l’espera de començar a rodar la segona entrega d’'Avatar' i la tercera de 'Star Trek' l’any que ve, Saldana té previst estrenar a finals d’any l’esperat biopic de Nina Simone. El seu treball ha estat envoltat de controvèrsia: molts consideren que l’actriu és massa bella i massa prima –en general, massa hollywoodiana– per donar vida a la icònica cantant de jazz. “És absurd”, replica ella. “Quan intento aconseguir un paper escrit per a una dona blanca em diuen que sóc massa fosca, i quan interpreto una dona negra em diuen que sóc massa clara. ¿No va fer Elizabeth Taylor el paper de Cleopatra, amb els seus enormes ulls blaus i tot? Llavors jo puc ser Nina. Ja és prou dur ser una dona en aquest planeta per haver d’anar fent cas de les ximpleries”.

Una dona amb caràcter

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

Fer cas omís dels haters és un art que ha tingut temps de perfeccionar. De petita va patir assetjament i burles quan va deixar Queens, Nova York, juntament amb la seva mare i les seves dues germanes per instal·lar-se a la República Dominicana, just després de la mort del seu pare en un accident de trànsit. “Érem llestes i parlàvem anglès, de manera que ens veien com unes nenes de casa bona, i ens van maltractar. Però el que no et mata et fa més fort”.

I tampoc dels seus primers passos a Holly­wood en guarda records precisament bons. Es va sentir tan a disgust rodant 'Piratas del Caribe': la maldición de la 'Perla Negra' (2003) que es va arribar a plantejar deixar la interpretació. “Va ser molt desagradable. Jo era molt jove i vaig sentir que no hi havia humanitat: Johnny Depp i la resta d’actors van ser un encant, però, si no eres una estrella, el director i els productors et tractaven com un drap brut”, recorda. “Llavors em vaig dir: ‘Si aquesta és la mena de tracte que haig de rebre en aquest negoci, l’engego a passeig’, i em vaig prometre que mai més em mossegaria la llengua davant de ningú. Jo no em quedo callada, cony”.