Jessica Chastain: "Sempre he sentit que era un frau"
La protagonista de 'La desaparició d'Eleanor Rigby' guarda altres sis títols en la recambra
Jessica Chastain, en el seu pas recent pel festival de Sant Sebastià. /
"No m’interessa sortir de casa. Per a mi aquest és el millor pla possible. No hi ha res com la llar”, assegura Jessica Chastain en un moment de la conversa. I així, fora de context, la frase fàcilment dóna a entendre que l’actriu s’ha equivocat de professió. Però no és això. “Feia anys que no dormia al meu llit, amb els meus llençols”, matisa.
Perquè, literalment, Chastain no ha parat. En els pròxims mesos la veurem a 'Interstellar', la nova aventura de ciència-ficció de Christopher Nolan, i al 'thriller' 'A most violent year', i desbordant passió malaltissa a les ordres ni més ni menys que de Liv Ullmann a La señorita Julia, a partir del text d’August Strindberg.
I això només són algunes de les seves noves pel·lícules. “Quan al maig vaig acabar de rodar 'Crimson Peak', de Guillermo del Toro, vaig sentir que estava a punt de tenir un atac de nervis”, lamenta. “Em sentia buida i esgotada. Vaig haver de cancel·lar alguns projectes en què, se suposava, havia d’interpretar. I ara, per primera vegada en molt temps, no tinc res a fer. Se’m fa estrany”.
Frenesí creatiu
Res a fer, excepte, això sí, promocionar tots els títols resultants d’aquest frenesí creatiu, començant pel que acaba d’arribar a les nostres pantalles: 'La desaparición de Eleanor Rigby', que ni és el relat d’un segrest ni un tribut als Beatles, sinó la melancòlica història d’una parella, Conor (James McAvoy) i Eleanor (Jessica Chastain), i de com deixen de ser-ho. És un projecte en què Chastain està bolcada des de fa cinc anys. “El seu director, Ned Benson, ho portava al cap des de fa lustres”, explica. “Jo el vaig conèixer fa 10 anys, durant un festival de cine en què em vaig enamorar d’un curt que ell presentava. Més tard, també em vaig enamorar d’ell. El projecte es va convertir en una passió per a tots dos, i com a tal ha continuat fins i tot després que l’amor s’esvaís”.
Es podria dir que és la primera pel·lícula dirigida per Benson si no fos perquè en realitat no és una pel·lícula sinó tres. La primera, distingida amb la paraula 'Él', explica la història de la ruptura sentimental des del punt de vista del marit; la segona, 'Ella', ho fa des del de la dona; i la tercera és un muntatge més convencional que barreja les altres dues. És aquesta la versió que es pot veure des de fa dos dies als cines del nostre país. Les seves predecessores estaran disponibles pròximament en les plataformes de vídeo sota demanda. “El que té d’interessant la pel·lícula és que ens recorda que, quan parlem de la parella, preguntar-se coses com què ha passat i de qui és la culpa no té sentit, perquè només ens fa més miserables”.
Una dada que evidencia el grau d’implicació de Chastain a 'La desaparición de Eleanor Rigby' és que també es tracta de la primera pel·lícula que produeix. I una altra, que per protagonitzar-la va rebutjar participar en títols del calibre d’'Oblivion' –amb Tom Cruise–, 'Iron Man 3' i 'Diana, el biopic' de Lady Di que es va acabar estavellant a la taquilla. I és que, a una edat en què moltes actrius es comencen a preocupar per la falta de papers, a ella se la rifen.
L'edat del personatge
Encara que parlar de la seva edat és dedicar-se a la mera especulació. L’omniscient base de dades IMDb li atribueix 37 anys, però ella ni ho confirma ni ho desmenteix. “I mai ho faré, perquè sóc una intèrpret, i vull ser capaç d’encarnar diferents edats”, es justifica. En realitat, és tremendament reservada respecte a tot excepte les seves pel·lícules. Ni tan sols ha revelat el nom de la ciutat del nord de Califòrnia on ella i els seus quatre germans van ser criats pel seu pare, bomber, i la seva mare, cuinera vegana.
Durant un temps, l’estratègia li va servir per escapar-se de la voracitat de fotògrafs i fans, però ara ja no. Fa dos anys, després de la première a Los Angeles de 'La noche más oscura', es va trobar un grup de persones esperant-la al costat de la porta de casa seva. “No havien aconseguit el seu autògraf i la seva foto amb mi abans de la projecció de la pel·lícula i per això van decidir seguir-me”, recorda.
“Eren molt macos, però jo no els coneixia de res. Llavors em vaig adonar que la meva il·lusió de portar una vida completament normal s’havia esfumat”. Malgrat que durant anys ha intentat mantenir en secret la seva vida sentimental, recentment es va saber que comparteix la seva vida amb l’empresari de la moda Gian Luca Passi de Preposulo, i amb un gos de tres potes anomenat Chaplin.
2011, l'any clau
En el camí fins a arribar a aquest punt, sens dubte hi ha una data clau: l’any 2011, també coneguda com “l’any de Jessica Chastain”. Durant aquests 12 mesos, Chastain va estrenar a Hollywood ni més ni menys que sis pel·lícules, entre elles 'L’arbre de la vida', de Terrence Malick, Coriolanus, de Ralph Fiennes, i Criadas y señoras, que després li proporcionaria la seva primera nominació a l’Oscar.
Un any després obtindria la segona gràcies al seu treball a les ordres de Kathryn Bigelow a 'La noche más oscura', en què donava vida a l’analista de la CIA que va participar en la caça d’Ussama bin Laden. “Em vaig convertir en la primera actriu de la història que ningú coneix però de qui tothom està fart”, diu fent broma. “Durant aquests últims quatre anys he treballat tant i he acumulat tanta experiència que gairebé tinc la sensació que la Jessica Chastain de llavors no era jo”.
Reconeix que la seva ètica laboral és particularment fèrria. Obsessiva, gairebé. Fins i tot quan no treballa sembla que faci els deures. Prefereix jugar al Trivial Pursuit amb els amics o posar-se al dia de les últimes novetats de cine d’autor en alguna sala de versió subtitulada de Greenwich Village que anar-se’n de clubs nocturns.
Mai una borratxera
“No em veuràs mai anant de tort a la sortida d’una discoteca, això segur”, aclareix. “Mai m’he emborratxat, de veritat. No sé què és una ressaca. Suposo que sóc una persona avorrida”, afegeix, però immediatament després, com si aquesta explicació li resultés massa fàcil, s’ho pensa millor. “Sempre m’ha semblat que si m’agafava un descans probablement no em trucarien més. Em va costar tant de temps trobar feina que la idea de tornar a l’atur m’aterria. I segueixo tement que un dia algú em donarà un copet a l’espatlla i tot seguit em dirà que s’ha acabat. Sempre he sigut així, des de petita: tenia la sensació que era un frau, que no mereixia els elogis que se’m feien”.
Chastain era molt jove quan va decidir el seu futur. Als 7 anys, va anar amb la seva àvia al teatre. “Quan es va aixecar el teló, va aparèixer un nena sobre l’escenari, i tan aviat com va obrir la boca em vaig adonar que jo també volia estar en aquesta situació”. Posteriorment, a l’institut, mentre els altres nois se n’anaven de festa, ella llegia Shakespeare i participava en funcions teatrals amateur. Als 21, va formar part d’un muntatge de Romeu i Julieta que, vist en perspectiva, va resultar ser capital en la seva carrera.
Encoratjada per un altre actor de la producció, i encara que de cap manera s’ho podia pagar, va decidir fer les proves per ingressar a Juilliard, el prestigiós conservatori novaiorquès. No només va ser acceptada, sinó que va rebre una beca completa finançada per un exalumne il·lustre, Robin Williams. “Mai vaig tenir ocasió d’agrair-l’hi”, comenta l’actriu sobre l’actor, que ha mort recentment. “Sospito que ho lamentaré tota la meva vida”.
En tot cas, l’esdeveniment que ella mateixa identifica com a principal en el seu camí cap a l’èxit és una trucada telefònica que va rebre el 2006. No una qualsevol, és clar: era Al Pacino. Volia que fes una audició per protagonitzar una producció teatral de 'Salomé' en què ell mateix interpretaria Herodes, i ella, la seva rancorosa fillastra, que demana el cap de Joan el Baptista en una safata de plata a canvi d’una dansa dels set vels.
Totalment nua
El procés de creació del muntatge va ser meticulosament filmat per una càmera i el resultat s’acabaria convertint així mateix en el debut cinematogràfic de Chastain, 'Wilde Salome'. Entre altres reptes, el personatge va requerir que l’actriu ballés davant el públic completament despullada, tant sobre l’escenari –davant 1.500 persones, cada nit– com davant la càmera. “Mai acceptaria treure’m la roba si no està realment justificat, però m’agrada la idea d’explorar diferents personalitats femenines i, entre elles, per descomptat, dones que exploten la seva sensualitat”.
Notícies relacionades¿I què opina de la idea de convertir-se en una icona sexual? “¿Jo? ¿Una icona sexual? Per favor”. En qualsevol altra actriu, una resposta així seria senyal de falsa modèstia, però no en ella, malgrat que tenir-la davant és com contemplar una versió vestida, i sense petxina gegant pel mig, de la Venus de Botticelli.
¿Què va passar després, fins a “l’any de Jessica Chastain”? Pel·lícules que es rodaven però no s’arribaven a estrenar, factures que a penes es podien pagar i, inevitablement, alguna temptativa d’abandonament a la recerca d’una professió més segura. Però el que Chastain més lamenta, encara que de manera jocosa, és una altra cosa. “Després que treballés amb Al Pacino, els meus pares i la meva àvia ho van explicar a totes les seves amistats. Estaven molt orgullosos de mi. Però passava el temps i la pel·lícula no s’estrenava”. Després, el 2008, Chastain va rodar 'L’arbre de la vida' amb Brad Pitt. “La meva família ho va tornar a explicar a tothom. Però, de nou, el temps va passar i aquesta pel·lícula tampoc arribava als cines. Un dia la meva mare em va trucar i em va renyar: ‘¡Els nostres veïns ens prenen per uns mentiders! ¡Se’n riuen de nosaltres! ¿De què et serveix rodar aquestes pel·lícules si ningú les pot veure?”. Els seus llavis dibuixen un somriure maliciós. “Però, com se sol dir, qui riu l’últim
