Ai Weiwei, l'artista xinès més influent del món, exposa a Barcelona
'Dominical' retrata la icona de la dissidència i avança la seva primera retrospectiva a Espanya
Per alguns és com un artista del renaixement. Per altres, un creador superficial i efectista al qual Occident aplaudeix per la seva bel·ligerància política. Tots estan d'acord que és l'artista xinès més conegut i influent de l'actualitat i l'activista contra el règim de Pequín més cèlebre. Ai Weiwei ha estat agredit per la policia, que el va retenir incomunicat durant 81 dies, i perseguit pels tribunals, que li han atribuït des de delicte fiscal fins a bigàmia. No el deixen sortir del seu país des de fa tres anys, però ha convertit el seu estudi en una espècie de ‘Gran hermano’ i exorcitza el seu esperit dissident a través de les xarxes socials. Al marge del fragor polític, Ai ha exposat a la Tate Gallery, a la Biennal de Venècia o a la Documenta de Kassel. És un avantguardista iconoclasta que ha fos els últims corrents occidentals amb la tradició xinesa eludint la caricatura. ‘Dominical’ retrata aquest icònic creador i recorre la seva primera retrospectiva a Espanya, que dimarts s'inaugura a la Virreina. La mostra concentrarà 31 anys de compromís en 42 obres.
La revista d'EL PERIÓDICO, a més, es cola a Zinc Shower, punt de trobada de caçatendències i impulsors de les indústries culturals i creatives. Tempesta d'idees ‘hipsters’. El suplement també entrevista l'escriptora ‘best-seller’ Katherine Pancola, que estrena una novel·la homenatge a la condició femenina: ‘Muchachas’. “La vida és una barreja d'esperma i llàgrimes”, assegura. I parla amb l'actor Lluís Homar, que s'enfronta en solitari a una obra de teatre que ha marcat la seva vida, ‘Terra baixa’, al Teatre Borràs de Barcelona. A més, onze gurus del món del vi i la gastronomia exerceixen de vidents amb copa de cristall i revelen què beurem el 2050.
- Les principals cases d’apostes ja tenen un candidat favorit per ser el nou Papa
- Els bojos són ells, ells
- Final de la Copa del Rei Les 8 hores que van portar el futbol espanyol al caire de l’abisme: «El Madrid no ens pot demanar que canviem els àrbitres»
- Kounde decideix una final apoteòsica
- Flick despulla el Madrid (cap. III)
- «UNA NIT PERFECTA» Flick, l’amo de les finals, despulla el Madrid (capítol III)
- Futbol Un Barça feliç es classifica per a la seva cinquena final de la Champions consecutiva (1-4)
- La caixa de ressonància ¿Un concert pot competir amb un Barça-Madrid?
- Jordi Herreruela: «A Barcelona fa falta un escenari de 60.000 o 80.000 espectadors dissenyat per a la música»
- Loteries Números premiats a la Grossa de Sant Jordi 2025: primer, segon i tercer premi