Mark Z. Danielewski, el novel·lista que usa màquina de cosir

'La casa de hojas' va ser una de les sorpreses editorials del 2013 a Espanya, i el seu impacte segueix viu, com demostra l’aparició d’una cinquena edició recentment. No és un llibre barat, però pocs s’han pogut resistir a les definicions dels que l’han llegit: “Terrorífic”, “recargolat”, “realment absorbent”, “estranyament poètic”. Mark Z. Danielewski (Nova York, 1966) va debutar –en la seva edició original el 2000– amb una novel·la amb què molts matarien per tancar una carrera. Encara que dir-ne “novel·la” és ser infidel a la realitat; se n’hauria de dir potser, millor, llibre puzle o novel·la matrioixka, perquè la història d’aquesta misteriosa casa a Virgínia es recompon a través de múltiples veus, canvis en la disposició del text, notes al peu…

Segons alguns, 'La casa de hojas' és la màxima representació d’una literatura ergòdica –ergon és treball en grec– en què el lector ha de fer un esforç no trivial per recórrer el text. L’autor del llibre (que ha parat en la confecció del seu pròxim repte per atendre’ns) no pot estar menys d’acord amb un terme així, i té raó, perquè més que treball, La casa de hojas és plaer. “És un terme buit i podria servir per definir qualsevol obra fora del més comú. '2666', de Roberto Bolaño, també seria aquesta mena de literatura”.

La casa de hojas, en qualsevol cas, va suposar cert treball per a aquest novaiorquès: va invertir un total de deu anys en la seva composició. Per al llibre del qual hem de parlar, 'La espada de los cincuenta años' –que acaben de coeditar a Espanya, com 'La casa de hojas', Alpha Decay i Pálido Fuego–, només va ser any i mig. Treball suportable abans de la següent novel·la de gran dimensió. Però encara que es llegeixi ràpid, es triga a oblidar. Explica la història terrorífica de Chintana, una cosidora tailandesa a l’est de Texas que rep una invitació per a la festa de Halloween de Mose Dettledown, una senyora de 112 anys experta en aquesta mena de festes. Chintana no sap que la celebració és, aquest any, en honor de la dona que va trencar el seu matrimoni. Fugint d’aquella mala pècora, s’acaba fent amiga de cinc orfes i escoltant amb ells, a l’àtic de Mose, la història fosca que ha vingut a explicar un misteriós home alt. El llibre és un conte dins d’un conte. Escrit gairebé com un poema. I creix en impacte gràcies a les obres d’art que travessen el text.

Elements visuals

Danielewski no només escriu, sinó que també s’imagina pàgines completes a dins del cap que conjuguen el nivell escrit i el visual. (Per a la seva última novel·la, va dissenyar dibuixos amb fil que ha cosit amb ajuda d’artistes col·laboradors). “No puc escriure primer i després afegir-hi els elements visuals; ho faig tot al mateix temps, activo la part visual del meu cap al llarg del procés. Intento visualitzar les presències, però també les absències. Per exemple, en aquest conte, l’espasa del títol és una cosa que pot no veure’s, però la seva presència se sent a les pàgines. Sabem que és blanca i per això hi ha tantes pàgines en blanc”. Gairebé totes les pàgines amb text del llibre tenen, a la dreta, una pàgina en blanc. Sembla una estafa, però en realitat crea un suspens estrany. S’ha de llegir, s’ha de veure, s’ha de tenir entre les mans per entendre-ho. 

“Sovint la gent em pregunta sobre els llibres electrònics”, diu l’escriptor. “És una forma diferent de llegir, no està malament, però jo segueixo enamorat del llibre físic. El plaer de passar les pàgines, descobrir què ve tot seguit. La història que explico aquí no es disfrutaria igual en un llibre electrònic”.

Hi ha e-book de 'La espada de los cincuenta años'. “Hem intentat fer coses interessants, com afegir-hi alguns detalls musicals”, diu l’autor. I Danielewski també considera “inevitable” que aparegui versió electrònica d’un llibre tan lligat al paper com La casa de hojas. Amb la pel·lícula, no ho té tan clar. “Des de fa molt temps em plouen ofertes per fer un film o una sèrie de La casa de hojas. Aquesta tarda tinc una reunió amb un altre executiu d’una cadena. Però no ho sé, no ho tinc clar. Escolto totes les idees però cap em convenç”.

D’alguna manera, és com si Danielewski no volgués decebre els seus fans, que han estat des de sempre els primers a declarar el seu rebuig a l’adaptació del llibre. Potser la por que algú domestiqui –i porti a les cases de tot el món en versió lleugera– una experiència que va ser salvatgement personal per a ells.

El seu darrer viatge personal

“El millor que m'ha passat –diu l’escriptor– és això que li explicaré. Una vegada un home se’m va acostar i em va preguntar si jo era Mark Z. Danielewski. Vaig assentir. Em va preguntar si havia escrit La casa de hojas. Vaig tornar a assentir. Em va donar les gràcies i tot just després em va advertir que ell no havia llegit el llibre. El que va passar és que la seva filla havia intentat suïcidar-se, per sort sense èxit. I quan es recuperava a l’hospital, li va dir al seu pare que només volia que li portés La casa de hojas. No sé quina relació tenia aquella noia amb el llibre, però per algun motiu l’animava a viure”.

És a dir, no som davant una novel·la d’horror bàsic, sinó d’una obra que pot sentir-se de moltes maneres. “Els llibres m’han ocupat molt temps. No puc dedicar tant de temps a una cosa que tingui com a únic objectiu fer por. Per a mi, cada llibre és una sèrie d’exploracions, un viatge personal: començo en un lloc per acabar en un altre”.

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

El pròxim projecte, The familiar, també li ha ocupat bastant de temps per ara: nou anys, de moment. Sembla, doncs, que és el seu projecte més ambiciós fins ara, que ja és dir. Una saga de 27 volums, a raó d’un cada tres o quatre mesos, a partir de la primavera de l’any que ve. Al centre, una nena de 12 anys que surt amb el seu pare a triar un gos i acaba intentant salvar “una criatura tan fràgil com perillosa”. Sona misteriós; sona a Danielewski.

La sèrie literària està influïda, sembla, per sèries televisives com The wire, Battlestar Galactica i Breaking bad. “Sóc un gran fan de les telesèries. Ara, per culpa del nou projecte, no en puc veure gaires. ¡No tinc temps per pensar! És una mica dramàtic. Cada dia em llevo i sé que tinc davant meu més feina de la que puc assimilar”.