Poesia amb dos parells de coixins

Llegir els micropoemes d’Ajo hauria de convalidar assignatures pendents. Té el do d’escopir com una metralleta el que a la resta de mortals ens queda a la punta de la llengua. Són clatellots de poesia. Versos amb format de frase cèlebre. 

“Buscant un centre de brevetat permanent”, es resumeix a Twitter. És Ajo: aquesta micropoeta que ve del punk i porta la cresta a la llengua, segons sol rimar ella. Micropoeta, cantant, dj, agitadora, hi va haver un temps en què va ser taquillera de cine. “Practicant convulsa de la dispersió –recapitula–. Ara estic brodant personalment i m’ho passo de meravella”.

Broda coixins d’autor mà a mà amb l’actor britànic Richard Collins Moore, que abans de convertir-se en el guiri oficial de les sèries era modista. “Som veïns íntims –explica Ajo– i tant fem coixins com una cançó com una paella”. ¿S’havien de posar dos parells de coixins a la poesia? “S’han de tenir molts coixins per dedicar-se a la poesia i molts collons per dedicar-se als coixins”, puntualitza ella.

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

Hi ha set micropoemes encoixinats per triar: “Cuentito: érase una vez ahorita mismo”. “Estoy superada, pero con hache intercalada”. “Busco problemas que estén a la altura de mis soluciones”. “Microzoología: el día que dejemos de enamorarnos como perras nos aburriremos como ostras”. “¿Me estás amenazando? No, te estoy amaneciendo”. “Si yo fuera yo, estaría contigo aquí mismo donde estoy”. “Habitabas mi piel y me llamabas casa”. Estan a la venda a la llibreria Arrebato del barri de Malasaña (Madrid) –“el Harrods de la poesia underground”, l’anomena Ajo–, encara que la micropoeta ja ha venut els seus coixins fins i tot per Instagram.

No és l’únic format alternatiu en què es veuen els seus micropoemes: ja han il·lustrat anuncis, passos zebra, pilotes de platja i fins i tot l’avantbraç d’un poeta, el mexicà Fausto Alzati.