Ana Miralles: "S'ha d'aparcar el Mac i treure les aquarel·les del calaix"

¿Quan va començar a pintar alguna cosa en la vida?

El dibuix em va atrapar des que tinc memòria. Si no dibuixés, no seria jo mateixa.

¿Com es dibuixaria a si mateixa? En el meu retrat, les línies serien moviment, i els colors, llum. Uns traços solts, un dibuix ràpid per fixar el meu estat abans de la següent mutació.

La seva frase de bafarada favorita. En trio una de 'La casa dorada' de Samarkanda, del meu adorat Hugo Pratt, quan Enver Bey es llança amb el seu cavall i el sabre desembeinat contra un niu de metralladores controlat per un destacament d’armenis. “Tot és Kismet” (tot està escrit), crida abans de caure abatut. Qui a espasa mata, a espasa mor. Ell va ser l’artífex del genocidi que va arrasar aquest poble.

¿Quantes hores treballa al dia? Com la majoria dels meus col·legues, massa. Poden ser entre 8 i 12 hores diàries.

¿Projectes? Estic acabant 'Djinn 13'. També preparo el llibre d’esbossos sobre el cicle indi, i em falten poques pàgines per acabar el següent àlbum de 'Wáluk', amb Emilio Ruiz al guió.

Prengui-li el pols al còmic. ¿Pressió arterial? Salut per tots costats. Els autors po­drien proveir un públic molt més nombrós.

Els lectors de còmic són… Principalment curiosos, participatius i oberts a altres disciplines. És difícil que a un lector de còmic només li interessi el còmic.

¿Per a què serveixen els còmics? Les utilitats pròpies d’un objecte sòlid apilable: suport de diversos objectes com altaveus; aïllament acústic i tèrmic per a les parets, una funció gens menyspreable. En la seva faceta immaterial, és similar a altres arts narratives, amb la gloriosa excepció que el lector hi ha de posar més de la seva part.

¿On hi ha el negoci? A aparcar el Mac i treure les aquarel·les del calaix. Estic convençuda que la informàtica beneficia a tothom menys l’autor.

¿Què tenen en comú els dibuixants de còmic avui? Com els d’ahir, amor incondicional per la nostra professió. Això nostre és pura vocació. També la dedicació plena sense horaris, sense més previsions en les nostres vides que les nostres dates d’entrega.

¿Pinten més els homes o les dones? No responc a preguntes sobre gènere. Me n’he cansat. Prou. 'Nuncamais'. 'Hartaestoy'.

¿El més surrealista que li ha passat? Gairebé totes les meves experiències surrealistes vénen de la meva relació amb els editors. M’alegro que per fi s’aclareixi l’assumpte dels universos paral·lels, així molts d’aquests fenòmens quedaran emmarcats dins de la normalitat.

¿El lloc més estrany on ha vist un dels seus dibuixos? No hi ha un lloc estrany si els dibuixos estan contextua­litzats. Hi ha dibuixos meus en una almàssera, però eren il·lustracions sobre premses d’oliva medievals per a un llibre sobre l’oli. L’altre dia vaig trobar fotos de gent tatuada com els meus personatges.

¿Què subratllaria en fluorescent en el seu currículum? “Ha treballat en equip”, té el seu mèrit.

Notícies relacionades

Natacha Bustos: "Hi ha una gran ebullició d'artistes, però ens falten lectors"

David Rubín: "Dedicar-te al còmic a Espanya és una qüestió d'herois"

¿Quin és el futur del còmic? D’aquí 10 anys no ens reconeixerem. I espero que en aquest canvi els autors en sortim beneficiats.

Un còmic devorar. 'Magasin général', de Régis Loisel i Jean-Louis Tripp.