Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

L'estiu del 2013 va ser seu. 'La veritat sobre el cas Harry Quebert', del joveníssim (i llavors desconegudíssim) autor suís joËL dIker, es va fer omnipresent a les platges, piscines, avions, gandules i xiringuitos. Sense acostar-se ni remotament a les xifres dels anys de vaques grasses (estàvem ficats fins al coll en una crisi que ha castigat amb especial duresa la indústria cultural), en només sis dies, entre el 29 de juliol i el 4 d’agost, va vendre 11.500 llibres de la seva edició castellana, segons dades de Nielsen, l’agència de referència en mesurament de vendes. Les seves xifres són temudes per les editorials amigues de les faixes tipus “200.000 lectors l’avalen” perquè en els seus números no hi ha maquillatge possible. 11.500 llibres en menys d’una setmana us poden semblar poca cosa si us ressonen al cervell titulars de l’estil de “La catedral del mar' arriba al milió d’exemplars” o “Carlos Ruiz Zafón trenca la barrera del milió de llibres”, però amb els temps que corren això de Dicker va ser gairebé un prodigi. I el va fer mereixedor del títol honorífic del llibre de l’estiu, que podria revalidar aquest 2016 amb la seva nova obra ‘El llibre dels Baltimore’. ¿Serà així?

UNA DECISIÓ ARRISCADA

"“Jo crec que sí –diu Isabel Martí, l’editora de La Campana, que ja va apostar per editar-lo en català el 2013 i que ho ha tornat a fer ara–. Serà el llibre de l’estiu perquè Dicker és un autor molt transversal, que agrada a molta gent. Es poden sentir còmodes llegint-lo tant xavals que comencen a endinsar-se en la lectura com gent amb un bagatge lector”. A Martí se l’ha d’escoltar. La seva editorial és petita i no publica més d’una desena de llibres a l’any, però on posa l’ull, posa la bala. L’edició catalana del llibre que va arrasar l’estiu passat, 'La noia del tren', també portava el seu segell, com el fenomen Jonas Jonasson o l'encara més destacable fenomen 'Wonder', el llibre de R. J. Palacio que està des del 2012 a les llistes de llibres més venuts en català i que, en canvi, no ha tingut el mateix èxit en castellà, potser perquè Nube de Tinta (del poderosíssim grup editorial Penguin Random House) no hi ha posat la fe i la passió que posa Isabel Martí en tot el que emprèn. Fer de Dicker el llibre de l’estiu és l’objectiu en què ara bolca el seu entu­siasme. 

I I això que ella creia que podien aspirar, amb aquest llibre, a un premi més important: convertir-lo en el guanyador de Sant Jordi. “Per qüestions entre editorials, no el vam poder treure amb prou antelació per preparar Sant Jordi amb ell. Hauria arrasat”. Però, constatat que el 'moment Dicker' hauria de ser a l’estiu, Martí s’hi va llançar de ple, prenent decisions (i riscos) per aconseguir-ho. “La portada catalana és diferent de les de la resta del món, més estiuenca. Jo volia que ho fos, i també més humana, que reflectís millor la melancolia dels estius feliços que impregna tot 'El llibre dels Baltimore'. Fins i tot hem comprat un munt d’hamaques de ratlles blanques i vermelles per ressaltar la novel·la als aparadors”, explica. 

¿I val la pena la inversió? ¿Realment l’estiu s’ha convertit en un moment tan rellevant per a la trajectòria d’un llibre? “Sí. No és una campanya tan important com les de Nadal i Sant Jordi, però hi ha un increment de les vendes. Les llibreries ens diuen que, de fet, ho noten a partir de Sant Joan. Pels nostres ritmes de vida i els nous hàbits de consum cultural, potser ja no hi ha tanta gent que llegeix un llibre a la setmana, però sí que hi ha més gent que en llegeix tres a l’any: Nadal, Sant Jordi i l’estiu”, argumenta Martí. 

Que ella dissenyi una campanya estiuenca per a un llibre no significa que cregui que el seu recorregut s’acaba quan els lectors es ­treuen el banyador. “En absolut: només significa que comença llavors. Si un llibre és bo, la campanya d’estiu, com la de Sant Jordi, és només el punt de partida. Aquesta estació s’ha convertit en plataforma de llançament de 'long-sellers' ['best-sellers' de llarga durada]. Jo crec molt en el boca-orella per a la difusió d’un llibre, i l’estiu és una època propícia per a això. La gent es troba i comenta el que està llegint, o ho explica quan torna de les vacances. Al setembre veus si un títol ha funcionat a l’estiu, perquè molts lectors van llavors a comprar el llibre que una altra persona els ha recomanat després d’haver-lo llegit a les vacances. El mes de setembre determina quin ha sigut de veritat el llibre de l’estiu”. 

ELS OPONENTS DE DICKER

L’exemple del que va passar el 2015 li dóna la raó. Paula Hawkins, amb 'La noia del tren', es va convertir en l’autora revelació de l’estiu. El 'thriller' feia un parell de mesos que s’havia publicat, però no havia tingut la repercussió que va tenir durant les vacances. A la tornada va prosseguir l’escalada de vendes, i l’últim Sant Jordi es va coronar com el més venut. En aquests moments, segueix encapçalant llistes, i probablement rivalitzarà amb Dicker aquest estiu. 

No serà l'únic oponent al qual s’haurà d’enfrontar el suís: totes les grans editorials presenten candidats a pujar al podi de l’elecció estival. Planeta, l’altre gegant editorial del mercat espanyol (Alfaguara, l’editorial espanyola d’'El llibre dels Baltimore', pertany a Penguin Random House), ha apostat per seguir l’estela de Hawkins amb ‘La víuda’, un thriller de l’anomenat 'domestic noir' (gènere al qual també s’adscrivia 'La noia del tren' i, abans, 'Perduda', de Gillian Flynn, un exitàs del 2014) ple de personatges que no són el que semblen i girs sorprenents. L’editora de Columna Edicions, que el publica en català, Pema Maymó, no creu que hi hagi llibres ­“ideals per a l’estiu”. “És qüestió de trobar el lector adequat i el moment oportú, i l’estiu, les vacances, faciliten aquesta trobada, perquè alentim el nostre ritme diari i estem oberts a noves experiències. I un llibre sempre, sempre, és una experiència per a qui s’hi endinsa”, explica.  

‘La viuda’ va ser elegit entre uns quants candidats per centrar la campanya d’estiu de Planeta. “Sempre tenim més d’un potencial llibre de l’estiu, però n’hi ha algun que destaca per sobre dels altres. I el gènere negre és una aposta segura perquè agrada a tota mena de lectors. 'La vídua' atrapa, entreté i provocarà converses de sopar d’estiu per la identificació amb algun dels personatges. ¡Podrien ser els nostres veïns!”, assegura Maymó. L’entreteniment va associat ineludiblement al llibre estiuenc. ¿Creu que als autors els molesta que es categoritzi així una obra seva? “¡De cap manera! -respon Maymó-. L’estiu és una època d’hores i hores de lectura, i és un plaer trobar algú amb el teu llibre al costat d’una piscina o a la platja. A qualsevol escriptor li agrada trobar els seus llibres allà on vagi”. 

Fiona Barton, l’autora de 'La vídua', li dóna la raó. Aquesta veterana periodista britànica, que ha venut els drets del llibre, el seu debut com a novel·lista, a Playground Television per a una sèrie i que actualment viu amb el seu marit al sud de França dedicada a escriure, assegura que no creu que hi hagi llibres per a una època determinada de l’any, “perquè un bon llibre és un bon llibre en qualsevol moment”, però que espera que aquest estiu els lectors optin pel seu. “A mi m’encanta llegir en aquesta estació perquè és la millor per fer-ho sense interrupcions. De fet, reservo llibres especials per a les meves vacances: títols que m’han recomanat i troballes sorprenents”, assegura. 

EL PLAER DE RESERVAR PER A L'ESTIU

Tampoc a Jacinto Rey, autor de l’aposta 

estival de Suma de Letras, ‘Dile a Marie que la Quiero’, li importaria que el seu llibre fos enquadrat en aquesta categoria. “M’encantaria que els lectors em llegissin a tot arreu: a la piscina, a la pista de tennis, a la dutxa, a l’hipòdrom, al Canadà i a la Costa Brava. On i quan vulguin”. Per a ell, triar un títol per a les vacances té un plus: “L’anticipació, el plaer de reservar un llibre per a un moment determinat, pot contribuir encara més al plaer”. I diu que li demana dues coses: “Que proporcioni una plataforma des de la qual el lector es pugui observar a si mateix en aquell moment de repòs, de transició entre etapes de la seva vida” i “que ofereixi una bona història que acceleri la vida del lector en un moment en què aquest es troba, per la dinàmica vacacional, més receptiu a aquesta intensitat”.

Déu n’hi do, molt poc a veure, doncs, amb la banalitat que s’acostuma a atribuir a l’etiqueta i que fa que alguns sectors rebutgin a priori qualsevol llibre categoritzat així. “Per a una mena de públic, el segell 'llibre de l’estiu' és una garantia que s’ho passaran bé llegint. A altres els fa enrere -constata Isabel Martí-. Però hi ha d’haver varietat i oferta per a tots. En la literatura, una part és objectivable, però n’hi ha una altra que és qüestió de gust, només això. És fàcil editar i escriure un llibre que saps que serà minoritari. Entengui’m, no és que sigui fàcil, és que tens la coartada si no funciona. Però jo valoro molt el mèrit d’escriure un llibre amb ritme, amb tensió, amb bons personatges, amb identitat, amb personalitat i que al mateix temps agradi a molta gent. Em sembla que hi ha una tendència a fer assaig en la novel·la. I això em sembla molt pretensiós. Jo vull que m’expliquin contes a la vora del foc, que em sedueixin amb una narració. I això és molt complicat. Per això a La Campana valorem molt l’art de narrar. Fins i tot quan editem un assaig”.

EL NOU REGISTRE DE DICKER

Aquests que ha enumerat són els mèrits que Martí atribueix a l’escriptura de Dicker. “Molts d’aquests trets eren a 'Harry Quebert', però encara hi són més a 'El llibre dels Balti­more', perquè Dicker es va proposar aprofundir en el tractament dels personatges, que ell mateix admetia que era superficial en la novel·la anterior, i ho ha aconseguit. És una cosa que m’agrada d’ell: no ha sigut esclau del seu èxit i no ha tingut por d’oferir un altre registre”, assegura l’editora.

El mateix autor ho explicava al maig, quan va venir a Espanya a presentar el seu últim llibre. ¿Havia esquivat la intriga per evitar encasellar-se? “Evidentment, l’èxit ha tingut la seva influència. Hi havia una part de mi que temia que el posessin a la casella Joël-és-un-escriptor-de-novel·les-policíaques. Però també tenia ganes de fer una cosa diferent, de poder abraçar el plaer que em causa provar coses diferents”, assegurava. 

¿I no té por de defraudar el lector que va buscant un altre 'Harry Quebert'? “No s’ha d’escriure per als lectors, ells no han de decidir què escrius ni com ho escrius. Sóc cons­cient que no puc agradar a tothom, però m’he de mantenir fidel a mi mateix. A més, si assumeixes riscos i fracasses, se’t perdonarà; si a més ho fas bé, doble triomf. No hem d’oblidar que els lectors no són ingenus i no es deixen enganyar”. Sobre si creia en llibres per a l’estiu i es veia ubicat aquí, resposta enigmàtica: “Hi ha obres que sempre estaran fora dels compartiments. L’autor té la llibertat d’entrar-hi o no”. 

LA PROPOSTA D'EDICIONES B

Qui té clar que hi ha llibres ideals per a aquesta època de l'any és Berta Noy, la directora editorial d'Ediciones B, que aporta una definició que podria satisfer a tothom: “El llibre ideal per llegir a l’estiu és aquell que un s’ha guardat per disfrutar quan es té una mica més de temps, i pot ser una novel·la negra, una saga familiar, un assaig o qualsevol altre gènere. Dit això, és cert que un elevat percentatge de lectors volen que a l’estiu els acompanyi una lectura d’entreteniment, més aviat lleugera, d’evasió”. 

L'aposta de la seva editorial és ‘El mètode 15/33’ , el debut de Shannon Kirk, 

una jove advocada nord-americana. Els motius: “T’atrapa des del minut u i té un personatge central original i atractivíssim, versemblant fins a sentir calfreds. És una perfecta novel·la d’evasió i entreteniment que, pel bon treball de l’autora, va un pas més enllà i confronta el lector amb un dilema moral”. La campanya d’estiu, assegura Noy, “és un dels pics de venda importants de l’any, sobretot per a la literatura d’evasió, i a l’autor, en principi, el beneficia publicar en aquest moment, ja que li pot reportar més vendes que una altra època de l’any més fluixa”. És per això que ella no creu que els autors amb els quals treballa Ediciones B es puguin sentir molestos perquè es plantegi la promoció de la seva obra de cara a convertir-lo en el llibre de l’estiu. “Ells saben que tenim una vocació obertament comercial”, proclama. 

Pablo Álvarez, el director editorial de Suma de Letras i Aguilar, que aposta per 'Dile a Marie que la quiero' (“una novel·la commovedora ambientada en la segona guerra mundial. Una nena perduda enmig de l’horror”, la descriu), està d’acord amb Noy: “L’autor, com l’editor, vol que el seu llibre arribi al màxim nombre de lectors, i si és dient que és el llibre de l’estiu, no hi ha cap problema. Els autors sempre agraeixen que es recolzi el seu llibre, de la manera que sigui”. 

UNA EXPRESSIÓ PERVERSA

Però no tots els editors ni els autors accepten sense problemes l'etiqueta. Laura Huerga, editora de Rayo Verd-Raig Verd, considera que respon a interessos purament comercials que tenen poc a veure amb el que la va motivar a ella a fundar aquest segell, petit en dimensions però immens en catàleg (el seu primer llibre, 'A dalt tot està tranquil', de l’holandès Gerbrand ­Bakker, va guanyar el premi Llibreter el 2012; han sigut els primers a traduir al català Jean Echenoz, i van comprar els drets per traduir també a aquesta llengua Svetlana Aleksiévitx poques setmanes abans que li donessin el Nobel), fa cinc anys. “L’expressió 'ideal per a l’estiu' ja és una mica perversa: ¿com es pot saber que un llibre és ideal per a alguna cosa just abans de llegir-lo? Aquesta etiqueta només convida a comprar. Però aquesta és la intenció, ¿no?”, planteja. 

. 

Per això, els requisits que ella creu que ha de tenir un llibre “ideal per a l’estiu” depenen de si hi aplica els que ella defensa per als del seu catàleg (“llibres que commoguin, inquietin o despertin una reflexió, que no et deixin indiferent”) o “si parlem del concepte mercantilista de la cosa”. “Llavors, ja hi tornem a ser: tractar un llibre com un producte, amb uns criteris poc exigents, que sigui fàcil de vendre”. Les propostes de la seva editorial per a aquest estiu són dues: ‘Post Mortem’, de Peter Terrin, i  ‘Cuando los dioses bajaron a Varsovia y alrededores’, d’Ignacy Karpowicz.

Això de “propostes per a aquest estiu” és per la proximitat entre la seva data de publicació i l’estiu, no perquè hagin de tenir un tractament diferenciat de la resta del catàleg. “Una editorial com la meva funciona més amb llibres de fons, sense grans pics de venda. Això també ho afavoreix el fet que les llibreries defensen els nostres títols durant més temps. En el fons, són futurs grans clàssics de la literatura contemporània. Per Nadal i Sant Jordi sí que és diferent. Però el que seria bonic és que es llegís durant tot l’any”. Un detall: referències a Rabelais, Bulgàkov i Kundera al presentar, en la seva web, ­Karpowicz. La resta de candidats a llibre de l’any, exceptuat Dicker, que no necessita cap més padrí que ell mateix, s’emparenten amb Paula Hawkins i María Dueñas, autores amb el compte de resultats com a argument inapel·lable. 

ESCRIURE AMB LLIBERTAT

Més contundent encara en la seva oposició a la categoria de llibre d’estiu és Javier Jorge.Potser perquè encara és molt més 'outsider', dins de la indústria editorial, que Huerga: ell ha recorregut a l’autoedició, i a una tenacitat i una confiança en el seu llibre espectaculars, per vendre prop de 8.000 exemplars de ‘lA última raya’, a força de boca-orella i agitació a les xarxes socials. “No sé què és un llibre per a l’estiu, quina és la seva temàtica o com s’ha d’escriure. Per llegir, l’únic que fa falta és una estona de pau, independentment de l’època de l’any. No tinc cap dubte que és una estratègia de les editorials per incrementar les vendes. Dissenyen campanyes, com per Sant Jordi i Nadal, dirigides molt concretament al lector mitjà-baix, o directament al lector baix. El que llegeix tot l’any compra llibres qualsevol mes. Això no evita, però, que jo mateix, conscient que en aquestes dates s’incrementa el consum de llibres, utilitzi el 'hashtag' #LecturaDeVerano en algunes de les meves publicacions promocionals en xarxes socials per guanyar visibilitat amb aquestes campanyes ideades per les grans editorials”. 

La seva no és una posició elitista respecte a la cultura: precisament, al seu llibre, una història d’amor i recerca d’un mateix escrita amb gran nervi narratiu i sense fer escarafalls de les escenes de sexe descarnat (“com és”) i del llenguatge més col·loquial, les editorials –i també algun lector, ja que la interacció amb ells és constant a les xarxes socials– li han criticat que resulta poc acadèmic. La seva reticència neix més aviat del convenciment que la crea­ció literària no es pot sotmetre a les lleis del mercat ni ser un producte que serveixi perquè en tregui molt més profit qualsevol abans que l’autor, que és el que ha fet, també, que no hagi acceptat cap de les ofertes que ha rebut per posar la seva novel·la en mans d’una editorial. 

Escriu amb plena llibertat, com ell creu que ho ha de fer, sense embuts ni dependències, i no està disposat a fer concessions ni a la indústria ni al públic. Per això, quan se li pregunta si creu que als autors els molesta que es consideri la seva obra un llibre d’estiu, la seva resposta no pot ser més dura i directa: “Don Omar, Juan Magán, Pitbull, Paulina Rubio, Tata Golosa, El Koala són alguns dels triomfadors dels últims anys amb les seves 'cançons de l’estiu'. Deixi’m pensar... Sí, jo crec que a mi no em faria gaire il·lusió que em diguessin que sóc El Koala o el Georgie Dann de la literatura”. Encara que podria ser la Meghan Treinor, el Pharrell Williams i fins i tot el Daft Punk dels llibres, que també han fet estralls estivals però amb molta més gràcia.

LECTURES PENDENTS

Aquestes són les seves opinions i les seves apostes, però ¿quines seran les seves lectures? “Jo llegiré segur ‘El secreto de la modelo extraviada’, d’Eduardo Mendoza. A l’estiu llegeixo els llibres que tenia a la cua i no he tingut temps de llegir a la primavera”, explica Javier Jorge. Laura Huerga té una llista llarga. “Necessito lectures que m’estimulin, m’emocionin, em facin pensar... En poesia llegiré 'Ancoratge', de Míriam Cano; 'Tema de l’adéu', de Milo de Angelis, i rellegiré 'Fer camí', de Pep Cortès. També 'Fin de poema', de Juan Tallón, i ‘La guerra de les salamandres’, de Karel Capek”, enumera.

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Del llibre de l'estiu a la primera vegada que Milena Busquets va veure un mort

L’escriptor Jacinto Rey aposta per “una lectura, 'Graveyard of memories', de Barry Eisler, i una relectura: 'Les sirènes de Bagdad', de Yasmina ­Khadra”, i el seu editor, Pablo Álvarez, per l’últim de Rafael Chirbes, 'Paris-Austerlitz'; 'Juegos reunidos', de Marcos Ordóñez, i la poesia completa de Jaime Gil de Biedma. Pema Maymó declara tenir “una muntanya de lectures pendents gairebé infinita”, en què hi haurà, segur, “un clàssic encara per llegir, un parell d’assajos d’actualitat i totes les novetats de ficció” que li han despertat la curiositat al llarg de l’any. 

Berta Noy treballa amb dues llistes, la llarga i la curta. “La meva relació de lectures per a les vacances sempre és molt extensa i dóna per a molt més que un estiu. Encara he de decidir quins títols de veritat m’emporto. A la 'long list' d’aquest any hi ha Karl Ove Knausgård, Wi­lliam Faulkner, elena Ferrante, Jaume Cabré i algun altre. La 'short list' la faré a última hora”. Isabel Martí voldria no llegir res relacionat amb la seva feina aquestes vacances, però, una vegada més, li resultarà impossible. “Hi ha 15 coses que m’he de llegir per motius professio­nals en aquestes dates. Crec que fins i tot he perdut l’hàbit de llegir normal. Llegeixo editant: davant un llibre, no sé deixar-me portar. Si tingués temps per llegir lliurement, triaria una obra que em seduís, que m’arrossegués. De les últimes que recordo així, 'A sang freda', de Truman Capote. Aquest any, si trobo temps, llegiré els seus contes reeditats,  ‘relatOs ­tempranos’. Això és el que jo li demano a un llibre de l’estiu: que m’arrossegui, que em permeti entrar en un món, conèixer-lo i estimar els que hi viuen. Per això en aquesta època, a més, agraden tant les novel·les llargues: perquè permeten tot això i llegir d’una manera diferent de com ho fem la resta de l’any. Res de lectura a trossos, saltant d’un lloc a l’altre. Tranquil·litat i companyia durant molt de temps: mentre es llegeix i quan, després, es recorda la lectura. Això és el que fa de veritat importants els llibres”.