L'elit empresarial catalana fa pinya al voltant de l'aeroport de BCN

Els representants de l'elit empresarial catalana van fer pinya ahir amb els tres acadèmics que van teoritzar sobre la necessitat que l'aeroport del Prat contribueixi al futur econòmic de Catalunya de forma positiva a través d'una gestió descentralitzada que tingui en compte els interessos i les possibilitats del país.

L'aforament de les noves instal.lacions de l'escola de negocis IESE es va quedar petit per poder acollir els gairebé mil empresaris i directius que van seguir les intervencions de Germà Bel, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona; Andreu Mas-Colell, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra; i Pedro Nueno, professor de l'escola amfitriona.

TRES INTERVENCIONS L'acte, que només va comptar amb les intervencions dels tres acadèmics, sense conclusions ni propostes concretes, va constituir un toc d'atenció als poders públics i als polítics perquè prenguin les mesures necessàries que permetin convertir el Prat en un instrument que efectivament doni el màxim valor afegit a l'economia catalana. Els promotors de la sessió d'ahir --Cambra de Comerç, RACC i Foment de Treball--, que formaran una comissió de seguiment de l'ampliació del Prat, traslladaran les seves inquietuds al president de la Generalitat, José Montilla, la setmana que ve.

A més, les tres entitats convocants, més el Cercle d'Economia i el Grup de Treball d'Infraestructures (GTI 4), han decidit crear una oficina permanent per fer el seguiment de l'ampliació del Prat i, en general, de totes les inversions públiques a Catalunya.

Els assistents a l'acte acadèmic d'ahir van considerar de forma pràcticament unànime que es va tractar d'un primer pas del que podria ser la revitalització de la societat civil catalana unida al voltant d'un objectiu comú. Una altra cosa serà el sistema per aconseguir-ho i els mecanismes que finalment puguin implantar-se a través de la negociació amb el Govern i amb AENA, l'autoritat aeroportuària. "El més important ara no és quin tipus d'organisme es constitueix per gestionar l'aeroport; segur que trobarem la fórmula. El més important és que quedi clar quin tipus de gestió", va comentar Salvador Gabarró, president de Gas Natural.

Entre els que van anar ahir al IESE, una bona part d'ells directius d'empreses relacionades amb el grup La Caixa i representants de diverses organitzacions patronals, el consens és una condició bàsica per aconseguir els objectius que es persegueixen. Per això, molt pocs van criticar la falta de concreció de les intervencions, perquè és una forma de despolititzar el debat. I en la seva majoria es van mostrar partidaris que el següent pas sigui de plantejaments més concrets.

ABSÈNCIA DE POLÍTICS I és que ahir l'absència de polítics en actiu era molt ostensible. Van ser exclosos de les invitacions pels organitzadors, que les van fer nominals i amb butaca assignada. D'aquesta manera es va conjurar el risc que l'acte es convertís en un míting, com havien intentat alguns partits, i com els convocants van témer durant les primeres setmanes després de fer-se pública la convocatòria.

Dels tres ponents, Andreu Mas- Colell va fer el discurs amb més contingut polític a l'hora de definir com s'hauria d'estructurar l'aeroport. En aquest sentit va destacar que no n'hi ha prou de poder participar en la gestió. "Un consorci amb control des del territori és necessari, però no suficient". Va afegir que per maniobrar davant les possibles dificultats del mercat "ens convé tenir el timó de la nau. No pot ser que altres la condueixin en el nostre nom". I va reclamar el control de la propietat, els actius i els passius de l'aeroport.

El catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona Germà Bel va exposar que l'objectiu de l'acte era "demanar el millor aeroport possible per a Barcelona". En la seva argumentació va intentar aclarir idees sobre les quals s'ha polemitzat darrerament en relació amb l'aeroport barceloní. No es tracta, segons Bel, de tenir un aeroport hub, redistribuïdor de vols, com el de Frankfurt, sinó de disposar d'una plataforma de vols intercontinentals. "Barcelona no pot ser un hub de primera", però pot ser un centre de connexions de tipus moderat, "que estaria molt bé comparat amb l'actual".

El catedràtic d'economia es va preguntar si hi ha demanda per crear l'aeroport que es pretén. En aquest sentit va recordar que mentre que l'any 2004 hi havia un únic destí intercontinental connectat des de Barcelona, l'estiu del 2007 n'hi haurà vuit. "Hi ha demanda, però el que no hi ha hagut fins al moment és una política d'oferta", va exposar.

Notícies relacionades

Posar l'adhesiu de la ITV en un cotxe que no l'ha superat és delicte

Novetat en el BOE: noves malalties per les quals pots demanar la jubilació anticipada

QÜESTIÓ D'ACTITUD Es va preguntar si existeix l'actitud adequada. "No podem posar-nos limitacions. Deixem que les limitacions les posi la realitat". Bel, clar defensor de la descentralització aeroportuària, va exposar que amb la gestió individualitzada es promouria la competència entre els aeroports, s'afavoriria la transparència en el finançament i es fomentaria la innovació de la gestió.

Nueno va reproduir l'opinió de diversos directius de grans aeroports mundials per resumir que les claus per aconseguir un bon aeroport amb connexions intercontinentals és portar a terme una "gestió independent, professionalitzada i eficient, fer una negociació creativa contínua, ajudar a vendre el destí i donar un bon servei al passatger".