El proteccionisme econòmic es generalitza a la Unió Europea

El llançament de l'opa, finalment frustrada, de l'alemanya E.ON sobre la companyia elèctrica espanyola Endesa ha fet saltar tots i cada un dels ressorts jurídics de la Comissió Europea durant els últims mesos.

Però aquest polèmic cas no és ni de lluny l'únic que porta maldecaps a la comissària de Competència, Neelie Kroes, i al responsable de Mercat Interior, Charlie MacCreevy, en el seu intent per garantir un mercat que funcioni realment sense proteccionismes i on les regles del lliure joc siguin les que dirigeixin verdaderament la partida. França, Polònia i Itàlia són, amb Espanya, altres socis europeus situats al punt de mira de Brussel.les, que veu en diferents actuacions governamentals massa barreres proteccionistes.

Pot ser que per als serveis de la competència comunitaris el cas espanyol sigui "el pitjor" de tots els expedients recents, com asseguren fonts del departament que encapçala Neelie Kroes, i que vulguin convertir-lo en l'exemple de com no s'ha d'actuar. Però també reconeixen que no és pas l'únic i que en la història comunitària, passada i recent, hi ha exemples molt similars.

El 2002, Alemanya, de manera més subtil que ara Espanya, es va reservar el dret d'obligar E.ON a vendre la seva filial gasística Ruhrgas si el grup germànic era adquirit per una companyia que pogués perjudicar els interessos del país en matèria energètica. Una condició realment molt semblant a la imposada pel Govern espanyol en la ja fallida operació d'E.ON sobre Endesa i que llavors va veure amb més mals ulls.

EL CAS FRANCÈS

La llista més recent de casos proteccionistes n'inclou d'altres de tan sonats com la decisió de París de fusionar Gas de France i Suez per frustrar l'opa de la italiana Enel sobre el grup francobelga. Una operació desenvolupada en menys de 24 hores sota el lideratge de Dominique de Villepin. La investigació del cas va ser tancada per Brussel.les sense trobar culpables.

Els serveis de Mercat Interior encara investiguen el decret de París destinat a protegir almenys 14 sectors estratègics de la compra per empreses estrangeres. "Sembla que serem capaços de solucionar-ho i esperem tancar-ho abans de l'estiu", asseguren a la Comissió. S'haurà de veure què diuen finalment de les promeses del candidat a la presidència, Nicolas Sarkozy, sobre el nacionalisme econòmic, que deixen en ben poca cosa les de Romano Prodi que es reprodueixen en aquesta pàgina.

POLÒNIA I ITÀLIA

Notícies relacionades

Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

Menys claredat hi ha per ara sobre una decisió similar del Govern de Polònia per protegir també determinats sectors i que MacCreevy investiga per possible violació de les regles del mercat interior. "El cert és que la llista de casos pot ser llarga, però actualment només tenim dos procediments específics per a aquest tipus d'al.legacions", expliquen en relació amb el mercat interior.

Itàlia també està sota vigilància. Els serveis de la Competència han de decidir sobre les modificacions legals que l'any passat van fer anar en orris la fusió entre la companyia concessionària d'autopistes del país, Autostrade, i l'espanyola Abertis, una operació beneïda el setembre del 2006 per Kroes.