De la Rosa, condemnat a 3 anys de presó pel 'cas Grand Tibidabo'

Les conseqüències que realment estan en joc no són altres que si l'ingent nombre de perjudicats per la descapitalització de Grand Tibidabo podran, després d'anys d'espera, recuperar part dels estalvis perduts amb les restes que actualment queden en aquesta societat". Així de contundent i de resolutiva és la sentència de l'Audiència de Barcelona que condemna a tres anys de presó el financer Javier de la Rosa per la seva participació en l'apropiació indeguda de 68 milions d'euros de la companyia que va presidir fins al 1993. El tribunal recull en síntesi l'acord establert abans del judici per la fiscalia, les acusacions particulars i les defenses, i rebutja la tesi de l'Advocacia de l'Estat, en representació d'Hisenda, de l'existència de frau fiscal.

La sentència desgrana al mil.límetre la tesi defensada pels fiscals David Martínez Madero i Emili Sánchez Ulled sobre l'existència d'apropiació indeguda --fet confessat pels imputats i que els ha permès reduir la pena-- i la inexistència d'un delicte contra la Hisenda Pública, del qual quatre dels imputats han estat absolts.

Així, el tribunal condemna per apropiació no només De la Rosa, sinó que també imposa un any de presó a Juan Cruells, exdirector general i després president de Grand Tibidabo; a Florencio Cerdà, expresident del Consorci Nacional del Lísing (CNL); i a l'empresari Ramón Fiter. A Arturo Piñana, vinculat a societats de De la Rosa, se li imposen sis mesos de presó, mentre que l'exdiplomàtic Manuel Prado y Colón de Carvajal ha estat condemnat a tres mesos.

ACCIONS CIVILS

No obstant, l'efecte més rellevant de la sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Fernando Valle, és que obre la porta de bat a bat perquè els petits accionistes de Grand Tibidabo --es calcula que unes 10.000 persones-- puguin recuperar al final part dels diners que van invertir en la companyia. I és que la resolució declara l'expressa reserva a l'exercici de les accions civils en favor de les acusacions particulars personades en el procés.

És a dir, els accionistes perjudicats compten ara amb una sentència en la qual es declaren provades les maniobres il.legals realitzades pels que ocupaven càrrecs de responsabilitat a la companyia i podran reclamar-los, per la via civil, les indemnitzacions corresponents. La seva esperança és percebre una part dels 13 milions d'euros dipositats en el jutjat que tramita la fallida de la companyia. Si s'hagués sentenciat a favor de l'advocat de l'Estat una part d'aquests diners haurien anat a parar a Hisenda.

DELICTE FISCAL

La sentència relata de forma detallada les operacions que van permetre el desviament de diners per part dels que eren directius de Grand Tibidabo, però, jurídicament, se centra en l'única controvèrsia del cas, ja que els acusats havien acceptat les imputacions. En concret, si el delicte d'apropiació indeguda és incompatible o no amb el frau fiscal. És a dir, si els guanys obtinguts de manera il.lícita han de tributar, com al.legava l'advocat de l'Estat. I els magistrats consideren que no hi ha frau fiscal en algunes operacions fetes per alguns dels encausats.

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

El tribunal destaca que els acusats no van actuar "per a" la societat CNL --després convertida en Grand Tibidabo, a la qual Hisenda reclama el pagament d'impostos-- sinó "contra" els interessos de l'empres. "Resulta evident --afegeix-- que els verdaders propietaris de la societat, és a dir els seus accionistes, desconeixien les contínues maniobres de malversació financera que s'estaven portant a terme" i, per tant, són els "reals" afectats.

Els magistrats consideren que els "principis ètics no permeten convertir l'Estat en receptador o en partícip del delicte comès". "Estem en presència d'operacions il.lícites que els acusats van portar a terme amb la finalitat d'apropiar-se els recursos de Grand Tibidabo, no d'entregues de diners --disposició de fons-- decidides legítimament pels òrgans de la societat", remata la sentència.