La Farga La cambra es converteix en la primera companyia industrial catalana que arriba al bicentenari

El 1808, en plena ocupació napoleònica, el sabadellenc Francesc Lacambra Pont va posar en marxa al barri portuari de la Barceloneta una petita foneria que es dedicaria a la producció d'objectes de coure i bronze (claus, olles, campanes i altres productes) per a la marina de vela catalana. El 2008, La Farga Lacambra, una de les companyies pertanyents al hòlding La Farga Group i que es dedica a la fabricació i la comercialització de semielaborats de coure, es converteix en la primera empresa industrial catalana que arriba al bicentenari.

"Pretenem homenatjar l'enginy i l'esforç dels fundadors de l'empresa",va afirmar en el transcurs de la presentació dels actes de celebració de l'aniversari el president del grup, Vicenç Fisas. La companyia editarà un llibre que repassa la trajectòria de l'empresa i recorre la història del coure, i inaugurarà el 16 d'abril el Museu del Coure, un projecte en què s'han invertit 2,5 milions d'euros. Conferències, jornada de portes obertes i un sopar de gala completaran els actes del bicentenari.

Adaptació

L'empresa s'ha anat renovant i adaptant als nous temps des de la seva fundació. El desig d'ampliar el negoci de fabricació de làmines de coure i la dificultat de mantenir l'activitat industrial al cor de Barcelona va conduir Lacambra a arrendar, el maig del 1852, l'antic molí d'Ordeig (les Masies de Voltregà, Osona) per convertir-lo en una farga amb laminador. La producció es va orientar cap a la fabricació de grans planxes, i a mitjans dels 60 es va crear una autèntica colònia industrial al Ter.

Els anys passaven i l'empresa es consolidava amb la diversificació de la producció (trefilatge, fil de màquina) i l'ampliació de les instal.lacions. Ni la mort del fundador de la companyia, el 1870, va aturar l'evolució de l'empresa, que seguiria en mans dels seus descendents 170 anys. Durant la guerra civil espanyola l'empresa va ser col.lectivitzada i la producció es va destinar a finalitats militars, i una vegada acabada la guerra, l'empresa va tornar a mans dels Lacambra.

Deutes i crisi

Un cop recuperada de la postguerra, l'empresa va emprendre una nova fase d'inversions orientades a adaptar la fàbrica i la colònia als nous temps. Els 60 van ser anys d'auge del sector metal.lúrgic, i La Farga va guanyar clients com Pirelli i Seat.

Però els anys 70 portarien la pitjor crisi de la història a l'empresa: deutes, difícil conjuntura econòmica, impossibilitat d'obtenir més crèdits dels proveïdors i falta de matèria primera. El despatx d'advocats Castejón i Asociados es va encarregar de buscar-hi una sortida: quatre nous socis que havien participat en la recerca de solucions van crear La Farga Lacambra (1980), que s'encarregaria de la comercialització dels productes. Però era necessari acollir-se al pla de reconversió de les indústries del coure i, per rebre les ajudes, el Govern va exigir que la nova societat absorbís l'antiga. Va canviar de propietaris i es va recuperar.

Nova societat

"Avui, la companyia està en mans d'una altra família, la Fisas-Guixà",va explicar el president del grup. A més de ser La Farga Lacambra la"líder del sud d'Europa en reciclatge de coure",l'empresa s'ha diversificat en dues noves societats de producció: La Farga Tub, que produeix i comercialitza canonades de coure; i La Farga Rod, que ha iniciat la seva activitat aquest any (22 milions d'inversió) i que produeix fil de màquina a partir de càtode (material no reciclat).

Notícies relacionades

La dura pugna per presidir Cepyme

La fàbrica d’Ebro a BCN produirà els Omoda i els Jaecoo al novembre

El grup, que compta amb 270 treballadors, preveu tancar l'exercici 2007 amb uns beneficis de 9 milions d'euros i 507 milions de facturació. El 2008, amb la Farga Rod i el previsible ascens del preu del coure, preveuen facturar 915 milions d'euros."Passarem de les 115.000 tones a les 200.000",segons el conseller delegat del grup, Oriol Guixà.

El futur de l'empresa està garantit, amb el gran creixement previst per a aquest any i amb l'aposta per la R+D (3 milions),"un dels secrets del grup"."Aquí està el verdader PIB català.Aquest és el futur del nostre país", va assenyalar el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.