Proteccionisme

És instintiu. Quan percebem que ens poden agredir, la tendència natural és protegir-nos; aquesta reacció no és racional, és pur automatisme. Encara que les percepcions i la realitat no sempre coincideixen, sol ser així com ens comportem els humans. Però aquesta conducta no hauria de ser extrapolable al terreny de l'economia, que ha de ser més racional que instintiu.

Em van sorprendre les declaracions del ministre d'Indústria indicant que, si tots consumíssim 150 euros a l'any de productes nacionals, salvaríem 120.000 llocs de treball, encara que, per reblar el clau, dos dies més tard un conseller d'una comunitat autònoma recomanava el mateix, però només productes del seu territori. I, per a remat final, el ministre de Treball ens exhorta a contractar, preferentment, treballadors nacionals. Hi aprecio molt d'instint, encara que poc rigor intel.lectual en aquestes declaracions, probablement producte dels nervis propis del tsunami econòmic.

És comprensible que es facin declaracions que agradi sentir quan hem entrat oficialment en recessió, es destrueixen 200.000 llocs de treball mensuals, es preveu un període dur i lent de recuperació i ningú té una recepta màgica per resoldre totes les variables. No obstant, podem assegurar que la recuperació serà global o no serà, i per això hem de pensar en mundial encara que patim en local.

Notícies relacionades

El grup Confiteria reobre la Font del Gat al cor de Montjuïc

Galán afirma davant l’AIE que "l’electrificació significa seguretat"

A més, hi ha anàlisis i estudis de situacions precedents en què aplicacions proteccionistes van desencadenar en uns casos guerres, i en altres, al reduir els mercats, es constrenyia la producció i s'allargava extraordinàriament la sortida de la recessió. En tots, el proteccionisme destrueix vuit llocs de treball per cada un que salva.

És encoratjador constatar que al Fòrum de Davos (en què hem brillat per la nostra absència), on se citen els líders més rellevants del món econòmic, es facin reflexions contundents: no hem de tornar, de cap de les maneres, al proteccionisme, el futur passa per un comerç obert i mundial on competir en innovació, desenvolupament, preu i qualitat siguin les senyes d'identitat d'un món en progrés i pau.