Vambes Munich 3.0

Munich és una de les sis nominades als premis Joves Empresaris 2008 que atorga l’Aijec. Ha plogut molt des que el 1939 la família Berneda va començar a fabricar calçat a Sant Boi de Llobregat. Les vambes Munich han vestit els peus de tres generacions de petits i grans esportistes, i des de fa un dècada, també els que estan a l’última moda. L’empresa va apostar per l’street-

wear i ha convertit les seves sabatilles en objectes de desig. La jugada no hauria pogut sortir més rodona. L’artífex del canvi: Xaver Berneda, tercera generació de la família i actual director de màrqueting de Munich.

«Des de petit sempre era a la fàbrica. Era com un parc d’atraccions. Veia el que feia el meu pare, i m’emocionava la seva implicació amb l’empresa. Veia com entrava la pell, com es feia el producte. Tota la meva família era allà», explica Berneda. «Era un estudiant mediocre tirant a dolent, i vaig entrar a l’empresa amb 17 o 18 anys, des de baix. Vaig tallar pells, vaig fer goma a Alacant, vaig treballar en una empresa d’adobament a Igualada, vaig arreglar màquines... Demica en mica vaig anar progressant», afegeix.

A finals dels 90, no obstant, els marges industrials ja no eren els mateixos del passat i l’empresa va decidir estudiar alternatives. Els tres possibles projectes van ser calçat per a gent gran, sabates per a hospitals i fer el salt al món de la moda. Van triar la tercera. «Era una aposta complicada, però no teníem ni pressa ni objectius ni pressupost», diu.

Canvi de mentalitat, de públic, de producte final; però moltes idees noves i aposta per continuar produint aquí, a la fàbrica de sempre: «És el nostre fet diferencial. Hem passat de la necessitat de producció al boom. Seguim produint aquí perquè volem que els nostres es guanyin bé la vida. En aquest món globalitzat tothom se’n va a la Xina. Doncs nosaltres ens quedem».

L’any 2001 van començar l’aventura. Un model, dos... Avui, són més de 700. Un èxit rotund. Productes cotitzats en les principals cadenes, mercat internacional, establiments propis a les principals ciutats. I edicions limitades que poden costar 300 euros.

Parells contra marca

«El meu pare parlava de parells. Jo parlo de marca. No volem vendre milions de parells, no obliguem les nostres botigues a vendre un nombre de sabatilles. Volem que tractin bé el client, que el cuidin, que sigui feliç amb les seves vambes, afirma. Munich creix i creix. El 2006, 10 milions de facturació. El 2007, 14,5 milions. L’any passat, 20,1 milions, el 40% més. En temps de crisi, creuen que continuaran creixent, encara que a un ritme inferior.

Berneda té ben clar que part de l’exponencial creixement es deu a la seva aposta pels nous canals: «La informació que ens aporten els nostres caçadors de tendències és importantíssima. Però també ho és el que ens diuen els nostres usuaris. Apostem per internet, per les xarxes socials. El futur és una generació que ho vol tot a la carta, i en això treballem».

Notícies relacionades

Catalunya ha recaptat en 12 anys més de 641 milions amb la taxa turística, que ara es duplicarà

Ja pots viatjar des de Barcelona fins a la casa del Pare Noel

Per això ha llançat Munich My Way, una web des de la qual l’usuari es dissenya les seves sabatilles: «Tria el color i el teixit, amb un màxim de tres bilions de possibilitats; una vamba única, i l’entreguem en nou dies». Aviat es podran dissenyar també des de les botigues.

Berneda és sincer: «Sóc on sóc pel fet de ser fill de qui sóc. Però no cal tenir milers d’estudis per tenir idees». Està implicat amb la marca, com ho estan els seus clients. «La gent relaciona Munich amb el col·legi, amb l’esport que practicava. Som els mateixos, amb un altre producte afegit», diu. Ell també calçava Munich quan anava a l’escola. «Alguns es ficaven amb mi per no portar vambes americanes. Avui, els mateixos, em truquen per veure si els faig descompte».