OIiveres... i també vinyes

La família lleidatana Pons és tota una institució en el negoci de l’oli d’oliva. Quatre generacions donen per a molt. Van ser dels pioners a exportar oli a granel als italians, que el barrejaven amb les seves produccions en uns temps en què només ells se sabien vendre i, per tant, només ells es posaven les medalles. Ja als anys 90, els Pons van concloure que l’empresa familiar havia de ser marquista o estava condemnada a l’extinció. S’hi van posar seriosament i l’esforç de divulgació de les seves marques (Pons, Mas Portell, Rómulo) ha permès que avui el mercat domèstic només absorbeixi el 9% del que produeixen. El 91% restant va a 120 països.

«En tot aquest temps ha crescut la consciència que a Espanya es fa un oli d’oliva excel·lent. El 65% de l’oferta mundial és espanyola», diu el director general, Eduard Pons (41 anys).

El grup Pons mou uns 30 milions d’euros a l’any. Els seus 50 tipus d’olis, molts d’arbequina —«la millor varietat»— de les Garrigues, són als estants del comerç de delikatessen i de la gran distribució.

No en són una excepció: la marca blanca els està fent mal. Però les expectatives són bones. I ho són perquè a Espanya s’aprecia cada vegada més l’oli d’oliva verge extra de qualitat i perquè, a l’estranger, creix una demanda moguda sobretot per l’aspiració a una millor salut, cosa que explica que en aquests mercats siguin més insensibles que aquí a les oscil·lacions de preu. Les coses no pinten malament, així que hauria estat fàcil posar el pilot automàtic. Però aquesta temptació està descartada des del fred desembre del 2001, quan les nevades van matar el 25% de les seves oliveres centenàries. «Llavors vam decidir diversificar i dedicar part de les nostres finques a la vinya. Han passat els anys i aquest mes comencem a vendre la primera collita».

Aquest any posaran unes 30.000 ampolles al mercat, una producció que preveuen augmentar a 400.000 anuals d’aquí cinc anys. Els seus vins, que estan emparats per la marca Clos Pons i que són de la denominació d’origen Costers del Segre, es venen en restaurants i botigues de vins. Una ampolla, a partir d’11,5 euros (el vi amb què debuten ha estat nou mesos a la bóta).

El grup Pons entra en el competitiu mercat del vi en un moment en què els marges de benefici no són precisament els més alts. En el sector hi ha ressaca, però la seva aposta és a llarg termini. «Al marge de l’oli, veníem a l’estranger altres productes amb la nostra marca, encarregats a elaboradors de confiança: arròs de Calasparra, pebrot del piquillo, etcètera, però amb el vi no ens hi atrevíem. Fins que es va donar l’ocasió».

Avui, l’oli d’oliva suposa gairebé el 100% de les vendes. Amb una alta vocació internacional. «A Espanya hem patit les inèrcies dels pretesos connaisseurs als fogons, que arriben a relacionar el grau d’acidesa amb la qualitat, quan són variables independents. A més, les xarxes de distribució són poc professionals i hi ha molta competència. A l’estranger, en canvi, són incondicionals del producte».

Notícies relacionades

La CNMC ajorna el dictamen sobre l’opa del BBVA per l’apagada

El Cercle insta Europa a construir una defensa comuna i autònoma dels EUA

Eduard Pons es pren seriosament les marques blanques, però creu que, per un altre costat, hi ha una tendència cap a l’oli de més qualitat. «Ja no es ven només el bidó de cinc litres, sinó ampolletes de vidre amb olis monovarietals».

Les primeres ampolles d’oli d’oliva de marca es van llançar l’any 1996. L’empresa, amb cultius a les poblacions lleidatanes de l’Albagés i Juncosa, ha de comprar a altres productors per poder satisfer tota la demanda.