Detingut el propietari de Fincas Corral per «estafa continuada»

Per consumar el seu estratagema, l’estafador s’aprofita de la innocència, l’avarícia o la desesperació dels altres. Josep Xicola va construir sobre l’angoixa d’empresaris a punt d’arruïnar-se la seva carrera delictiva. Sempre sota la imatge d’agressiu home de negocis, va traçar una trajectòria que el va conduir a la fama l’agost del 2008, quan va adquirir per un euro simbòlic Fincas Corral i que va acabar dijous quan, després de gairebé cinc mesos en parador desconegut, va ser localitzat i detingut pels Mossos d’Esquadra sota l’acusació d’estafa continuada, associació il·lícita i insolvència punible.

La policia catalana feia més de vuit mesos que investigava Xicola, que va ser arrestat a la sortida d’un jutjat a Vilanova i la Geltrú (Garraf) amb una còmplice, la dona que li feia els tractes amb els bancs. Més tard, també va ser arrestat el seu soci. Xicola va passar el matí assistint al registre de la seva luxosa vivenda a Cabrils (Maresme).

COMISSIÓ DEL 3% / El mètode que presumptament feia servir Xicola per cometre les seves estafes consistia a buscar empreses a punt de fer fallida. Contactava amb el propietari de la companyia en dificultats i li oferia el tracte següent: ell adquiria gratis o per un euro simbòlic la companyia, carregant així amb els seus deutes i deslliurant-ne el propietari; a canvi d’evitar la ruïna, aquest havia de pagar a Xicola en diner negre almenys un 3% del deute que tenia contret. En total, es calcula que havia adquirit unes 60 empreses. Per quedar-se amb les firmes ruïnoses, havia arribat a embutxacar-se des de 60.000 fins a 400.000 euros.

Al principi, es comprometia davant dels empresaris a no acomiadar els seus treballadors –arribava a firmar contractes– i prometia pagar sous endarrerits. Però no només no pagava les mensualitats sinó que malvenia el patrimoni (locals, maquinària, vehicles) i liquidava l’empresa mitjançant mètodes irregulars. Fonts pròximes al cas assenyalen que els deutes no li importaven, perquè es declarava insolvent. Si era una immobiliària, es quedava amb els lloguers dels clients.

Així ho va fer primer amb Nature Pack, una empresa d’envasos de Huelva que Xicola va comprar per un euro als seus antics propietaris i en què els treballadors van arribar a viatjar fins a Barcelona per exigir que els pagués els salaris. Perquè se n’anessin, Xicola els va entregar uns pagarés. Quan van anar a cobrar-los, van descobrir que eren falsos.

Notícies relacionades

El grup Confiteria reobre la Font del Gat al cor de Montjuïc

Galán afirma davant l’AIE que "l’electrificació significa seguretat"

APARICIONS EN MITJANS / Aquest patró es va repetir amb Fincas Corral. L’agost del 2008, Xicola va comprar per un euro simbòlic a Calixto Corral la seva immobiliària. Aquesta adquisició li va proporcionar ganxo mediàtic. A partir d’aquí, va multiplicar les seves aparicions als mitjans de comunicació, en què deia que, a més a més de salvar l’empresa, salvaria un sector immobiliari enfonsat per la crisi.

Va arribar a acordar amb l’Administració destinar 8.000 pisos al lloguer social i va anunciar la compra de Don Piso i Habitat. Tot era fum. Fincas Corral es va anar encongint i el seu patrimoni va ser embargat.