Ensurts

La caiguda de la borsa i del deute públic, juntament amb les exigències dels nostres socis per posar en marxa el nou mecanisme de rescat financer europeu, ha obligat el Govern a accelerar i a concretar el seu projecte d’ajust pressupostari, de manera que s’ha

carregat el seu compromís de no retallar la despesa social.

Després de molts mesos de negar-se a contemplar ni tan sols mesures semblants, el president del Govern va anunciar al Congrés una reducció dels sous dels treballadors públics, la congelació de les pensions i la desaparició del xec nadó, així com una forta tisorada a la inversió pública i retallades menors en farmàcia, dependència i ajuda al desenvolupament. Encara que és certament desagradable, la decisió del Govern és correcta. Veient el que ha passat en les últimes setmanes, hi ha pocs dubtes que toca estrènyer-se el cinturó. I posats a fer-ho, no és clar que hi hagi gaires alternatives menys doloroses que la que ha elegit el Govern.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El més preocupant del cas és que aquest Govern sembla moure’s només a batzegades, reaccionant a impulsos externs sense una estratègia clara de conjunt. Després de l’ensurt de Davos va venir l’esbós d’un pla d’ajust per complir els objectius del pacte d’estabilitat i un anunci de reformes sensates en matèria de pensions. Una vegada calmades les aigües, no obstant, els bons propòsits es van difuminar ràpidament. De l’augment de l’edat de jubilació no se n’ha tornat a parlar, i el pla de racionalització tan esperat de l’administració central s’ha tancat amb un estalvi ridícul de 16 milions.

El recent ensurt grec ens ha portat mesures concretes de retallada de la despesa de les quals serà més difícil desentendre’s. Aquestes mesures, juntament amb el nou mecanisme de rescat, podrien comprar-nos unes setmanes de certa tranquil·litat en els mercats, encara que segurament no al carrer. És d’esperar que l’Executiu deRodríguez Zapaterohagi après la lliçó i aprofiti la treva per posar en marxa altres reformes necessàries a què també s’ha resistit. En particular, caldria reprendre el tema de les pensions, tirar endavant la reforma laboral i començar a pensar en el copagament sanitari.