Nines

El sistema financer espanyol és com un joc de nines russes. Les aixeques i sempre n'hi ha alguna altra a sota de més petita i perfectament maquillada. Els bancs Santander i BBVA, per una banda, i La Caixa, per l'altra, són les primeres. Després, a dins apareixen bancs i caixes mitjanes i, al final, petits bancs i minúscules caixes d'estalvis locals.

Aquestes entitats sense amo són una singularitat espanyola ja extingida a Europa. Algunes han aprofitat les últimes dècades per créixer i multiplicar-se, com pregonava l'ensenyament diví. Altres, seguint també el símil teològic, van deixar que alguns col·lectius s'hi acostessin i elevessin el grau de bancarització de la societat espanyola a cotes desconegudes. Els seus defensors les enfilaven als altars com si fossin verdaderes beates financeres.

Col·lectius en risc d'exclusió bancària, com les capes més desafavorides de la societat o els immigrants, feien seus els usos i costums bancaris del país d'acollida. Les caixes van assumir tasques d'obra social en sentit estricte i de manera indirecta per la via d'incorporar a aquest contingent de nous usuaris les seves bases de clients. D'altra manera, o en altres països, haurien continuat guardant els diners en un mitjó.

Notícies relacionades

Els treballadors del Barcelona Supercomputing Center aniran a judici per reclamar sis dies d’assumptes propis

Trump sacseja el mercat i només nou valors de l’Ibex resisteixen el cop

Però la crisi financera i el pitjor de la política les ha deixat despullades. Deixant de banda la caixa de Pollença, petitíssima, o la de Múrcia, mitjana, i potser també l'aragonesa Ibercaja, totes les altres van voler viure la febre de l'or immobiliària. No només inflaven la bombolla, sinó que eren agents directes del mercat que s'associaven amb promotors, finançant-los i, per descomptat, negociaven després amb els seus clients suculentes hipoteques sobre les vivendes.

Va ser el seu gran error. Allò no responia a la idea original per a la qual van ser concebudes ni calibrava el risc financer que aquesta gosadia podia comportar. Així que ara, captives i desarmades pel Banc d'Espanya, intenten salvar els mobles vist que els immobles se'ls empassaran. Resultat: s'oblidaran de la seva filosofia per necessitat i aquest país que semblava socialdemòcrata haurà d'assumir aquest canvi sense cap banca pública que faci funcions assistencials en l'àmbit financer.