Pàrquings

És una adquisició a l'abast de gairebé tots els públics. Els inversors modestos acostumen a comprar-ne una plaça, els potentats, un garatge sencer. Tots dos no pretenen aconseguir una elevada rendibilitat, ja que generalment es conformen a obtenir al voltant d'un 4%. Tampoc normalment aconseguir una elevada plusvàlua. Si la ubicació és adequada, són considerats un actiu refugi. Els seus propietaris principalment busquen tenir llogades totes les places i disposar d'una renda mensual addicional.

No obstant, hi va haver un temps on amb la compravenda de pàrquings es podia arribar a guanyar gairebé un 50% en menys d'un any. Va passar durant els primers anys 90 en alguns barris de classe mitjana (Gràcia, Sants, etcètera) de les grans ciutats. L'increment de l'oferta generada per la proliferació de pàrquings municipals va acabar amb la inversió especulativa. En algunes zones, a finals de la indicada dècada, el seu preu era la meitat que al començament.

És una de les inversions on més importa la localització. L'exterior és millor com més costa trobar un aparcament gratuït, més elevat és el nombre d'edificis antics i més petit és el nombre de pàrquings municipals a les proximitats. La interior és considerada com a privilegiada si la plaça està situada a la planta més pròxima al carrer i pròxima a l'ascensor. Els dos aspectes atorguen més seguretat als usuaris, especialment valorada pel sexe femení.

Notícies relacionades

Treball multa Glovo per preguntar en les seves entrevistes de feina per la identitat de gènere dels candidats

La patronal valenciana lamenta la "pèrdua significativa" del trasllat

A efectes de revalorització, també és important la superfície que tingui la plaça. Amb el temps, les grans normalment augmenten el preu més que no pas les petites. Els seus avantatges són: aptes per a gairebé tots els cotxes, maniobres d'aparcament més fàcils, menys possibilitat de ratllar el vehicle i, en les de més superfície, d'aparcar-hi addicionalment una moto.

La crisi també ha arribat als pàrquings, encara que en una mesura substancialment inferior a l'observada en la vivenda. Des del 2008, en la majoria de les bones ubicacions, la baixada dels preus i els lloguers s'ha situat al voltant del 15%. En canvi, el meu amic Jordi no l'ha notat. ¿Per què? El motiu és senzill: no l'ha demanat al propietari.