Oferta

Ahir es va examinar l'estat de la nació al Congrés, en què l'economia va tornar a centrar el debat. Vençuda la recessió, el Govern va començar sense pressa però sense pausa a retirar estímuls fiscals, però la tragèdia grega va obligar a accelerar els processos de consolidació fiscal i de reformes.

La política fiscal va fer el seu paper per suavitzar els efectes de l'huracà però qualsevol ciutadà entén que l'Estat no pot tenir un forat fiscal de l'11% del PIB i gastar-se el doble del que ingressa de per vida. El 2009 va venir la pujada d'impostos i el 2010, la retallada de la despesa.

El dubte dels inversors internacionals, els socis que van finançar el nostre endeutament, és si després del procés de descentralització de la despesa, serem capaços que comunitats autònomes i ajuntaments compleixin amb la seva part de l'ajust. Jo tinc pocs dubtes sobre això. Tant les unes com els altres han esgotat el crèdit dels seus proveïdors, de les entitats financeres i dels inversors internacionals, i ara retallaran la despesa sí o sí.

Esgotat el marge de política fiscal i cedida la monetària a Frankfurt, la política econòmica s'ha de centrar en reformes d'oferta que creïn un entorn més favorable per crear nous negocis en inversions que seran les que permetin retornar a un camí de creació d'ocupació.

El full de ruta ja està anunciat: liberalització del sector serveis, mercat de treball, llei de morositat per limitar els pagaments interempresarials a 60 dies, reestructuració del sistema bancari, eliminació de barreres burocràtiques per al desenvolupament de nous negocis, reforçament del sistema de pensions, millora de l'eficiència de les administracions públiques...

Notícies relacionades

Seat avisa de "risc per a l’ocupació" per la crisi del cotxe elèctric

La CEOE oficialitzarà dimarts el seu ‘no’ a l’última oferta sobre la jornada laboral

¿Què més es pot fer? Com va dir Don Quixot al seu escuder quan el va nomenar governador de l'Illa de Barataria: «San-

cho, de lleis poques i que es compleixin». Igual d'important és el full de ruta de les reformes com la redacció de les lleis i la seva implementació. L'acceptació social de les reformes és una variable determinant de l'èxit i, un cop més, la societat està demostrant que s'ha de seguir apostant a guanyador, pel nostre pura sang.