Malgastar

Sense que ens en adonem, la relació que tenim amb les coses materials està molt condicionada per la societat en què vivim. I aquest fet se'ns fa evident quan, per un motiu o un altre, estem confrontats amb sistemes de valors i costums diferents dels nostres.

Viatjar i conèixer gent de llocs distants estimula la reflexió sobre els costums aliens i els propis. Estant a casa d'uns amics, m'he trobat reflexionant sobre aquestes coses a partir de detalls que, en el dia a dia, semblen sense importància. En tres dies, he vist una circulació d'objectes que avui dia semblarien impensables. Reemplaçar els objectes materials implica també buscar un nou destí per a les coses antigues.

La idea de tirar a les escombraries una cosa que fins avui era útil és un despropòsit en un país on comprar coses noves implica un gran esforç i fins i tot pot estar més enllà de les possibilitats de la majoria de la gent. Al reemplaçar una paella o una càmera de fotografiar, la primera, en què fins ahir es van fer les truites, i la segona, que va fer les fotos de l'últim aniversari, circularan i passaran a oferir truites i guardar records en noves cases.

Avui, quan el nostre accés a les coses materials sembla que s'aconsegueixi per art de màgia, el valor que els donem s'ha reduït al mínim. Comprem i tirem sense manies mobles, roba, electrodomèstics... La voràgine delcomprar-i-tirarens ha atrapat de tal manera que ni tan sols ens hi parem a

Notícies relacionades

Catalunya regularà els lloguers de temporada per la lentitud del Congrés

Els promotors preveuen preus a l’alça per la taxa als grans tenidors

pensar.

Crec que, sense adonar-nos-en, a Espanya hem canviat la manera d'entendre les coses materials de manera molt significativa en poques dècades. Amb aquesta reflexió no vull donar a entendre que sigui partidari d'un sistema en què les persones necessitem estalviar durant un temps gairebé incalculable per poder comprar objectes necessaris. Tot i això, crec que s'ha perdut una mica la idea que les coses tenen una vida útil que no està assignada per la moda que imposa el reemplaçament constant i absurd. No considero impossible disminuir la febre del comprar i tirar, tan criticada als països suposadament més desenvolupats, i trobar un equilibri en què la necessitat no es confongui amb el fet de malgastar.