Malgastar

Sense que ens en adonem, la relació que tenim amb les coses materials està molt condicionada per la societat en què vivim. I aquest fet se'ns fa evident quan, per un motiu o un altre, estem confrontats amb sistemes de valors i costums diferents dels nostres.

Viatjar i conèixer gent de llocs distants estimula la reflexió sobre els costums aliens i els propis. Estant a casa d'uns amics, m'he trobat reflexionant sobre aquestes coses a partir de detalls que, en el dia a dia, semblen sense importància. En tres dies, he vist una circulació d'objectes que avui dia semblarien impensables. Reemplaçar els objectes materials implica també buscar un nou destí per a les coses antigues.

La idea de tirar a les escombraries una cosa que fins avui era útil és un despropòsit en un país on comprar coses noves implica un gran esforç i fins i tot pot estar més enllà de les possibilitats de la majoria de la gent. Al reemplaçar una paella o una càmera de fotografiar, la primera, en què fins ahir es van fer les truites, i la segona, que va fer les fotos de l'últim aniversari, circularan i passaran a oferir truites i guardar records en noves cases.

Avui, quan el nostre accés a les coses materials sembla que s'aconsegueixi per art de màgia, el valor que els donem s'ha reduït al mínim. Comprem i tirem sense manies mobles, roba, electrodomèstics... La voràgine delcomprar-i-tirarens ha atrapat de tal manera que ni tan sols ens hi parem a

Notícies relacionades

Treball multa Glovo per preguntar en les seves entrevistes de feina per la identitat de gènere dels candidats

La patronal valenciana lamenta la "pèrdua significativa" del trasllat

pensar.

Crec que, sense adonar-nos-en, a Espanya hem canviat la manera d'entendre les coses materials de manera molt significativa en poques dècades. Amb aquesta reflexió no vull donar a entendre que sigui partidari d'un sistema en què les persones necessitem estalviar durant un temps gairebé incalculable per poder comprar objectes necessaris. Tot i això, crec que s'ha perdut una mica la idea que les coses tenen una vida útil que no està assignada per la moda que imposa el reemplaçament constant i absurd. No considero impossible disminuir la febre del comprar i tirar, tan criticada als països suposadament més desenvolupats, i trobar un equilibri en què la necessitat no es confongui amb el fet de malgastar.