El sector promotor costa 10.000 milions a les caixes suspeses

el sector promotor ha estat la rèmora que ha fet que cinc caixes espanyoles suspenguessin les proves de resistència a la banca europea. La fusió de Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa, la de Sabadell, Terrassa i Manlleu (Unnim), la unió de les caixes castellanolleoneses Duero i España, i Banca Cívica, la fusió freda de Navarra, Burgos i Canarias, acumulen unes pèrdues de gairebé 10.000 milions d'euros per aquest concepte en el pitjor escenari econòmic en què es basa l'examen. I això sense comptar els 1.115 milions de Cajasur, també suspesa, però perquè no es va contemplar la seva integració a la BBK.

Gairebé la meitat, 4.499 milions, són de Catalunya. La resta s'ho reparteixen les castellanes (1.914), Cívica (1.750) i Unnim (1.715). En total, 9.878 milions, el 55% dels 17.948 milions de pèrdues brutes totals que haurien d'absorbir per impagaments i pèrdues de valor dels seus crèdits i per un suposat deteriorament del deute públic. La mitjana del sistema és del 36%. L'impacte promotor inclou tant els crèdits al sector com els actius que s'han quedat les entitats a canvi de cancel·lar préstecs. I és tan brutal que neutralitza els 13.877 milions que poden absorbir de pèrdues gràcies a partides com les provisions, els beneficis, els dividends que es percebran, la baixada dels impostos a pagar, o les plusvàlues per venda d'actius.

QUEIXES / Les caixes suspeses han criticat que l'examen es basa en uns supòsits sobre la vivenda excessivament durs i improbables. Fonts de Caixa Catalunya van destacar també que les entitats suspeses tenen tots els seus actius immobiliaris en balanç, mentre que altres entitats els han tret mitjançant diferents mecanismes.

Els exàmens es basen en unes condicions hipotètiques i improbables de deteriorament econòmic general, però després s'han aplicat altres particulars segons la situació de cada país. I les d'Espanya estan entre les més dures. En el pitjor escenari, contemplen la caiguda del preu de la vivenda del 8,8% aquest any i del 15,2% el pròxim, i una d'encara més gran del de les oficines (35% i 30%).

El mateix Banc d'Espanya ha reconegut que el deteriorament aplicat en el mercat immobiliari espanyol és excessiu, tenint en compte el seu «comportament peculiar». Així, es determina una caiguda del preu de la vivenda acabada del 28%, de la vivenda en curs del 50% i del sòl del 61% des del seu màxim d'abans de la crisi.

FORA DE LA REALITAT / La realitat és que des d'aleshores ha baixat el 12% i ja dóna senyals d'estabilització, amb caigudes cada vegada més petites. «No té cap sentit com a previsió», va subratllar el governador, Miguel Ángel Fernández Ordóñez.

Tot i això, la caiguda de la vivenda espanyola del 23% entre aquest any i el següent està en línia amb la que s'ha calculat per a altres països que han patit bombolla immobiliària però on els preus són més volàtils, com el Regne Unit (20%) o Irlanda (25%). Contrasta a més amb la d'altres països com França (9%), Itàlia (3,6%) o Àustria (pujarien el 4,7%). O amb la de països que pateixen una crisi pitjor que l'espanyola, com Grècia (7%) o Portugal (10%).

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El cert és que, en general, l'escenari d'altres països és «molt menys fort» que l'espanyol, com va assenyalar el governador. La caiguda de l'economia és més gran (2,6%, només superada pel 8,9% grec). I la retallada que es va imposar al valor del deute espanyol en possessió de la banca, més pronunciat (12%, només darrere de Grècia, Irlanda i Portugal).

A més, com ha apuntat la patronal de les caixes, la CECA, no s'han tingut en compte els «avantatges» de les fusions del sector, ja que la majoria cristal·litzaran més enllà del 2011. Tampoc la nova llei, que els facilita captar capital.