¿La reforma laboral ajudarà a crear ocupació?

No hi ha hagut mai al nostre país un consens més gran sobre la necessitat d'una reforma laboral en profunditat. L'objectiu era clar: crear les condicions que fomentessin la generació d'ocupació. Durant aquesta legislatura s'ha superat el 20% de taxa d'atur, el doble de la mit­jana europea i el que és pitjor, sense perspectives de millora a mitjà termini.

Durant un any es va intentar arribar a un consens social entre empresaris i sindicats, que es va tancar l'estiu del 2009, amb un estrepitós fracàs. A partir d'aquell moment, el Govern va assumir la responsabilitat en el procés, buscant el consens més gran possible. És a dir, s'han passat més de dos anys, en què la crisi s'ha agreujat, fent molt de soroll per no res.

Els empresaris consideren que la reforma no aborda els problemes clau o ho fa de manera «tímida» i els sindicats preparen una vaga general per al dia 29 de setembre com a resposta al que anomenen «un atac als drets dels treballadors». No agrada a gairebé ningú. Ara bé, el més important de tot és respondre aquesta pregunta: ¿aconseguirà els objectius de generar ocupació i reduir la taxa d'atur? Si no fos així, hauríem perdut tres anys per a res i el desànim s'instal·laria en una societat que es declara totalment incapaç de resoldre els seus problemes.

La reforma centra la seva atenció en els següents temes:

1.- L'inici de la relació laboral, és a dir, en els tipus de contracte. S'esperava una generalització dels contractes de foment a l'ocupació, sense límit de temps ni de circumstàncies del treballador. La realitat és que s'han ampliat els casos però sense atrevir-se a generalitzar-los.

2.- L'extinció de la relació laboral: les causes d'acomiadament. L'única novetat digna de menció consisteix en una ampliació de les causes de l'acomiadament objectiu, de manera que els jutges puguin trobar motius per augmentar el percentatge d'acomiadaments objectius procedents. S'ha de reconèixer que l'ambigüitat continua presidint el text.

3.- L'impuls de la suspensió de contractes i la reducció de jornada. És el punt més positiu. Intenta frenar el pas a l'extinció, en primera instància, per part de l'empresa.

4.- L'adaptació dels convenis sectorials a les condicions de cada empresa. En lloc de simplificar-se, el procés encara es complica més i es fa més lent que en aquests moments; tampoc s'aclareixen els temes propis dels diferents nivells de

negociació.

Notícies relacionades

L'hora de la veritat de la reforma laboral

«Zapatero, dimissió»

5.- L'eliminació de l'ultra activitat dels convenis. Ni s'esmenta aquesta mesura, que és la que impedeix l'adaptació dels convenis, dissenyats en gran mesura sobre la base del model empresarial dels anys 90, a la realitat actual de l'empresa, com a mitjà per millorar-ne la competitivitat i assegurar-ne la supervivència.

En definitiva, es necessitava una reforma clara i contundent en els aspectes clau que transmetés seguretat i confiança a l'empresari, que no oferís dubtes ni ambigüitats als uns i als altres i que, en definitiva, ajudés a combatre l'atur. La resposta la veurem d'aquí uns mesos.