¿Intent o paròdia?

El llibre de Rosa Luxemburg Huelga de masas, partido y sindicatos ha estat considerat per l'esquerra com el cànon revolucionari. Sobre la vaga deia que «és un fenomen tan mutable que reflecteix en si mateix totes les fases de la lluita política i econòmica, tots els estadis i tots els moments de la revolució (…) No és sinó la forma que revesteix la lluita revolucionària (…) És el mode del moviment de la massa proletària, la forma de manifestar-se la lluita proletària en la revolució (…). Les vagues de masses (...) uneixen insensiblement desordre econòmic a l'ordre polític, de manera que resulta impossible traçar una línia de demarcació entre ells (…)».

Ara la vaga general és freda, triga mesos a materialitzar-se, la retòrica que l'envolta és equívoca i intimidatòria, el seu èxit depèn bàsicament del tall de vies i carreteres i es gestiona amb els piquets. El que escriu aquestes línies va veure a la tele el cop

-per l'esquena- a un ciutadà que esmorza, al girar-se toca un company de l'agressor, que es gira a la càmera proclamant «mirin, mirin…»; va sentir una portaveu sindical que es congratulava d'una taxa de seguiment del 70% a tot el país, i la font era ella mateixa; va travessar la ciutat abans de les vuit sense problemes. A la ràdio, el Govern agraeix la moderació dels sindicats. La policia es comporta amb moderació, i mentre uns piquets intenten tancar mercats i estacions, altres tanquen petits comerços que es tornen a obrir quan se'n van. En algun cas irrompen en empreses, per exemple d'impressió, i impedeixen el pas a les furgonetes de repartiment… En fi, res de nou.

Els convocants apel·len a les pensions, a la reforma laboral i a l'atur. Van recolzar les mesures que van portar a aquesta situació. No donen suggeriments alternatius, únicament exigeixen. No miren de canviar el Govern ni suplir-lo. Repeteixen que la crisi no és culpa seva i, per tant, no l'han de pagar. Això és cert, i també ho és per a la major part de les empreses que han entrat en procés de creditors, víctimes de la falta de crèdit, la caiguda de la demanda i l'augment d'impostos.

Oficines, comerços, bancs i altres empreses de serveis fan jornada normal, després dels problemes d'accés. Alguns s'emporten la feina a casa. Avança el dia i grups multicolors es van apropiant el carrer mentre la policia tanca els accessos des dels carrers transversals. «¡Quina rua de carnaval!», diu un avi, que afegeix: «Per garantir el dret al treball hi ha menys efectius».

Notícies relacionades

Quan la neutralitat és impossible

Barcelona sols va viure l'aturada general quan els piquets van pressionar

Del dia no se'n desprèn cap lliçó, però recorda la cançó Forever young. Govern i sindicats estan contents perquè tot ha estat correcte, tots dos tenen raó i tots dos han guanyat. Però només la producció dóna mitjans per al que es demana, i això és el que se sostrau. La imatge del país es deteriora, de manera que ni els sindicats ni l'oposició desitgen unes mesures que contradiuen decisions precedents del Govern.

Rosa Luxemburg va ser assassinada per un Govern socialdemòcrata. Afortunadament, això ja no passa. ¡Què en devia saber d'una vaga general!