Claus per entendre el cànon digital

 El Tribunal de Justícia de la UE ha decidit avui que el cànon digital espanyol contravé la legislació europea, en una sentència que revifa l'enfrontament entre entitats de gestió de drets d'autor i fabricants d'electrònica i internautes.

Aquestes són algunes de les qüestions al voltant d'aquesta controvertida taxa:

- ¿Què és el cànon digital?

És la taxa que s'aplica sobre equips i suports electrònics d'ús massiu com ara mòbils, MP3 i MP4, memòries USB, CD's, DVD's o discos durs externs per compensar els drets de propietat intel·lectual que els creadors deixen de percebre per la pràctica de la còpia privada.

- ¿Taxa o impost?

El cànon no és un impost, ja que no es cobra directament al ciutadà, sinó als fabricants i importadors d'equips i suports per a la reproducció d'obres, així com als successius adquirents en la cadena de distribució. No obstant, a la pràctica, aquesta taxa, que ha d'anar desglossada en les factures, acaba sent un impost indirecte a l'elevar el preu final del producte.

- ¿Qui decideix les tarifes del cànon?

Els ministeris de Cultura i Indústria fixen els suports i equips als quals afecta el cànon, així com la tarifa corresponent en cada un d'ells. Les taxes van ser fixades el 18 de desembre del 2007 i van entrar en vigor l'1 de juliol del 2008.

- ¿Quins són els suports obligats a pagar el cànon i quines són les seves tarifes?

El Butlletí Oficial de l'Estat estableix les següent classificació:

- Suport CD-R (0,17 euros).

- Suport CD-RW (0,22 euros).

- Suport DVD-R (0,44 euros).

- Suport DVD-RW (0,60 euros).

- Gravadora CD (0,60 euros).

- Gravadora CD+DVD (3,40 euros).

- Memòria USB (0,30 euros).

- Telèfons mòbils/PDA MP3 (1,10 euros).

- MP3 i MP4 (3,15 euros).

- Discos durs, integrats o no en equips, o U Autònoma Almac (12 euros).

- Fotocopiadores, segons de la velocitat: entre 13 euros i 227 euroa (tarifa aquesta per a copiadores que sobrepassen les 70 còpies/minut)

- MF Injecció tinta (7,95 euros).

- MF làser (10 euros).

- Escàner (9 euros).

- ¿On va els diners del cànon?

Encara que els artistes són l'objecte últim de benefici d'aquest cànon, són les societats de gestió de drets d'autor les que n'administren el cobrament. A Espanya, són vuit les entitats d'aquest tipus: Societat General d'Autors i Editors (SGAE), Entitat de Gestió de Drets dels Productors Audiovisuals (EGEDA), Centre Espanyol de Drets Reprogràfics (CEDRO), Associació de Gestió de Drets Intel·lectuals (AGEDI), Artistes Intèrprets o Executants, Societat de Gestió d'Espanya (AIE), Visual, Entitat de Gestió d'Artistes Plàstics (VEGAP), Artistes Intèrprets, Societat de Gestió (AISGE), i Associació Drets d'Autor de Mitjans Audiovisuals (DAMA).

- ¿Quant es recapta?

Encara que les previsions dels detractors del cànon calculaven que la recaptació pujaria als 1.200 milions d'euros, les entitats de gestió van ingressar 100,2 milions d'euros l'any passat, mentre que el 2008 el cànon digital va suposar 83,3 milions d'euros.

- Fonaments legals:

A Espanya, la legislació contempla per primera vegada els drets d'autor el 1987 amb la llei de propietat intel·lectual. El 1992 comencen a gravar-se els primers articles analògics, encara que no és fins al 1996 quan el text refós de la llei, en el seu article 25, obliga a posar a la factura l'import del cànon i a cobrar-lo.

El 2006 entra en vigor la reforma de la llei de propietat intel·lectual, que estableix una revisió o actualització de suports subjectes a cànon (llapis USB, reproductors MP3, telèfons mòbils que reprodueixen música, discos durs externs, etc.) i les seves tarifes. Aquesta actualització es plasma finalment en una ordre ministerial el 20 de juny del 2008. Afecta una vintena de suports i equips electrònics.

- ¿Quins altres països apliquen el cànon?

Vint-i-dos països de la UE han implantat la taxa --encara que sense homogeneïtat pel que fa a productes i percentatges--, excepte Luxemburg, Irlanda, el Regne Unit, Malta i Xipre que no apliquen aquest sistema. Les diferències estan en les tarifes.

França és l'estat membre que més grava els CD verges. El cànon sobre aquests és de 0,35 euros, mentre que a Alemanya no arriba 0,1 euros. A Espanya és de 0,17 euros. En les DVD verges la diferència encara és més gran.

Dinamarca, Holanda i Portugal només apliquen cànon als suports d'emmagatzematge de vídeo i àudio. A més d'aquests articles, tenen cànon els MP3 o les gravadores de CD a Àustria, Alemanya, Bèlgica, França, Finlàndia, Grècia, Hongria Itàlia, Islàndia, Letònia, Lituània, Eslovàquia, Espanya, República Txeca, Polònia i Suècia.

- A favor i en contra:

Entre els defensors del cànon hi ha el Govern, així com les vuit entitats de gestió de drets d'autor que existeixen a Espanya. A més, altres formacions polítiques com IU estan a favor de la taxa, però consideren que s'hauria de gestionar des d'una entitat pública, o ERC, que també hi posa objeccions per no perjudicar els usuaris.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Entre els detractors, alguns d'ells discuteixen l'aplicació indiscriminada del cànon i altres advoquen per la seva eliminació total. En l'àmbit polític, el PP considera "injust i arbitrari" el cànon, i UPyD el qualifica com un "impost medieval".

Plataformes socials com Todoscontraelcanon s'hi han oposat frontalment, mentre que els empresaris organitzats en ASIMELEC en demanen una rebaixa, i els internautes, en una enquesta realitzada per l'Associació per a la Investigació de Mitjans, van mostrar per majoria absoluta la seva oposició.