L'ocàs de l'antiga icona irlandesa

El tigre celta, el país que va ser icona en la comparació internacional per fer el gran salt, es troba a un pas del precipici. ¿Com és possible? Encara que estar a prop del precipici no vol dir que s'hagin equivocat en tot.

Irlanda estava a la cua dels països europeus a principis dels 90. Llavors va portar a terme un pla d'estabilització i reformes que li ha permès passar a liderar el rànquing de renda per habitant, amb Luxemburg.

Però, com acostuma a passar sovint, es van passar de frenada en el procés de liberalització. Es van creure aquella faula neoconservadora dels mercats lliures i l'Estat mínim, i van donar curs al seu sistema bancari per créixer amb vehicles financers fora del balanç, al marge de la regulació i amb molt poc capital de veritat i molt d'endeutament, cosa que els feia especialment vulnerables.

Més gasolina

Addicionalment, una situació que també hem patit nosaltres, el Banc Central Europeu (BCE) va situar els tipus d'interès al 2% el 2003 per poder treure Alemanya de la depressió, cosa que va provocar una bombolla immobiliària als països que eren més dinàmics. No obstant, convé aportar algunes xifres per no perdre el sentit de la magnitud i no incórrer en la comparació poc rigorosa entre l'economia espanyola i la irlandesa.

En primer lloc, Irlanda té 4,5 milions d'habitants, cosa que vol dir que és una economia d'una dimensió més petita que la de Catalunya. En segon lloc, el Banc d'Espanya va prohibir a la nostra banca crear vehicles financers fora del balanç. Això explica que el balanç del sistema bancari irlandès sigui la meitat que l'espanyol, quan la seva població és 10 vegades més petita.

Irlanda diu que no necessita diners, que només li cal un aval, però no té cap sentit que siguem tots els contribuents europeus els que socialitzem les seves pèrdues. El sistema bancari irlandès ha de ser reestructurat, ha d'ajustar la seva dimensió a la realitat i, com ha proposat Alemanya, els que han invertit en bons han d'assumir la seva responsabilitat. Els principals creditors de la banca irlandesa són bancs anglesos, nord-americans, alemanys i francesos, i hauran de deixar de ser bonistes per convertir-se en accionistes. Perquè aquest procés sigui ordenat i evitar un altrecas Lehman Brothersés la raó per la qual els europeus hem de proporcionar ajuda a Irlanda, però el límit de l'ajuda és molt clar. Els problemes de solvència són d'Irlanda i dels seus creditors.

Notícies relacionades

L'FMI critica la lentitud d'Europa a reparar la banca

L'hora de la veritat per a Irlanda

Tant a Espanya com a Irlanda vam patir una sobrevaloració dels actius immobiliaris, especialment del sòl, però la seva bombolla és la segona més gran coneguda després de la japonesa. El 2007, la inversió en vivenda a Irlanda suposava el 15% del seu producte interior brut (PIB), el doble que a Espanya, i el seu sistema bancari explicava un altre 10% del PIB, el mateix que per a nosaltres suposa el turisme. Per tant, en certa mesura, els irlandesos han viscut una espècie deShow de Truman,i ara els ha caigut el decorat.

El preu de la vivenda s'ha desplomat un 50% i es manté en caiguda lliure, la morositat hipotecària segueix en augment, l'economia s'enfronta a una doble caiguda el 2011 i el país ha de reconstruir un 25% del seu PIB, que està en depressió. Difícil panorama.