CONFLICTE PER LA TRANSPARÈNCIA BANCÀRIA

Itàlia ofega San Marino

Una amnistia fiscal de Berlusconi provoca la fugida de 5.700 milions dipositats a l'Andorra italiana

El petit país assegura que no està a les llistes de paradisos fiscals

Al fons, el palau del Govern de San Marino.

Al fons, el palau del Govern de San Marino. / ARXIU / AFP PHOTO

2
Es llegeix en minuts
IRENE SAVIO
SAN MARINO

Durant l'últim any i mig, l'ofensiva fiscal iniciada per Itàlia contra San Marino ha fet posar de genolls la banca local i ara està danyant el món empresarial. Una situació que ha obligat el petit Estat a reinventar-se abans que els seus privilegis es dilueixin com sucre en cafè calent.

Entre altres mesures, San Marino -una mena d'Andorra italiana- ha sol·licitat als seus bancs que destinin el 8% del seu capital per a ajudes en cas d'insolvència i ha aprovat una inversió estatal de 198.000 euros com a fons de garantia. Alhora, en aquesta nació de 61 quilòmetres quadrats s'ha revifat el debat sobre si seria millor entrar a la Unió Europa.

De moment, estan perdent la guerra contra els seus veïns italians. Una amnistia fiscal aprovada el 2009 pel Govern de Silvio Berlusconi va provocar la sortida de 5.700 milions, la pràctica totalitat dels diners italians al país i una bona part dels 14.000 milions dipositats als bancs locals. A això s'hi va sumar una llei italiana que, des de l'agost, va posar San Marino a la llista negra dels paradisos fiscals. Ara, les empreses italianes s'ho pensen dues vegades abans de passar pel remolí burocràtic que imposa Itàlia per entrar en negocis amb l'idíl·lic enclavament.

«Ni l'OCDE, ni el Fons Monetari Internacional ni el Moneyval ens consideren paradisos fiscals, però Itàlia sí», remata Pasquale Valentini, ministre de Finances de San Marino. «Des del G-20 del 2009 -quan va ser declarada la guerra als paradisos fiscals- San Marino ha firmat acords amb 27 nacions, però no amb Itàlia», insisteix. «Ens tracten com si San Marino fos Corleone. Àustria i Suïssa posseeixen un secret bancari que és del mateix nivell o més alt que el de San Marino», lamenta Pierpaolo Fabbri, president de l'Associació de Bancs.

«Aquesta és la crisi més greu ­entre Itàlia i San Marino en els últims 50 anys», afirma Tito Masi, president de la Fundació de la Caixa d'Estalvis de San Marino. La seva entitat bancària és la més gran de les 12 que hi ha en aquest Estat, amb una població de 31.451 habitants que acumulen una renda per càpita de 50.670 dòlars a l'any, segons dades del Banc Mundial.

Millores recents

Notícies relacionades

«És veritat que als anys 90 hi va haver un boom de bancs -de 4 a 12- i que San Marino va cometre alguns errors. Però en els últims dos anys s'ha fet molt per canviar aquesta tendència», defensa Masi, extitular d'Indústria i el banc del qual està sota investigació per violació de la llei antiblanqueig.

Però Itàlia segueix irritada i sol·licita col·laboració perquè la policia fiscal italiana pugui detectar evasors i presumptes criminals que intenten blanquejar diners. San Marino al·lega que Itàlia no ha firmat acords de doble imposició i intercanvi de dades bancàries. La tensió va fer que cinc ministres de San Marino no fossin rebuts per Giulio Tremonti, titular d'Economia italià.