La CAM controla més de 30 filials del totxo i està en paradisos fiscals

¿Per què una caixa d'estalvis suposadament entregada a la prestació de serveis financers a famílies i particulars necessita una llarga llista de societats a països llunyans com ara Mèxic o Polònia i filials a paradisos fiscals com les illes Caiman? La Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) té tot això i molt més.

En total, l'entitat financera intervinguda divendres passat pel Banc d'Espanya amb un forat que supera els 4.000 milions d'euros compta amb una quinzena llarga de societats domiciliades a l'estranger. D'aquestes, una desena estan vinculades a la promoció de vivendes, complexos turístics o hotels a Mèxic, Polònia, Holanda i el Marroc.

L'entitat que va estar presidida fins fa dos dies per Modesto Crespo, un venedor de cotxes d'Elx que va arribar a la cúpula de la caixa alacantina gràcies al suport del Partit Popular valencià, també compta amb una llista interminable de societats vinculades al totxo a Espanya. Supera de llarg la trentena i aquestes es troben distribuïdes per Alacant, València, Múrcia, Barcelona i Madrid, principalment.

La caixa també té registrada una filial, CAM Global Finance, a les illes Caiman. Es tracta d'una societat, cent per cent propietat de la caixa, especialitzada en la gestió de deute. L'illa caribenya està considerada un paradís fiscal ja que ofereix una exempció total o una reducció molt significativa en el pagament dels principals impostos a empreses estrangeres. Fonts financeres van explicar ahir que l'objectiu d'una filial a les illes Caiman és gestionar fons d'inversió sense pagar impostos a

Espanya.

DIVERSIFICACIÓ MAL ENTESA / La caixa, a més, tenia participacions menors però substancials en gairebé una centena de societats més. La gran majoria es dediquen a la promoció immobiliària, una prova de l'excessiva exposició de l'entitat al sector, la causa de la debacle que ha portat a la seva intervenció, juntament amb la seva falta de control intern i la seva dependència del poder polític. Però també havia pres posicions en sectors tan allunyats de la seva activitat financera tradicional com la compravenda de serveis funeraris, la gestió d'instal·lacions esportives, els serveis d'atenció primària, l'hostaleria, el transport marítim, els laboratoris, els aparcaments, els parcs tecnològics o els parcs temàtics (la seva desastrosa inversió a Terra Mítica, impulsada per la Generalitat Valenciana).

La dispersió d'a-questes participacions donen mostra per una banda de l'arriscada gestió del crèdit a l'entitat (algunes participacions van ser agafades davant la impossibilitat de la societat de pagar els crèdits concedits) i, per l'altra, de la seva permeabilitat a les pressions de l'Executiu regional perquè invertís en operacions que van resultar ruïnoses.

La caixa va valorar aquestes societats en 1.709 milions d'euros en el tancament de l'any passat, si bé va reconèixer que, al no cotitzar en mercats de valors, era un càlcul aproximatiu. El més probable és que, després de la intervenció, el seu valor real de mercat hagi baixat. Ja al desembre, la pèrdua de valor d'aquestes participacions va obligar la caixa a realitzar dotacions que van restar 83,3 milions a les seves reserves i 6,2 milions al fons de reserva dels propietaris de les seves quotes

participatives.

DESCONTROL / La gestió d'aquestes participacions és una altra prova del descontrol intern de la caixa. El consell d'administració tenia delegada les seves facultats per controlar-les en la directora general, que al seu torn tenia traspassada la responsabilitat a la comissió de tresoreria i inversions institucionals, que era qui prenia les decisions. Només si l'operació tenia prou envergadura, es consultava la comissió d'inversions, un òrgan de control dependent del consell.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Teòricament, les decisions importants les prenia el consell, però a la pràctica eren els executius els que les adoptaven. De fet, la comissió d'inversions amb prou feines es va reunir cinc vegades l'any passat i només va emetre vuit informes. Els seus tres membres van rebre crèdits de l'entitat durant l'exercici: Ginés Pérez (1,5 milions), Susana Maestre (50.000 euros i una targeta amb crèdit per 2.000 euros) i Juan Bernal (targeta amb crèdit per 6.000 euros).

Precisament, ahir es va saber que la CAM va renovar un crèdit a la Generalitat de 200 milions d'euros el 20 de juliol passat, el dia de la dimissió de Francisco Camps com a president i només una setmana abans que l'entitat fos intervinguda pel Banc d'Espanya.