El BCE torna a defraudar

A la pel·lícula deRetorn al futur,el destí del protagonista canvia quan, accidentalment, entra en contacte amb la seva mare. En aquesta crisi, lamentablement, ja ens hem acostumat que el BCE s'equivoqui en els moments decisius. Però a diferència de la pel·lícula, no sabrem mai què hauria passat si hagués pres les decisions correctes en el moment adequat.

Totes les mirades se centraven ahir en la reunió del BCE i l'únic que esperaven és queTrichetdigués les paraules màgiques: «Comprarem bons italians i espanyols». Va començar desconcertant el personal mantenint els riscos d'inflació a l'alça, senyal habitual que anticipa pujada de tipus. Després, sense argumentar-ho, va anunciar que prorroga l'accés il·limitat a la liquiditat fins al gener del 2012 i que convoca una subhasta a sis mesos en un intent de tranquil·litzar els mercats. Fins i tot un alumne de primer d'econòmiques sap que la inflació és un fenomen monetari i que si hi ha riscos d'inflació, inundar el sistema de liquiditat és com abocar querosè enmig d'un incendi.

Els membres del consell del BCE s'han convertit en una espècie dedrag queens. De dia aparenten ser ortodoxos i preocupar-se per la inflació, però a les subhastes es converteixen en els banquers centrals més heterodoxos d'Europa de les últimes set dècades. Per acabar-ho d'adobar,Trichetes va posar a jugar a les endevinalles donant a entendre que ja havien donat ordre de comprar bons. Però després descobrim que eren portuguesos i irlandesos. Els dos països tenen accés a una línia de crèdit del fons europeu i no necessiten emetre a curt termini. L'incendi és a Itàlia i a Espanya, i els nostres banquers centrals es dirigeixen a Portugal i Irlanda per tornar a inundar-los i evitar que el foc es revifi on ja no queden arbres.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La reunió d'ahir del BCE recorda molt a una altra celebrada l'abril del 2010. Aquell dijousTrichetva dir que la compra de bons grecs no havia estat a l'agenda del dia. Els mercats globals es van col·lapsar i la borsa dels EUA va caure un 10% en l'obertura. Divendres hi va haver una cimera europea d'urgència.Merkelva haver de renunciar als seus principis inamovibles i va acceptar el pla d'ajuda a Grècia. La resta de països vam haver d'accelerar la nostra consolidació fiscal, i diumenge següent, amb nocturnitat i traïdoria,Trichetva emetre un comunicat d'urgència anunciant que el BCE compraria «tots els bons grecs que fossin necessaris per estabilitzar els mercats».

La hipertensió dels mercats europeus de deute públic no pot durar gaire temps. Per això és igual el que digui el BCE; ben aviat traurà un comunicat anunciant que comprarà bons italians i espanyols. Després, només falta que compleixi la seva paraula i compri els bons que siguin necessaris fins que el nostre diferencial se situï per sota de 250 punts bàsics. Després, caldrà accelerar l'aprovació pels parlaments nacionals del pla acordat a la cimera extraordinària del juliol. Si segueixen aquest full de ruta les mesures tindran èxit, tot i que caldrà tenir paciència.