Popular, Sabadell i Bankinter, els més castigats per l'especulació

Els especuladors a curt termini -hedge funds i altres fons d'inversió- s'han concentrat en la banca mitjana espanyola per aprofitar la dinàmica baixista dels mercats com a conseqüència de la crisi financera. El Banco Popular és el valor que ha resultat més castigat, segons les dades de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). A finals del mes de juliol, les posicions a curt declarades en aquest banc sumaven el 6,03% del capital. Bankinter en comptabilitzava el 5,95%, i el Banc Sabadell, el 3,66%. Després, Banesto, Pastor, Banco de Valencia i Mapfre -per citar alguns els valors en què s'ha prohibit temporalment l'operativa- acumulen participacions més petites, que no excedeixen de l'1,69% del Banco de Valencia.

És previsible que els últims dies d'agost s'hagi intensificat la presa de posicions baixistes. Per descomptat, ha passat entre la banca francesa, cosa que ha fet saltar les alarmes perquè el supervisor dels mercats de la Unió Europea (UE), l'ESMA, decidís prohibir temporalment aquest tipus d'operacions.

La decisió adoptada ha tingut efecte immediat. Perquè des del 30 de juny passat, la banca mitjana espanyola havia registrat un destacat descens de les cotitzacions. Bankinter havia perdut el 19% del seu valor fins al 10 d'agost; el Popular, el 19,6%, i el Sabadell el 17,6%. Només en la jornada d'ahir, aquests bancs van registrar pujades espectaculars intradia: el Popular va guanyar el 8,33%, i el Sabadell, el 6,25%. S'ha de destacar una presència més reduïda dels fons especulatius en els grans valors bancaris com el BBVA i el Santander, que tot i així van pujar per sobre del 6%.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

PORTES AL CAMP / De totes maneres, no és fàcil impedir l'actuació dels instruments financers de caràcter baixista. «El mercat ha desenvolupat una panòplia tan gran d'armes per operar en els mercats que és realment molt complicat posar portes al camp», va comentar Miguel Ángel Bernal, que és professor de l'Institut d'Estudis Borsaris. En aquest sentit, va recordar que a Londres no s'ha prohibit l'operativa a curt i que hi ha els fons cotitzats (ETF) que també poden apostar a favor de les baixades dels índexs als quals estan referenciats. Però la CNMV va precisar ahir que «els partícips d'un fons no podran crear o incrementar una posició curta a través de la participació en el fons». La CNMV recorda que la prohibició no es dirigeix als instruments d'inversió sinó als mateixos inversors.

Apostar contra el mercat no té gaires secrets. Les posicions curtes en borsa permeten beneficiar-se de les caigudes en lloc de fer-ho amb les pujades. El que fan els especuladors és que davant l'expectativa que un determinat valor caigui, agafen prestats títols d'un tercer i els venen al mercat, i queden venuts. Els títols prestats han de ser tornats en un termini determinat. Abans que expiri el termini del contracte, l'inversor haurà comprat el títol, normalment a un preu més baix del de venda. La diferència entre el preu de venda i el de compra serà el benefici. Fons d'inversió que repliquen índexs, i societats que posseeixen inversions estratègiques en altres companyies, però no poden vendre, subministren la gasolina perquè es puguin formalitzar les posicions a curt.