L'economia obre un cicle de menys creixement i amb més incertesa

L'economia internacional s'endinsa en un cicle de menys creixement i més incertesa. Encara que una altra recessió no és el més probable, la debilitat de l'entorn internacional suposa un obstacle afegit per a la feble i retardada recuperació de l'economia espanyola.

El context internacional d'aquest final d'estiu és substancialment diferent de l'optimisme que regnava des de finals de l'any 2009 i, en especial, des de la segona meitat del 2010. Així, la borsa, les matèries primeres, els bons i altres actius havien acumulat alces importants, de forma que, just abans de l'estiu, els índexs de matèries primeres havien superat els valors previs a la crisi, mentre que les borses havien recuperat una bona part del terreny perdut des dels mínims de la primavera del 2009.

Al mateix temps, el Banc Central Europeu (BCE) començava a desmuntar una part de les seves injeccions extraordinàries de liquiditat i elevava els seus tipus d'interès, mentre s'especulava amb un procés similar als Estats Units. Finalment, els països emergents van presentar, en el primer trimestre d'aquest any, ritmes de creixement molt elevats.

Tot estava en ordre i molts van creure que ja s'havia deixat la crisi enrere. ¿O no era així? Certament que no. I això perquè aquestes millores se sustentaven en factors excepcionals, perquè la mateixa recuperació generava nous

desequilibris i perquè hi havia riscos latents que podien emergir.

Així, als Estats Units, la recuperació es recolzava en polítiques fiscals i monetàries ultraexpansives, indicadors clars de la fragilitat del procés. Així, malgrat un dèficit públic superior al 10% del PIB, tipus d'interès negatius en termes reals i compra massiva de deute del Tresor per la Fed, a principis de l'any 2011 la seva economia va començar a mostrar senyals d'esgotament.

Aquest procés es va accentuar en el segon trimestre, per l'efecte contractor de l'augment de preus de l'energia i del terratrèmol i posterior tsunami del Japó. Als països emergents, la seva pròpia expansió ha generat l'efecte contrari, perquè s'ha hagut de prendre mesures contractores per reconduir la inflació provocada pel petroli i els aliments. Les elevacions de tipus d'interès i altres mesures de restricció, que van començar el 2010, han seguit el 2011, i han frenat l'avanç d'aquests països. Finalment, a l'àrea de l'euro, i malgrat un fort creixement del PIB en els primers mesos del 2011, la situació del deute públic dels països perifèrics emergia com una amenaça que, si es materialitzés, afectaria negativament el seu creixement i, també, el dels Estats Units, pel seu impacte sobre els balanços del sistema financer.

El que ha passat entre els mesos de juliol i agost ha validat les previsions més pessimistes. Primer va ser la confirmació de la frenada de l'economia dels Estats Units, el desacord entre demòcrates i republicans sobre el límit de deute i l'ajust fiscal i la rebaixa del ràting del seu deute. Aquests aspectes, sumats a la finalització de les compres de bons per la Fed, van afectar negativament la confiança, i per aquest motiu va començar a emergir l'espectre d'una doble recessió, situació molt similar a la de la Gran Bretanya. Després va venir l'accentuació de la crisi del deute sobirà a l'àrea de l'euro, generada inicialment pel perill de fallida de Grècia i després per la incapacitat del Govern italià de Berlusconi, que es va estendre també a Espanya.

I encara que l'acord sobre el nou Fons d'Estabilitat Europeu del dia 21 de juliol va ser un important pas endavant, que no es posi en marxa fins a principis del mes d'octubre ha obligat el BCE a intervenir. A més, la nova crisi del deute va fer anar en orris els tests d'estrès de la banca europea, de forma que la caiguda de la borsa es va acarnissar en el sistema financer per la seva exposició al deute sobirà. Finalment, també en aquest estiu s'ha confirmat l'avanç menys important dels països emergents.

I avui ens trobem en aquesta situació. L'economia de l'àrea de l'euro, i en especial l'alemanya, ha començat una fase de menys creixement, afectada tant pel deteriorament de la confiança com per la menor expansió global. La crisi del deute europeu dista d'estar resolta. Els problemes de creixement dels Estats Units s'acumulen, com ha mostrat el nul avanç de l'ocupació a l'agost, i a la Gran Bretanya la situació és de pràctic estancament.

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

No obstant, el més previsible no és una segona recessió, sinó avanços del PIB a Europa i la resta del món més modestos, cosa que fa abandonar les esperances d'una sortida de la crisi en forma de V, amb el tradicional esquema de forta caiguda i intensa recuperació posterior. Perquè, a diferència d'altres recessions, aquesta és una crisi de deute (als Estats Units, la Gran Bretanya i els països perifèrics de l'euro) que exigeix per a la seva

reabsorció un període dilatat i, amb això, menys avanços de l'activitat general. Mentre aquesta reabsorció no s'hagi efectuat, les turbulències no ens abandonaran.