Angela Merkel davant la disjuntiva

És la primera vegada des de la segona guerra mundial que una recuperació econòmica a Alemanya no beneficia la intenció de vot del canceller. La intuïció porta immediatament a associar debilitat política amb la tragèdia grega i el rebuig de la societat alemanya a avançar en el projecte europeu. Però l'oposició socialdemòcrata de la SPD té un discurs europeista, dóna suport a la creació d'eurobons i des de fa un any guanya totes les eleccions regionals, fins i tot enländerhistòrics de la CDU.

Alemanya també té el seuBeer Party.El lidera la CSU, socis deMerkel de Baviera, i compta amb el suport d'una part de l'elit empresarial i intel·lectual.Jurgen Stark,fins divendres economista cap del Banc Central Europeu, en representava fidelment els ferris valors com un cavaller croat a la institució garant de l'estabilitat de l'euro. Fins la setmana passada,Merkelha estat intentant tranquil·litzar-los per evitar una possible escissió que posés en risc la seva fràgil coalició de govern. Però sense adonar-se'n ha anat perdent el centre polític que és l'únic lloc des d'on es pot aspirar a guanyar eleccions.

Pel camí, la cancellera ha anat deixant una desastrosa gestió de la crisi grega i ha utilitzat els mercats per infligir disciplina als països del sud. Però el dòberman ha mossegat la mà del seu amo iMerkelha perdut el control. En l'última setmana, el fantasma de Lehman Bro-thers ha sobrevolat Europa. Ara seria un país sobirà, de manera que les seves implicacions serien fins i tot pitjors. Després d'haver-se vist tan a prop del precipici, amb els bancs alemanys dessagnant-se a la borsa i les empreses industrials germàniques veient com les seves comandes comencen a caure, la cancellera ha decidit rectificar la seva estratègia suïcida.

Merkelha cridat a l'ordre els seus coreligionaris més durs que somien veure Grècia fora de l'euro i que promouen el temor dels mercats parlant de fallida desordenada i filtrant informes que anticipen els efectes d'aquest esdeveniment. Sembla que la cancellera opta ara per la sensatesa i per resoldre la tragèdia grega de la manera més ordenada possible. ¿Com es fa una reestructuració ordenada?

Sens dubte, és la pregunta del milió de dòlars. La resposta és senzilla d'escriure però necessita voluntat política ja que algú ha d'assumir la pèrdua. Tècnicament la solució és trivial. Imprescindible, Grècia s'ha de mantenir en l'euro. S'ha de complir el full de ruta de la Cimera Europea del 21 de juliol. S'ha d'ampliar el deute en reestructuració i el percentatge de quitança del 20% acordat al 40%-50%. El país hel·lè pagarà el 2012 l'equivalent al 7% del seu PIB en interessos del deute públic, i s'ha d'abaixar a la meitat. A més a més, s'ha de concentrar part dels fons de cohesió i Feder en Grècia l'any que ve per fer-la sortir de la recessió i posar-la a créixer. Finalment, encara que no per això menys important, els nous bons reestructurats hauran de tenir el suport d'un eurobò. Si es fa tot això en sis mesos o un any Grècia tornarà a emetre bons i els inversors els compraran per l'elevada rendibilitat i la garantia de l'eurobò. Convé no oblidar que la cobdícia dels inversors és més gran que la seva memòria.

Això acabaria amb la crisi del deute europeu però no amb el risc de recessió que ha augmentat significativament a Alemanya, a Europa i al món en els dos últims mesos. Perquè això sigui possibleMerkelha d'abandonar la seva gran bandera política: les bondats miraculoses de l'austeritat fiscal. Després de l'augment vertiginós del deute públic des del 2007, el món i els països europeus no estan en condicions de posar en marxa ambiciosos plans d'estímul fiscal. Però és urgent donar un any més de termini per aconseguir l'objectiu del 3% de dèficit públic el 2014.

Notícies relacionades

La banca es dispara a la borsa a l'espera de Merkel i Sarkozy

L'eix francoalemany mira de posar ordre en el laberint grec

Inversió aturada

Les previsions de creixement per al 2012 s'han revisat significativament a la baixa a tot Europa, també als Estats Units, i l'augment esperat dels ingressos públics no es complirà. El cicle d'inversió mundial pràcticament s'ha aturat i la confiança dels consumidors europeus i nord-americans ha caigut amb força aquest estiu. Això anticipa un escenari de debilitat de demanda i si Europa segueix endavant amb els seus plans de retallada de la despesa pública tan importants, les probabilitats de recessió el 2012 són elevades. L'obsessió per l'austeritat va provocar la recaiguda en la recessió el 1937 després de la Gran Depressió i alguna cosa hauríem d'haver après des d'aleshores. El problema és que la cancellera segueix dient als seus ciutadans que creixen al 3% i que creen ocupació, sense advertir-los que vénen revolts. El seu canvi en la resolució de la tragèdia grega és un gran avanç.Merkeles resisteix a acabar amb l'austeritat, però ho haurà de fer molt aviat.