L'eix francoalemany mira de posar ordre en el laberint grec

Alemanya i França han decidit agafar les regnes per redreçar l'actual crisi financera del deute públic europeu abans que les dificultats de Grècia per sanejar la seva economia i els atacs especulatius dels mercats posin en perill la solidesa de l'euro. La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Nicolas Sarkozy, mantindran avui una teleconferència amb el primer ministre grec, Geòrgios Papandreu, per intentar reconduir la crítica situació de les finances hel·lenes cap a una solució duradora. L'anunci d'una iniciativa franco-alemanya va permetre tornar una mica la calma als mercats borsaris.

La convocatòria d'aquesta teleconferència es produeix poc després que el president nord-americà, Barack Obama, expressés la seva preocupació per la persistent crisi del deute de la zona euro a causa del seu «enorme impacte» en l'economia nord-americana i en l'economia mundial. La teleconferència servirà de preparació al màxim nivell de la reunió dels ministres d'Economia i Finances de la zona euro i posteriorment del conjunt de la Unió Europea (UE), que se celebrarà divendres i dissabte a Wroclaw (Polònia) i en què participarà excepcionalment el secretari nord-americà del Tresor, Tim Geithner

Merkel es va esforçar ahir a matisar l'efecte causat per l'article de la vigília del seu ministre d'Economia, Philipp Rösler, que obria la porta a una suspensió de pagaments dins de la zona euro i va assegurar que es farà tot el possible per evitar una fallida abrupta de Grècia.

SUSPENSIÓ DE PAGAMENTS CONTROLADA / «La prioritat absoluta és evitar una suspensió de pagaments incontrolada, perquè això no afectaria tan sols Grècia, sinó que el risc que ens afecti a tots o almenys molts d'altres països és molt elevat», va afirmar Merkel. No obstant, el matís utilitzat per la cancellera al referir-se a una suspensió de pagaments «incontrolada», sembla confirmar que Alemanya s'està preparant per organitzar una suspensió de pagaments «controlada» de Grècia, si la situació financera del país resulta al final insostenible, com havien apuntat Rösler i el ministre de Finances alemany, Wolgang Schäuble.

Els dubtes sobre la capacitat real de Grècia de fer front al seu enorme deute públic i sobre la voluntat d'Atenes d'aplicar els ajustos i les reformes necessaris per poder estroncar el descontrolat dèficit públic estan provocant fortes turbulències en els mercats i nous atacs dels especuladors contra el deute públic d'altres països amb elevat dèficit o deute, com Espanya i Itàlia.

DEUTE ASTRONÒMIC / El deute públic grec arribarà a finals d'any al 157% del producte interior brut (PIB) nacional. Molts economistes consideren que el seu actual nivell ja és massa elevat perquè el Govern sigui capaç de retornar-lo, fins i tot amb l'acord d'allargament dels terminis pactat per la Unió Europea amb el sector privat en la cimera europea del 21 de juliol, principalment quan l'economia està enfonsada en una profunda recessió, amb una contracció del PIB del 7,3%.

Una suspensió de pagaments controlada de Grècia implicaria unes noves negociacions amb la banca i els inversors privats perquè acceptessin una pèrdua molt superior al 21% previst inicialment en els esmentats acords del dia 21 de juliol.

El dèficit públic grec, malgrat les draconianes mesures d'ajust ja adoptades, segueix lluny d'estar controlat i ha pujat en els vuit primers mesos de l'any a 18.101 milions d'euros, 3.288 milions més que en el mateix període del 2010, cosa que incrementa els dubtes dels mercats.

Notícies relacionades

Angela Merkel davant la disjuntiva

La banca es dispara a la borsa a l'espera de Merkel i Sarkozy

MISSIÓ A ATENES / Un equip de tècnics de la Comissió Europea ha començat a analitzar a Atenes si el nou impost sobre la vivenda i les altres mesures anunciades pel Govern són «realistes», «creïbles» i «suficients» per aconseguir corregir la desviació del dèficit públic d'aquest any i del 2012, van indicar fonts comunitàries. Els tècnics també han de supervisar si el Govern grec està aplicant les reformes econòmiques i el pla de privatitzacions a què s'havia compromès, van precisar les citades fonts.

Aquests informes serviran de base per verificar si es donen les condicions perquè la troica formada per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) puguin reprendre la seva missió a Atenes i autoritzar finalment el nou tram de préstecs de 8.000 milions, que Grècia necessita per seguir aixecant el cap en els pròxims mesos. Una altra missió tècnica de la Comissió Europea s'ha desplaçat també a Atenes per ajudar-la en la modernització de la seva administració fiscal i intentar utilitzar els fons europeus pendents que li corresponen per reactivar el creixement econòmic.