La banca es dispara a la borsa a l'espera de Merkel i Sarkozy

Després del dilluns negre amb què es va iniciar la setmana, les borses europees van viure ahir una jornada desconcertant en què l'eufòria va seguir al pànic fins a acabar amb guanys en tots els mercats impulsades, precisament, per la banca, el sector demonitzat en les últimes setmanes i mesos. No va ser tan sols el típic rebot tècnic esperonat pels compradors d'accions a preu de ganga. La pujada d'ahir de les borses va ser la resposta dels mercats al simple anunci que Angela Merkel, Nicolas Sarkozy i Geòrgios Papandreu mantindran avui una reunió telefònica.

Que la crisi del deute públic és

sobretot un problema de falta de direcció política a la zona euro va quedar ahir en evidència quan l'anunci de la cita telefònica entre els mandataris alemany, francès i grec va ser suficient per calmar els mercats. S'espera que d'aquí pugui sortir una solució per «evitar una suspensió de pagaments descontrolada» de Grècia, cosa que per ara sembla la màxima aspiració de Merkel, segons va donar a entendre ahir la mateixa cancellera.

RUMORS I MUNTANYA RUSSA / En una

jornada en què les borses van passar del verd al vermell per tornar de nou al verd, en un gràfic de muntanya russa, l'Ibex 35 va aconseguir un avanç del 2,53%, el més elevat de la zona euro. BBVA, Santander i Caixabank van liderar les pujades amb guanys del 5%, el 4,3% i el 3,6% respectivament.

Més espectacular va ser el viratge a la borsa de París -va tancar amb un guany de l'1,41%- on els bancs, que es van estavellar el dia abans per la seva forta exposició al deute de Grècia, van registrar pujades estel·lars. Société Générale va passar de perdre el 6% al matí a guanyar el 14,96% al tancar la sessió. BNP Paribas va arribar a perdre l'11,75% enmig de rumors sobre la seva incapacitat d'aconseguir liquiditat en dòlars abans d'acabar amb un guany del 7,20% quan aquests comentaris van quedar desmentits.

A Frankfurt, el Deutsche Bank va recuperar el 8,15% de la seva cotització i a Milà, la Banca Popolare di Milano va avançar el 8,35%.

França és el país amb més volum de risc concentrat a Grècia (56.942 milions), seguit d'Alemanya (23.770 milions) i són els que més poden guanyar (o perdre menys) si els dirigents europeus aconsegueixen encarrilar la crisi grega. A Espanya, el risc a Grècia s'estima en 1.148 milions, segons el Banc Internacional de Pagaments.

PRIMA DE RISC / Enmig d'una jornada tan volàtil, el Govern italià va sortir ahir al mercat amb una emissió de deute a cinc anys que va acabar costant-li cara. El Tresor italià va aconseguir col·locar 3.865 milions però va haver d'oferir una rendibilitat del 5,6%, el nivell més alt d'aquests bons des del naixement de l'euro. La prima de risc italiana va arribar a superar el temut límit dels 400 punts (va arribar als 405,6 punts), de manera que el bo a 10 anys va arribar al 5,83% d'interès (davant l'1,78% d'Alemanya) en la vigília de l'aprovació del seu últim pla d'ajust.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

A Espanya, la prima de risc es va mantenir estable, amb un lleuger descens fins als 358 punts bàsics (des dels 361 del dia abans) després d'haver pujat a 373 punts per temor a una suspensió de pagaments a Grècia. El Tresor espanyol té previst emetre demà obligacions per captar entre 3.000 i 4.000 milions d'euros.

L'euro es va revaloritzar lleugerament i va avançar fins als 1,37 dòlars, amb una lleugera millora del 0,32%.