Rubalcaba proposa ara blindar les lleis aprovades per referèndum

si hi ha un mèrit que fins i tot els adversaris d'Alfredo Pérez Rubalcaba li reconeixen és que és un dels polítics espanyols amb més astúcia. Aquesta mateixa sagacitat és la que li va permetre desbloquejar en més d'una ocasió les negociacions per a l'aprovació de l'Estatut al Congrés dels Diputats i ara el porta també a reconèixer que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que va rectificar un text ja ratificat pels catalans va ser un error. Durant la seva intervenció al Fòrum Primera Plan@, que organitza EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, el candidat socialista va advocar per una reforma legislativa que impedeixi que la justícia pugui reescriure la voluntat popular. «El que no pot ser és que un tribunal corregeixi la sobirania d'un poble», va proclamar.

L'exvicepresident no va concretar amb quina fórmula s'articularia aquesta modificació legislativa, encara que fonts socialistes estudien dues opcions: o recuperar el recurs previ d'inconstitucionalitat

-només quan es tracti de dictaminar sobre estatuts- o determinar per llei que l'últim pas de la tramitació d'una Carta autonòmica, contra el qual no es podrà anteposar cap recurs, serà el del referèndum. Arran de la polèmica per la sentència del TC sobre l'Estatut, el Congrés dels Diputats va arribar a debatre, el juny del 2011, la primera opció, però socialistes i populars la van desestimar per entendre que era un mecanisme que podia acabar bloquejant lleis només per interessos polítics. Tant CiU com Esquerra i Iniciativa es van felicitar per l'anunci de Rubalcaba, això sí, amb una certa sorna, al considerar tots que arriba tard.

Rubalcaba és conscient que la indignació que a Catalunya va provocar ja fa 15 mesos la decisió dels magistrats del TC (i que es va plasmar en la famosa manifestació del 10 de juliol) s'ha traduït en unes perspectives com a mínim poc favorables de cara al 20-N en un territori que cada vegada empunya amb menys força la rosa socialista. Una altra cosa és que, com va subratllar amb vehemència el candidat del PSOE, l'origen de la sentència s'ha de buscar entre altres, en el recurs que el PP va presentar contra l'Estatut.

MEMÒRIA I HIPOCRESIA / Per això Rubalcaba se'n fa creus quan li sent dir al seu màxim adversari, Mariano Rajoy, que està disposat a estudiar la proposta de pacte fiscal que CiU pretén plantejar al pròxim inquilí del palau de la Moncloa. «Em preocupa que Rajoy piqui l'ullet a coses que sap que no farà mai», va remarcar. I per si, com es pot interpretar per les enquestes, hi ha catalans que ja se n'han oblidat, o bé han perdonat el PP, va recordar que els populars eren els que «recollien firmes per les places d'Espanya» en contra de l'Estatut: «El seu doble discurs és intolerable i ara Rajoy no pot venir aquí i dir que no ha trencat cap plat».

El Rubalcabaprofessore, que va glossar les causes pròpies (bombolla immobiliària) i alienes (Grècia) de la crisi i va advertir que Espanya no sortirà d'aquesta crisi si abans Europa no apaga l'incendi hel·lènic, va esbossar algunes de les mesures econòmiques que inclourà en el seu programa electoral i, de passada, va intentar tancar la controvèrsia creada pels mateixos socialistes arran de la recuperació de l'impost de patrimoni.

SALGADO I LES AUTONOMIES / Com qui no vol la cosa, va corregir la ministra d'Economia, Elena Salgado, i va dir que, sigui amb una fórmula jurídica o una altra, els governs autonòmics no cobraran dues vegades per aquest concepte. «La forma la decidiran els tècnics», va afirmar, a fi de centrar el debat en el contingut, i no en la forma. O sigui, a barallar-se amb el PP, i no amb els de casa.

Així, Rubalcaba va aprofitar per respondre a Rajoy, que a la mateixa hora, a la cadena SER, el va acusar de mentir per haver promès que els socialistes destinaran la recaptació procedent de la recuperació d'aquest tribut a crear ocupació. «Però ¿per què no vol, Rajoy? Em sembla una mica fort dir que les comunitats no es gastaran aquests diners en ocupació» I de passada, va incloure un missatge de suport als mestres indignats, sobretot als que protesten contra la presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre: «1.000 milions serveixen per contractar 25.000 professors, en comptes de fer-los fora, com pretén fer el Partit Popular a les seves autonomies».

A més, l'aspirant socialista va tornar a esgrimir la necessitat d'invertir en educació com una fórmula per garantir una sortida en condicions de la crisi, i en productivitat, i això inclou un compromís explícit a favor del corredor ferroviari mediterrani, «des d'Algesires». Una altra cosa és que, en les diferents administracions, hi hagi marge per a més austeritat, i per això, va anunciar que, en cas de guanyar, proposarà un pla d'estalvi a nivell estatal, però que acabarà afectant també les diputacions per evitar duplicitats en la prestació de serveis.

Notícies relacionades

Rubalcaba, al front de l'Ebre

Un candidat davant de l'adversitat

UNA DECLARACIÓ DE GUERRA / En el degoteig de gestos a indignats i desencantats del flanc esquerre, el candidat va proclamar la seva intenció de «declarar la guerra al frau fiscal», amb la creació d'un nou organisme destinat a perseguir-lo. Es tractaria d'unificar les bases de dades d'Hisenda, la Seguretat Social i els diferents cossos policials per acabar amb aquest tipus d'il·legalitat.

En efecte, les xifres demostren que no es tracta de simple picaresca. El 2010, la inspecció fiscal «va aixecar» (expressió utilitzada pel mateix candidat) 10.000 milions procedents del frau i, segons els càlculs que va exposar Rubalcaba, aquest any ja ronda els 6.000 milions.