Un candidat davant de l'adversitat

La primera victòria electoral deMargaret Thatcher (1979) no va ser gens espaterrant. En realitat, amb el seu lideratge, el Partit Conservador britànic no va guanyar gaires vots. Més que guanyar les eleccions, les va perdre el laborisme, on molts dels seus votants es van abstenir o es van passar als liberals.Thatcherno entusiasmava, però el Govern sortint, presidit pel laboristaJames Callaghan,havia perdut el suport de la seva base social, amb un programa de reestructuracions i retallades socials i salarials que el va enfrontar als sindicats.

¿Els sona? Llevat de la resistència sindical, que va ser infinitament més gran a la Gran Bretanya d'aquell moment que a l'Espanya d'avui, l'experiència britànica dibuixa el que possiblement acabarà passant en les eleccions del 20 de novembre. Rajoy no entusiasma, el PP possiblement conservarà el seu sostre electoral, però l'electorat socialista amenaça de quedar-se a casa i el PSOE pot passar més d'una dècada a l'oposició. La Dama de Ferro va governar fins al 1990, fins que els seus la van fer fora.

El candidat socialista,Alfredo Pérez Rubalcaba, s'esforça perquè l'anunciada caiguda electoral no sigui un daltabaix. Hi ha qui, comAlfonso Guerra,argumenta que encara hi pot haver sorpreses, com al 1993, peròGuerraha dirigit moltes campanyes electorals i sap que l'únic que no es pot fer és acceptar la derrota abans d'hora.

Notícies relacionades

Rubalcaba proposa ara blindar les lleis aprovades per referèndum

Rubalcaba, al front de l'Ebre

Rubalcaba intenta marcar distàncies amb la pesada llosa dels últims anys deZapatero, però sense passar-se, no fos cas que sembli deslleial amb el Govern del qual ha format part. Una dosi de política fiscal d'esquerres: recuperació de l'impost de patrimoni, harmonització fiscal amb Europa i persecució efectiva del frau. Una altra dosi de keynesianisme: inversió pública per crear ocupació; no exagerar en la disminució del dèficit, no sigui que ens passem de frenada. Uns grams d'optimisme per aixecar l'ànim: sortirem de la crisi i ho farem amb una economia més sana. Una ració d'austeritat: eliminar o almenys jivaritzar les diputacions. Una actitud acrítica (i per això poc seriosa) davant del catalanisme polític per cuidar el graner català. I moltes cullerades de realisme: seguir a Europa ens obliga a passar per l'adreçador de l'eix francoalemany, s'ha de fomentar la indústria competitiva i exportadora, etcètera.

La veritat és que el brillantRu-balcaba du la iniciativa, i el PP es veu arrossegat a combatre les seves propostes i a arraconar la seva credibilitat sense oferir res a canvi, no fos cas que la gent acabi sabent de què va i s'espanti. Perquè convé no oblidar que el que li va caure a sobre a la Gran Bretanya ambThatcher va deixar en res les retallades socials que havia aplicatCallaghan.