Desconcert europeu

Després d'un any i mig de crisi grega, tot el món està pendent d'Europa pel temor que la seva incapacitat manifesta per gestionar-la acabi desencadenant una nova crisi sistèmica similar a la de Lehman Brothers. La pressió dels Estats Units no ha agradat gens a Europa, però la realitat és que el telèfon vermell de Washington és l'únic que fa entrar en raó Angela Merkel.

Recordem que, després de quatre mesos negant qualsevol pla d'ajuda, va accedir a aprovar el de Grècia el maig del 2010 després d'una trucada personal d'Obama a la cancellera amb la borsa de Nova York a punt del col·lapse aquella nit. Fa dues setmanes, quan es va filtrar que els alemanys havien perdut el cap i tenien intenció de tallar el finançament a Grècia, la intervenció de Timothy Geithner també va ser fonamental per pressionar els líders europeus i evitar el que hauria estat un gran error històric.

No obstant, els europeus hem evitat el risc de crisi sistèmica i sembla que Merkel està convençuda de reestructurar el deute grec dins de l'euro i amb el suport financer dels socis, però continuem sense tenir un pla clar de com actuar i això es tradueix en incertesa i elevades primes de risc als mercats. Sun Tzu deia que «l'estratègia sense tàctica era el camí més lent per a la victòria, però la tàctica sense estratègia era el camí més segur per a la derrota». L'estratègia per resoldre la crisi grega es va pactar el juliol passat en una cimera extraordinària. El full de ruta era correcte, però insuficient, ja que, després de la reestructuració pactada amb bancs i asseguradores, el deute grec no retornava a la via de l'estabilitat. L'acord era sobre un terç del deute públic, i la quitació del 21%, de manera que només aconseguia reduir el 7% el total del deute.

Notícies relacionades

Josef Ajram: «És cert que la banca d'inversió domina els polítics»

La debilitat de Merkel limita la capacitat europea contra la crisi

A Grècia la situació social és insostenible i ja es parla d'ampliar la reestructuració al 100% del deute i la quitació al 50%. Sembla una exageració, però els preus dels bons ja descompten escenaris pitjors de manera que, si es fa bé, assessorats per experts en aquest tipus de negociacions, en pocs mesos els grecs podrien estar novament emetent bons al mercat. Aquests nous bons haurien de portar el suport dels socis i aquí és on entren en joc els eurobons. Però Merkel, en lloc de la cancellera, sembla la líder de l'oposició. Diu que té un pla, però no l'ensenya. Les males llengües diuen que no hi ha cap pla i que n'improvisa un cada dia, i només sap dir que no a totes les propostes que es fan.

Per evitar Merkel, el president de la Comissió va afirmar ahir que ben aviat presentaran una proposta d'eurobons i els va anomenar «bons de l'estabilitat». Per acontentar-la, surt amb la tan comentada taxa Tobin, que és com si a un malalt terminal li proposessin fer-li la manicura. El temps dels plans ja ha passat, ara s'ha de resoldre la crisi grega i acabar amb el contagi. Quan sentis Merkel dir que no, fixa't en el seu cap i estarà assentint. En poques setmanes s'empassarà el paquet complet: quitació, eurobons, monetització de deute, etcètera.