Josef Ajram: «És cert que la banca d'inversió domina els polítics»

Alessio Rastani, un suposat broker londinenc que va fer declaracions incendiàries a la BBC va ocupar ahir molts mitjans de comunicació de tot el món. El fet que expliqués amb tota naturalitat que el seu objectiu era únicament guanyar diners i que la recessió és abans que res un bon negoci, amb independència de les seves conseqüències, van deixar obert el dubte de si era un impostor o un operador borsari amb un rampell de sinceritat. Ajuda a aclarir-ho algú que, quan es va donar a conèixer fa alguns anys, ja va causar sorpresa per la singularitat de la seva manera d'operar en el dia a dia de la borsa i per les seves aficions esportives.

-¿Rastani és un impostor?

-Ara mateix aquest no és el problema. Pot ser algú que se'ls hagi escapat de la mà i ara hi posi fre dient que només fa operacions per afició, o potser és un actor. No és la qüestió de fons.

-Però cal identificar-lo.

-És un trader, no un broker. És algú que opera en el dia a dia pel seu compte: l'únic que sap fer és comprar barat i vendre car i viceversa. No el preocupa ni l'economia ni com està una empresa. Un broker és una agència que opera amb capitals de tercers.

-La confusió és important.

-No sé qui té menys ètica, si Rastani en algunes coses del que diu o la BBC a l'escollir-lo. Els mitjans han de reflexionar sobre si s'ha de crear por constantment.

-Discrepi de Rastani.

-Ha tingut els seus quatre minuts, però tampoc s'enriquirà. S'equivoca exagerant i assegurant que la gent perdrà els seus estalvis.

-Coincideixi-hi.

-Els bancs d'inversió, com Goldman Sachs, governen els polítics. Això és cert. I més des que el 1992, un d'aquests bancs, J.P. Morgan, va crear els CDS, credt default swap, assegurances de risc d'impagament.

-Expliqui-ho.

-El CDS és un indicador en què es reflecteix la por que pot provocar un país o una empresa. Ara se'n diu risc-país. Els CDS els va crear una empresa privada, no els polítics i mitjançant aquests es crea por per fer reaccionar els governs.

-¿I què s'hauria de fer?

-Semblarà que tiro pedres sobre la meva teulada, però tinc la meva ètica. S'ha d'anar al virus: no es pot permetre que ara mateix, entre quatre companyies espanyoles, tinguin 2.600 milions d'accions venudes sense haver-les comprat. Prohibir posicions baixistes no serveix de res. Se'ls ha d'obligar a recomprar aquestes accions fins que es recuperi el valor real de les empreses, que en aquests moments no es veu reflectit a la borsa. Es necessira un polític valent que digui que vendre coses que no es tenen no té sentit.

- Encara que a vostè el perjudiqui.

-Jo opero en el dia a dia, estic entre els 12 més importants d'Espanya. A la borsa no se sap què passarà. Cada matí començo amb una estratègia nova.

Notícies relacionades

Desconcert europeu

La debilitat de Merkel limita la capacitat europea contra la crisi

-Avui [per ahir] no deu haver tingut temps, amb tanta entrevista.

-Hi he dedicat el parell d'hores habitual. He operat amb Metrovacesa, Quabit Inmobiliaria i Mediaset (Telecinco). He guanyat una mica.