LA CRISI DE L'EURO
Claus per seguir la cimera
El segon rescat de Grècia, en el punt de mira
Grècia, un país que amb prou feines representa el 2% del PIB europeu, ha situat Europa al caire de la crisi més greu des de la creació de l¿euro. El país hel·lè, que acumula un deute que supera el 200% de la seva economia, ja va obtenir un primer pla de rescat el 2010 i un segon que es discuteix ara. El país no creix ni aconsegueix fer quadrar els seus números, de manera que ja existeix consens sobre la necessitat de realitzar una quitació del deute del 60%. Els bancs amb un volum més elevat de deute grec són, a part dels del mateix país, de França (53.000 milions) i Alemanya (36.800 milions). El fet que una part del deute sobirà d¿un país de la zona euro no es retornarà és la causa de les turbulències financeres. Els dubtes s¿han escampat a Espanya i Itàlia. Fins ara, el deute sobirà era l¿actiu més segur del mercat. La cimera ahir havia de servir per resoldre el segon rescat grec. Però novament s¿ha posposat la solució. Aquesta vegada fins a la cimera de dimecres.
Una recapitalització suau: 100.000 milions
Els bancs europeus han comprat quantitats importants de deute sobirà (bons) de països de la zona euro. Per culpa de la crisi grega, els mercats de deute d¿Irlanda, Grècia, Portugal, Espanya i Itàlia han trontollat en l¿últim any. Actualment, l¿únic mercat de deute que els inversors consideren segur és l¿alemany. Per això cada vegada demanen més interessos als països per comprar els seus bons. Brussel·les vol que els bancs guardin més diners a la caixa. Per poder estar preparats davant eventuals problemes amb el deute sobirà i per si tenen actius tòxics en el seu balanç. A més, existeix un problema de liquiditat. Ningú es fia de ningú i els diners no flueixen. Per ara, s¿ha pactat que el capital que han de guardar a la caixa els bancs sigui del 9%, cosa que obligarà a una recapitalització de 100.000 milions. Això obligarà Espanya que Santander, BBVA, Bankia, CaixaBank i Popular hagin d¿ampliar capital. ¿Qui prestarà diners en aquestes circumstàncies?
Com obtenir recursos per frenar l¿especulació
El fons europeu de rescat està dotat de 440.000 milions d¿euros. Aquesta xifra sembla molt elevada sobre el paper, però ha resultat insuficient a l¿hora de frenar el contagi de la crisi grega. Grècia, Portugal i Irlanda són els tres països de la zona euro que han recorregut a l¿ajuda financera de la Unió Europea. No obstant, els dubtes que han envaït els inversors s¿han estès a economies com l¿espanyola o la italiana. El fons no té facultats per poder comprar deute d¿aquests dos països i frenar l¿especulació. Ara mateix, únicament el deute alemany està considerat segur. El BCE de manera excepcional està actuant en els mercats i quan els especuladors ataquen el deute espanyol o italià, el BCE respon comprant títols. Però és necessari crear un mecanisme estable que permeti intervenir en els mercats. Alemanya es va imposar ahir sobre França a última hora. El fons no tindrà fons il·limitats ni fitxa bancària tal com volia Sarkozy. Falta veure la lletra menuda.
