Merkel imposa la seva tesi sobre el fons de rescat europeu

 Els líders de l'eurozona es van orientar ahir a la nit a utilitzar el Fons Europeu d'Estabilitat Financera per avalar parcialment el deute públic de països sotmesos a assetjament especulatiu, com Espanya i Itàlia, com a nova eina per posar fi a la crisi del deute públic europeu, que amenaça de desestabilitzar l'economia mundial. Això permetria multiplicar la capacitat d'intervenció del fons de rescat dels seus 440.000 milions d'euros actuals fins a com a mínim un bilió i poder combatre amb mitjans reforçats els atacs especulatius contra el deute europeu. 

La discussió sobre el reforçament del fons de rescat per convertir-lo en un efectiu tallafoc que posi fi al contagi de la crisi grega a la resta de països continuarà dimecres que ve en una nova cimera extraordinària de l'eurozona davant la complexitat del tema i els detalls tècnics que encara han de perfilar els ministres d'Economia i Finances. 

La discussió durant la cimera va descartar la proposta inicial francesa de dotar el fons de rescat amb una llicència bancària per poder recórrer al finançament pràcticament il·limitat que podria oferir el Banc Central Europeu (BCE). 

Sarkozy cedeix

La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el Banc Central Europeu es van oposar de manera rotunda a aquesta possibilitat, perquè segons la seva opinió constituiria una violació del Tractat de la Unió Europea (UE), que prohibeix al BCE finançar el deute públic dels estats membres. El president francès, Nicolas Sarkozy, tot i comptar amb el suport d'Espanya i de la majoria dels països de l'eurozona, es va veure obligat a cedir davant del bloc format per Alemanya, Holanda, Finlàndia i el Banc Central Europeu. 

Els líders van començar també a estudiar la possibilitat de complementar la capacitat d'intervenció del fons de rescat mitjançant la creació d'una espècie d'agència addicional per intervenir en el mercat de deute i que podria estar finançada col·lectivament per institucions monetàries, com el Fons Monetari Internacional (FMI) i fins i tot el Banc Central Europeu, i que podria estar oberta a la participació de fons privats i públics. 

La possibilitat que en aquesta estructura especial poguessin acabar aportant-hi fons països com la Xina, Rússia o els països petrolers preocupa alguns líders europeus pel temor que l'eurozona acabés perdent sobirania i control sobre la moneda única europea. 

Els líders de l'eurozona van continuar també discutint sobre el menyscapte de diner que han d'exigir a la banca i als inversors privats en la seva cartera de deute públic grec per alleugerir la càrrega financera que aixafa el país i possibilitar que pugui remuntar la crisi. 

 

Deute públic grec

Deute públic grecMerkel va defensar que el menyscapte de diner sigui el 60% de la inversió, seguint les recomanacions de l'informe dels experts de la UE-FMI que va considerar que aquesta era la xifra mínima per aconseguir reduir el deute grec al 110% del producte interior brut (PIB) l'any 2020. Actualment, el deute grec supera els 350.000 milions d'euros i equivaldrà al 162% del PIB a finals d'any. Altres països, com França, van considerar que un menyscapte del 60% era excessiu, per l'impacte en els comptes dels bancs nacionals. La banca va acceptar al juliol una pèrdua del 21% en la seva inversió grega, però ha resultat insuficient. 

L'adopció d'un pla definitiu de rescat de Grècia també ha quedat pendent per a la cimera de dimecres, juntament amb la formalització del compromís aconseguit la vigília per recapitalitzar en uns 100.000 milions els grans bancs europeus. 

Notícies relacionades

Sarkozy afirma que Espanya s'ha allunyat de la zona de risc gràcies a Zapatero i Rajoy

Cameron xoca amb Sarkozy

Com a complement del reforçament de la capacitat d'intervenció del fons de rescat, «diversos països de l'eurozona hauran de convèncer els seus altres socis d'aquí a dimecres que estan aplicant les mesures promeses de forma completa», va anunciar el president de la Unió Europea, Herman Van Rompuy, un cop acabada la reunió. Itàlia és un d'aquests països, segons va precisar Rompuy. El primer ministre italià, Silvio Berlusconi, va anunciar al marxar que avui proposarà una reforma del sistema de pensions. Malgrat que tots els temes han quedat oberts després de la marató negociadora iniciada divendres amb l'Eurogrup, els líders es van mostrar convençuts que arribaran a un acord global en la cimera del 26 d'octubre.