La banca espanyola ha de captar 26.000 milions

Els líders de la zona euro ultimaven a les tres de la matinada tocades, en una cimera extraordinària a Brussel·les, un pla global per resoldre la crisi del deute públic de la zona euro a través del reforçament del fons de rescat perquè disposi d'una capacitat d'actuació superior al bilió d'euros, la reducció del 50% del deute grec en mans de la banca i la recapitalització dels grans bancs europeus per absorbir les pèrdues d'aquest menyscapte per la quitació del deute hel·lè. El pla s'ha adaptat a les exigències imposades per la cancellera alemanya, Angela Merkel, que va arribar a la reunió amb un mandat precís del Bundestag per preservar la independència del Banc Central Europeu (BCE) i evitar que Alemanya hagi d'aportar més al Fons Europeu d'Estabilitat Financera.

El pla per a recapitalitzar els grans bancs europeus abans del 30 de juny del 2012 i exigir-los un mínim de recursos propis (capital social i reserves) del 9% va ser aprovat en una primera cimera pels 27 caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea (UE). La mesura exigirà a les cinc grans entitats espanyoles (Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia i Popular) una recapitalització de 26.161 milions, la segona més elevada després de Grècia (30.000 milions), segons l'Autoritat Bancària Europea (EBA).

La xifra final espanyola serà probablement inferior en uns 9.000 milions al comptablitzar-se els bons convertibles en accions amb venciment abans de finals d'octubre del 2012, que la mateixa EBA va indicar que està disposada a acceptar com a capital. Això beneficiarà el Santander i una mica menys el Popular, segons fonts financeres.

L'EBA ha utilitzat per als seus càlculs no només el deute públic en mans de la banca espanyola, sinó també els préstecs de les entitats a les administracions públiques pel risc de morositat. Aquests dos conceptes generen una obligació de recapitalització de 6.290 milions del total espanyol. El Govern va atribuir l'elevada xifra al fet que dos dels quatre principals bancs de l'eurozona són espanyols.

SENSE DIVIDENDS I PRIMES / Els bancs que no arribin a aquesta ràtio mínima de capital tindran restringit el repartiment de dividends entre els accionistes i la distribució de bonificacions entre els directius fins que no es recapitalitzin.

El pla implicarà a nivell global de la UE una recapitalització de 106.447 milions, segons les estimacions de l'EBA. La xifra és la meitat de la que havia considerat necessària inicialment el Fons Monetari Internacional (FMI) aquest estiu. Aquesta decisió va ser adoptada pels líders dels Vint-i-set i no només l'eurozona, perquè afecta tota la UE.

L'acord per valorar el deute públic en la cartera de la banca «a preus de mercat» va suposar una important victòria del Govern espanyol, que també va reclamar que s'acceptessin els bons convertibles com a capital. El compromís ha evitat que la imatge del deute públic espanyol es veiés danyada pels plans inicials de l'EBA, que pretenia aplicar-li una depreciació artificial de com a mínim el 5%, quan el valor del mercat equival a una depreciació inferior al 3% del seu valor nominal. Els plans de l'EBA haurien posat en dubte la solvència de l'Estat espanyol, haurien enfonsat la cotització del deute i haurien encarit els tipus d'interès exigits en les emissions.

Els líders de l'eurozona negociaven de matinada amb la banca internacional perquè assumís un menyscapte del 50% del deute grec en el seu poder. Merkel i el president francès, Nicolas Sarkozy, intentaven obtenir que la quitació acceptada per la banca fos «una mica superior» al 50% del total, però el sector argumentava que se'ls volia imposar un sacrifici excessiu.

NEGOCIACIÓ DIRECTA / Després de mitjanit, Merkel i Sarkozy, juntament amb la directora de l'FMI, Christine Lagarde, van començar a intervenir directament en les negociacions que fins llavors s'estaven desenvolupant en paral·lel a la cimera entre els delegats de l'eurozona amb la cúpula de la banca mundial per vèncer la resistència del sector financer.

Notícies relacionades

Sense creixement, el deute no es pot pagar

La gran solució a curt termini no existeix

La UE i l'FMI coincideixen que l'actual nivell de deute públic hel·lè és insostenible i que sense aquesta reducció substancial el país mai aconseguirà sortir del forat, ni sanejar els seus comptes públics per més plans d'ajustos que apliqui.

Els líders de la zona euro també perfilaven els detalls del reforçament del Fons Europeu d'Estabilitat Financera perquè tingui suficient capacitat d'intervenció per fer front a qualsevol situació i acabar amb el setge del deute públic d'Espanya i Itàlia. Les mesures impliquen augmentar la capacitat d'intervenció del fons dels 440.000 milions a més d'un bilió d'euros.