Sense creixement, el deute no es pot pagar

Alemanya és tant solució com obstacle per a la sortida de la crisi europea. És solució, perquè sols amb el seu lideratge i generositat és possible trobar la sortida als problemes de la UE. I és obstacle perquè la teràpia que imposa en lloc de solucionar aquests problemes els empitjora. Amb el risc, bastant probable, que al final la crisi del deute es transformi en la crisi de l'euro i de la mateixa UE.

Europa té tres grans problemes sense la solució dels quals no serà possible la sortida. El primer és dissenyar un programa realista de recuperació econòmica de Grècia. El segon és crear un tallafoc que eviti que la crisi del deute arrossegui Itàlia i Espanya. I el tercer és recapitalitzar els bancs europeus afectats per la caiguda de valor del deute sobirà.

La solució a aquests tres problemes exigeix l'esforç financer de tots, però especialment d'Alemanya, l'economia més forta. Alemanya s'hi resisteix. Però si no ajuda els febles, s'estarà perjudicant a si mateixa.

La clau grega

La clau és Grècia. Sense una reducció que vagi més enllà del 50 % del valor nominal del deute grec, Grècia no podrà créixer. I si no creix, no podrà pagar. I si no pot pagar, tard o d'hora declararà la fallida. I si entra en fallida, els altres dos problemes seran irresolubles. Per tant, la clau està en el creixement dels països endeutats. No obstant, la teràpia defensada per Alemanya des que va explotar la crisi grega, ja fa dos anys i mig, ha estat la retallada brusca de la despesa pública. És a dir, l'austeritat. Aquesta teràpia és vàlida quan s'aplica individualment a una família, a una empresa o a un Govern. Però quan es practica simultàniament a tots a la vegada porta l'economia a la recessió i la desocupació massiva.

Si hi hagués cap dubte, mirin què està passant amb l'economia britànica. Des que el conservadorCameronva arribar al Govern, va posar en marxa una política dràstica de retallada de la despesa. L'austeritat va ser una elecció ideològica, no una política basada en necessitats reals. La situació financera de l'economia no ho exigia. Setze mesos més tard, l'economia britànica ha tornat a la recessió i la desocupació està per sobre del 8 % (la més alta en 15 anys) i pujant. L'experiment anglès és concloent: l'austeritat generalitzada impedeix el creixement.

Alemanya va practicar l'austeritat després de la reunificació, i li va anar molt bé. Però perquè els altres països europeus gastaven i compraven a Alemanya gairebé el 70% de les seves exportacions. Ara que els altres hem de practicar l'austeritat, Alemanya ha d'estimular la seva economia. Si no, malament per a tots. Especialment, per a Alemanya.

Notícies relacionades

La gran solució a curt termini no existeix

Méndez veu com una «anomalia» que Alemanya sigui qui mani

Això és el queAngela Merkel ha d'explicar als seus ciutadans. Una Europa dominada pel cercle viciós de l'austeritat i la recessió és el pitjor escenari per a ells, perquè farà que la resta d'europeus comprin menys productes alemanys. Confio que aquest egoisme conseqüent farà que Alemanya canviï d'actitud, deixi de ser l'obstacle i es converteixi en la solució.

*CATEDRÀTIC DE POLÍTICA ECONÒMICA (UB)