Bancs més segurs, però amb menys crèdit

La Unió Europea (UE) tem que la recapitalització imposada als grans bancs dels Vint-i-set per valor de 106.447 milions d'euros condueixi a una nova restricció del crèdit a l'activitat econòmica, en una conjuntura d'atonia que fa témer una nova recessió. Per això, els líders de la Unió van encarregar als supervisors bancaris nacionals que s'assegurin que la recapitalització no condueixi a un fre dels préstecs i que «es mantingui el flux de crèdit a l'economia real», segons subratllen les conclusions de la cimera europea reunida a Brussel·les. L'aprovació del pla de recapitalització i els acords per retallar el deute públic grec i reforçar el fons de rescat van ser acollits amb eufòria pels mercats borsaris amb pujades del voltant del 5% en la majoria de borses.

El sector financer va admetre que el temor a una restricció creditícia està justificat. La Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi (CECA) va assenyalar en un comunicat que «la imposició de més exigències de capital s'acabarà traduint en una restricció del flux del crèdit, especialment per a les famílies i per a les petites i mitjanes empreses, i pot endarrerir la recuperació de l'economia espanyola».

ESTIMACIÓ PRECIPITADA / El pla de recapitalització ha estat adoptat per dissipar els dubtes sobre la solidesa de la banca i amb la intenció d'esmorteir l'impacte de la quitació del 50% del deute públic grec. Però de moment sembla tenir l'efecte contrari de perjudicar la imatge dels bancs afectats, perquè l'Autoritat Bancària Europea (EBA, segons les sigles en anglès) ha publicat una estimació provisional de necessitats de capitalització que serà revisada a la baixa al novembre amb unes xifres més ajustades, segons va reconèixer ahir la mateixa institució.

Diversos experts europeus han assenyalat, a més, que el risc per a la solidesa dels bancs no és la seva cartera de deute públic, sinó els centenars de milers de milions d'euros de productes financers opacs i de dubtós valor heretats del període de disbauxa anterior a la crisi i que segueixen ocults sota els seus balanços o amagats en firmes subsidiàries.

UN TOTAL DE 70 BANCS / El pla de recapitalització dóna de termini fins al 30 de juny del 2012 als 70 principals bancs europeus per tenir uns recursos propis (capital social i reserves) mínims del 9% dels actius totals, tenint en compte les possibles pèrdues per la valoració del deute públic «a preus de mercat». L'EBA va reconèixer que també ha obligat a comptabilitzar les possibles pèrdues per la morositat en els préstecs a les administracions públiques, imposició que ha acabat de perjudicar les cinc grans entitats espanyoles: Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia i Banco Popular.

Les primeres estimacions de l'EBA xifren la necessitat global de recapitalització dels cinc grans bancs espanyols en 26.161 milions. Però el supervisor europeu va reconèixer que la xifra real final serà molt inferior, perquè acceptarà com a capital els bons convertibles que es transformin en accions abans de finalitzar el mes d'octubre del 2012.

La institució europea no va ser capaç d'explicar per què no havia deduït els 9.000 milions de bons convertibles en poder de la banca espanyola que reuneixen aquests requisits i per què havia preferit donar una imatge pública dels bancs espanyols pitjor del que és en realitat. L'EBA tampoc va ser capaç d'explicar per què la banca espanyola, que té una exposició mínima al deute grec, requereix una recapitalització tres vegades superior a la banca francesa, que reuneix la concentració més gran de deute grec d'Europa. L'EBA, així mateix, tampoc va saber justificar per què no admetia com a capital les provisions dinàmiques o genèriques, malgrat que sí que ho admeten els acords internacionals de Basilea-III.

Els líders van acordar que les entitats tindran restringit el repartiment de dividends entre els accionistes i de bonificacions entre els directius mentre no arribin a aquest capital mínim del 9%. La Comissió Europea va indicar que la responsabilitat d'aplicar aquesta restricció recaurà sobre els supervisors bancaris nacionals, com és el cas del Banc d'Espanya.

La UE vol que aquesta recapitalització es porti a terme a través de fons privats. La Comissió Europea va destacar que els bancs ni tan sols necessiten recórrer a una ampliació de capital, perquè poden recapitalitzar-se reduint el volum de beneficis que reparteixen com a dividends o bonificacions i transferint aquests imports a reserves o reestructurant l'entitat. Només en el cas que una entitat no trobés fons privats per recapitalitzar-se podria rebre una injecció de fons públics, segons els acords de la cimera. El recurs al fons europeu de rescat queda reservat per a casos extrems. El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va compartir aquest criteri i va assenyalar al concloure la cimera que les entitats espanyoles «no necessiten fons públics per recapitalitzar-se».

Els líders de la UE també van discutir durant la cimera la possibilitat de reactivar un sistema coordinat de garanties públiques per facilitar el finançament del sector bancari a mitjà termini davant les actuals dificultats que troben les entitats per obtenir fons del mercat interbancari. Però van ajornar l'adopció de qualsevol mesura fins a disposar d'un informe de la Comissió Europea i dels ministres d'Economia sobre les opcions possibles.

FONS DE RESCAT/ A més de la recapitalització, els líders europeus es van centrar a aconseguir que la banca acceptés una quitació del 50% del deute grec en el seu poder i a reforçar el Fons Europeu d'Estabilitat Financera perquè disposi d'una capacitat d'intervenció d'un bilió d'euros.

Notícies relacionades

Dany col·lateral

La banca se sent maltractada per la UE i oblidada pel Govern

Els detalls finals sobre les diferents modalitats per aconseguir aquest objectiu de reforçar el fons de rescat seran adoptats pels ministres d'Economia de l'Eurogrup les pròximes setmanes, però es van establir les bases perquè el fons s'utilitzi per avalar parcialment les emissions de deute públic dels països assetjats pels especuladors, com ara Espanya i Itàlia. Els líders també van obrir la porta a la possibilitat de crear fons especials annexos per intervenir en la compra de deute públic de la zona euro, que estarien oberts a inversors públics i privats de la Unió i també de fora.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, que va dominar les 10 hores de debats de la cimera, vol aprofitar aquests canvis en el fons de rescat perquè ja no sigui necessari que el Banc Central Europeu (BCE) hagi d'intervenir en el mercat de deute públic per frenar l'especulació, perquè considera que perjudica la seva independència.