Dany col·lateral

1 ¿Està pitjor la banca espanyola que la de la resta d¿Europa?

Tot i que la gran banca espanyola hagi resultat ser la segona que haurà de recapitalitzar-se més després de la grega, això no significa que la seva situació sigui pitjor que la de la resta. Les condicions del procés de recapitalització no suposen una anàlisi de l'estat general de la banca, sinó només de dos aspectes: l'exposició al deute públic dels països de l'euro i els crèdits que han concedit al sector públic. Es dóna la paradoxa que altres assumptes més preocupants -com els actius tòxics que no estan comptabilitzats en els balanços de les entitats, en què els bancs espanyoles a penes han entrat i que són els que van obligar fa uns dies a nacionalitzar i trossejar el franco-belga Dexia- no han estat contemplats. Si ho haguessin estat, el sector de molts països com Alemanya, França o el Regne Unit n'hauria sortit més malparat, perquè compta amb activitat de banca d'inversió.

2 ¿El procés reflecteix la situació dels bancs espanyols?

No, perquè no ha estat tinguda en compte la seva exposició al sector immobiliari, que és el verdader càncer de la banca espanyola, el problema que concentra tots els seus esforços i recursos i que manté estrangulat el crèdit. Si s'hagués tingut en compte aquest aspecte en el procés, les entitats espanyoles n'haurien sortit més malparades. Sobretot, si s'hagués inclòs tot el sector (sobretot les caixes), i no únicament els cinc grans. La recapitalització no serveix per determinar ni solucionar els problemes reals de la banca, perquè ha estat dissenyada solament per tranquil·litzar els mercats per la pèrdua de valor del deute dels països perifèrics, que els bancs francesos i alemanys tenen en gran quantitat. De fet, dificultarà que els bancs segueixin sanejant el seu balanç immobiliari, perquè hauran de destinar més recursos a reforçar el seu capital.

3 ¿Per què Espanya ha resultat tan malparada?

La banca espanyola té poc deute grec, irlandès i portuguès. Però sí que atresora, com és lògic en el negoci financer (sempre s'ha considerat un actiu segur), una quantitat ingent de l'espanyol. La Unió Europea ha decidit col·locar aquest deute al preu en què cotitza en el mercat, i això suposa una depreciació mitjana d'entre el 2% i el 3%. La mateixa operació s'ha fet amb els crèdits a les administracions. Segons l'Autoritat Bancària Europea, aquesta devaluació destapa un forat de capital de 6.920 milions d'euros. Com que a més se'ls exigirà un nivell de capital del 9%, la factura seria de 26.161 milions. No obstant, el Govern diu que ha aconseguit que les entitats puguin apuntar-se com a capital les seves emissions de títols convertibles en accions amb venciment anterior al final d'octubre del 2012. Això rebaixarà la quantitat necessària en més de 9.000 milions.

Notícies relacionades

Qui hi ha darrere de les universitats privades: un negoci en què irrompen els fons, però controla l’Església

Un pol industrial a l’empara de l’Exèrcit

4 ¿Afecta els que tinguin títols del Tresor?

En absolut. La devaluació del deute només afecta els bancs. És un exercici comptable per calcular la seva necessitat de capital, no afecta els seus comptes. En canvi, reduirà encara més el crèdit a famílies i empreses. Des de l'inici de la crisi, el sector ha reduït el finançament per l'increment dels impagaments (que l'obliga a omplir una guardiola per cobrir les possibles pèrdues), l'encariment del seu propi finançament (la desconfiança fa que hagin de pagar més diners per captar el que després presten) i la caiguda dels tipus oficials (cobren menys pels préstecs que ja tenien concedits). A l'obligar-la a capitalitzar-se, la banca tindrà menys recursos per prestar. I, al penalitzar el crèdit a les administracions, no és descartable que els tanquin l'aixeta, cosa que incrementarà els seus problemes de liquiditat i afectarà els serveis que presten.