la crisi de l'euro

La banca se sent maltractada per la UE i oblidada pel Govern

El sector rebaixa la factura a 15.000 milions que obtindrà sense ajuda pública

Les entitats, el PP i els sindicats avisen que el crèdit se'n ressentirà

D’esquerra a dreta, Fernández (BBK), Méndez (CECA), Nin (CaixaBank) i el moderador ahir a Bilbao.

D’esquerra a dreta, Fernández (BBK), Méndez (CECA), Nin (CaixaBank) i el moderador ahir a Bilbao. / EFE / ALFREDO ALDAI

2
Es llegeix en minuts
P. ALLENDESALAZAR / R. M. SÁNCHEZ
MADRID

Com es temia el sector, la banca espanyola ha estat la gran damnificada juntament amb la grega del procés de recapitalització forçosa decretat per Europea. Una situació de la qual culpa la inflexibilitat dels líders del continent per tenir en compte les seves particularitats i fortaleses i la incapacitat del Govern per defensar-les.

Alfredo Saénz, conseller delegat del Santander, va deixar entreveure en públic el que era un clam en privat. «¿Això no és una qüestió política?», se li va preguntar. «Ja ho ha dit vostè. No diré més», va contestar amb intenció. «¿Podrien haver-ho fet millor el Govern i el Banc d'Espanya?», se li va inquirir. «No vull contestar... Bé, jo crec que ho han fet bé», va dir amb desgana.

Un dels elements que ha fet enfadar les entitats és que les xifres de capital necessari publicades per l'Autoritat Bancària Europea (EBA) «no són les xifres reals». La institució es va afanyar la matinada de dimecres a dijous a apuntar que els cinc grans bancs del país necessiten 26.161 milions dels 106.447 milions d'euros que ha de captar la banca europea. Segons les entitats, en canvi, la xifra real és de 15.166 milions com a màxim.

El Santander va explicar que als 14.971 milions que diu l'EBA que necessita s'hi han de restar els 8.947 milions en títols convertibles en accions que la mateixa EBA ha apuntat que admetrà com a capital però que no va tenir en compte en el còmput.

A més a més, l'autoritat bancària ha fet els seus càlculs amb dades de juny, però ha de refer-los amb les del setembre. En aquests tres mesos, el Santander ha generat 1.250 milions de capital i el

BBVA 800 milions, a més del que puguin haver aconseguit CaixaBank, Bankia i el Popular, que encara no ho han desvelat. L'exposició al deute sobirà i els actius de risc del balanç també han baixat, de manera que la quantitat final serà previsiblement inferior a aquesta xifra de més de 15.000 milions.

SENSE AJUDA / Les entitats van confirmar que es capitalitzaran sense ajuda pública. Ho faran amb el capital que genera el seu benefici, refent el seu balanç per tenir menys risc, venent actius i transformant convertibles en accions. Segons l'EBA, el

Notícies relacionades

BBVA necessita 7.087 milions; el Popular, 2.363 milions; Bankia, 1.140 milions, i CaixaBank, 602.

Entre l'allau de crítiques, Mariano Rajoy, president del PP, i els sindicats van assegurar que la recapitalització provocarà més «dificultats» en el crèdit, mentre que Rodrigo Rato, president de Bankia, va demanar «estabilitat reguladora» a la UE. Ángel Ron, del Popular, i Juan María Nin, de CaixaBank, també s'hi van mostrar crítics, informa Max Jiménez Botías.