Un cercle viciós

Com deiaDelors,«Europa avança de crisi en crisi» i aquesta no és una excepció. Tantes reticències per avançar en la unió fiscal i sense adonar-nos-en ja tenim un fons que pot emetre amb bandera europea fins a un bilió d'euros, la qual cosa és equivalent al 10% del PIB. No obstant, la crisi d'ahir va tornar a ser decebedora per sortir del cercle viciós en què estem. La solució per a Grècia continua sent parcial i només afecta un terç del seu deute públic. Els bons del Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FEEF) paguen un diferencial de 130 punts sobre el bo alemany de manera que no són considerats pels inversors com a eurobons lliures de risc, i això crea dubtes sobre la seva capacitat per captar les ingents necessitats de diners que seran necessàries per solucionar la crisi. La solució alternativa, com sempre, va ser una història de la Xina. M'imaginoHu Hintaotrucant aAngela Merkel dient-li que Europa ha fet molts esforços, però que n'ha de fer més.

L'esperada recapitalització dels bancs ha estat un test per treure estrès als francesos i els alemanys. L'exercici es va fer amb previsions de creixement de la primavera passada i de les quatre grans economies només Espanya entrava en recessió en l'escenari estressat, mentre Alemanya suposadament creixeria un 1% el 2012. A més d'empènyer-te al fang, a sobre fiquen un 9% de plom al capital per enfonsar-te. Això confirma l'absència d'indicis de vida intel·ligent a Brussel·les.

Continuen negant el risc de recessió i per aquesta raó la medicina continua sent l'austeritat fiscal. Els economistes tenim poques coses clares, però una és que en les recessions cau la recaptació i augmenta el dèficit. Quan el PIB cau, empitjora l'equació de sostenibilitat del deute i augmenten els dubtes dels inversors sobre la capacitat de pagament i els diferencials. Això augmenta la restricció de crèdit, que torna a provocar la caiguda de l'activitat i de la recaptació, un cercle viciós.

Grècia i Itàlia

Notícies relacionades

Bancs més segurs, però amb menys crèdit

Dany col·lateral

El pla aprovat al juliol ha durat tres mesos i costa de creure que aquest hagi de durar tant de temps. A Grècia, la situació social és insostenible i qualsevol dia pot produir-se un esdeveniment sistèmic. Itàlia ha reduït els seus venciments de deute públic significativament fins a final d'any i, juntament amb pagaments de cupó, ha d'afrontar uns 70.000 milions. Però el primer trimestre del 2012 ha de renovar 120.000 milions i, tot el 2012, 300.000 milions. Es parla que el FEEF podria avalar un 20% de les emissions, la qual cosa podria funcionar en cas extrem, però, com sempre a Europa, encara s'ha de concretar. La prova del cotó serà si els bancs europeus poden tornar a emetre bons als mercats. ¿Quina quantitat poden emetre?, ¿a quin termini? i ¿a quin tipus d'interès? Aquestes preguntes determinaran la restricció de crèdit a Europa i a Espanya el 2012. Amb aquesta incertesa, les borses es disparen, i d'això alguns en diuen racionalitat inversora.

*ECONOMISTA EN CAP D'INTERMONEY